Article
Els equilibris de l’estat del benestar
L’estat del benestar afavoreix la gent gran davant dels infants al llarg del cicle de vida
Concepció Patxot i Gianko Michailidis, Universitat de Barcelona
L’estat del benestar, a mesura que creix, s’esbiaixa cap a les persones grans: el cost per atendre les necessitats de la gent gran està altament socialitzat, mentre que el cost per tal de fer front als requeriments dels infants es deixa, en major mesura, en mans de les famílies. Això suposa, alhora, que els infants i els joves estan més desprotegits durant el cicle econòmic i més exposats al risc de pobresa. Donat que la sostenibilitat financera de l’estat del benestar està en perill a causa de l’envelliment demogràfic, aquest biaix cap a la gent gran podria estar creant incentius negatius per tenir fills. Això generaria, al seu torn, un cercle viciós que perjudicaria la igualtat d’oportunitats i la sostenibilitat financera de l’estat del benestar. Aquesta sostenibilitat podria millorar si les polítiques de benestar adquirissin una perspectiva de cicle de vida.
Punts clau
-
1L’estat del benestar ha substituït les transferències familiars de forma asimètrica, afavorint els recursos destinats a les persones grans davant dels destinats als infants.
-
2La crisi econòmica del 2008 ha agreujat aquesta situació a Espanya, la qual explica l’augment de la pobresa infantil, superior a la de la resta de la població.
-
3Com a resultat del biaix en les transferències intergeneracionals, el procés d’envelliment de la població fomenta la sostenibilitat política del sistema, però perjudica la seva sostenibilitat financera.
-
4Per tal de garantir la sostenibilitat financera de l’estat del benestar, els sistemes redistributius s’haurien de redissenyar considerant el seu impacte al llarg del cicle de vida.
