Article

Els equilibris de l’estat del benestar

L’estat del benestar afavoreix la gent gran davant dels infants al llarg del cicle de vida

Concepció Patxot i Gianko Michailidis, Universitat de Barcelona

L’estat del benestar, a mesura que creix, s’esbiaixa cap a les persones grans: el cost per atendre les necessitats de la gent gran està altament socialitzat, mentre que el cost per tal de fer front als requeriments dels infants es deixa, en major mesura, en mans de les famílies. Això suposa, alhora, que els infants i els joves estan més desprotegits durant el cicle econòmic i més exposats al risc de pobresa. Donat que la sostenibilitat financera de l’estat del benestar està en perill a causa de l’envelliment demogràfic, aquest biaix cap a la gent gran podria estar creant incentius negatius per tenir fills. Això generaria, al seu torn, un cercle viciós que perjudicaria la igualtat d’oportunitats i la sostenibilitat financera de l’estat del benestar. Aquesta sostenibilitat podria millorar si les polítiques de benestar adquirissin una perspectiva de cicle de vida.
Punts clau
  • 1
       L’estat del benestar ha substituït les transferències familiars de forma asimètrica, afavorint els recursos destinats a les persones grans davant dels destinats als infants.
  • 2
       La crisi econòmica del 2008 ha agreujat aquesta situació a Espanya, la qual explica l’augment de la pobresa infantil, superior a la de la resta de la població.
  • 3
       Com a resultat del biaix en les transferències intergeneracionals, el procés d’envelliment de la població fomenta la sostenibilitat política del sistema, però perjudica la seva sostenibilitat financera.
  • 4
       Per tal de garantir la sostenibilitat financera de l’estat del benestar, els sistemes redistributius s’haurien de redissenyar considerant el seu impacte al llarg del cicle de vida.
equilibriosDelEstadoBienestarCAT_1.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Beneficis socials per programes

Un 23,1 % del PIB d’Espanya es destina a programes d’atenció a la gent gran, salut, atur, discapacitat, família, exclusió social i habitatge.

Infodada

Feminització de les tasques de cura

El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Infodada

Solidaritat intergeneracional

El 34,8 % dels avis d’Espanya s’ocupen habitualment dels nets, una xifra molt superior a la mitjana europea.

Infodada

Participación en las prestaciones del estado del bienestar

Entre el 2008 i el 2018, van augmentar les prestacions a la vellesa, però no es van millorar els ajuts familiars.

Bones pràctiques

L’efecte dels programes de jubilació anticipada sobre l’ocupació juvenil

Contràriament al que es desprèn d’una concepció força generalitzada, endarrerir la sortida del mercat laboral no disminueix l’ocupació juvenil, sinó que la podria impulsar.

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.