Article

Els vincles ciència-empresa a Espanya i Portugal: un potencial d’innovació sense explotar?

Manuel Mira Godinho, José Guimón, Catalina Martínez i Joana Mendonça; ; ;

Espanya i Portugal se situen per darrere de les economies europees més avançades pel que fa als indicadors clau en matèria de vincles ciència-empresa, com ara la generació de patents per part d’universitats i d’organismes públics de recerca, les copublicacions publicoprivades, el finançament privat de recerca i desenvolupament (R+D) en l’educació superior, i la mobilitat dels doctorats cap al sector industrial. Malgrat que presenten trajectòries similars, tots dos països han abordat el repte d’intensificar els vincles ciència-empresa mitjançant polítiques diferents, la qual cosa es tradueix en oportunitats d’aprenentatge mutu i d’intercanvi de bones pràctiques.
Punts clau
  • 1
       Malgrat que la generació de patents per part d’universitats i d’organismes públics de recerca ha augmentat tant a Espanya com a Portugal, en tots dos països persisteix una bretxa important respecte de la mitjana de la UE.
  • 2
       La copublicació d’articles científics per part d’investigadors acadèmics i del sector empresarial també ha experimentat un augment; tanmateix, la xifra continua sent molt inferior a la dels països que encapçalen la UE.
  • 3
       A Espanya i Portugal, tan sols el 6% dels doctorats treballen en el sector empresarial.
  • 4
       El percentatge d’R+D universitària finançada pel sector empresarial és sensiblement més elevat a Espanya (5,5%) que a Portugal (2%), si bé en tots dos casos se situa per sota de la mitjana de la UE.
  • 5
       Últimament, Espanya i Portugal han ampliat les seves carteres de polítiques respectives mitjançant la posada en marxa de nous programes destinats a crear consorcis ciència-empresa i laboratoris conjunts.
  • 6
       Per a la recuperació econòmica d’Espanya i Portugal, és imprescindible que en els pròxims anys s’aconsegueixi una vinculació més estreta entre la recerca científica i el sector empresarial.

La recerca acadèmica, que a grans trets es pot definir com la que duen a terme les universitats i els organismes públics de recerca, pot tenir un impacte significatiu en la innovació, atès que aporta coneixements nous que les empreses poden emprar per desenvolupar nous productes, serveis i processos. No obstant això, tret que hi hagi vincles eficients que facilitin l’intercanvi de coneixements i la col·laboració entre ciència i empresa, aquest impacte serà limitat.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’àmbit de les STEM no atreu el talent femení

A Espanya, només el 16% dels professionals de l'àrea de les STEM són dones. Analitzem aquesta bretxa de gènere.

Article

L’evolució de la ciència i la tecnologia a Espanya i Portugal

La Unió Europea es va fixar l’objectiu que el sector empresarial inverteixi en R+D el 2 % del PIB. Com està sent la convergència d’Espanya i Portugal cap a aquesta meta?

Activitat

Col·loqui "Recerca i innovació a Espanya i Portugal"

Quins són els factors decisius en els sistemes de recerca i innovació d'un país? I els vincles entre ciència i empresa? Pots veure aquí el vídeo del col·loqui que vam organitzar per debatre el tema.

Bones pràctiques

Els instruments de participació ciutadana en el marc de la innovació tecnològica

Què opina la societat sobre els possibles impactes de la ciència i la tecnologia? Cal establir mecanismes de participació ciutadana per generar confiança i detectar punts de millora.

Infodada

Despesa en R+D per sectors

El 2019, el percentatge de pressupost públic total destinat a R+D va ser d’un 1,24 % a Espanya i un 0,82 % a Portugal, tots dos per sota de la mitjana de l’EU-27.

També et pot interessar

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues


Ciència

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal


Ciència

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 % estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?


Ciència

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.