Mitjançant l’estat del benestar els estats assumeixen la responsabilitat de proporcionar als seus ciutadans uns serveis bàsics accessibles per a tothom, independentment de la seva renda i riquesa. Per tal de garantir aquests serveis existeixen una sèrie de mecanismes redistributius, entre els quals hi ha les transferències intergeneracionals. En termes estrictament econòmics, el cicle vital de les persones pot dividir-se en tres etapes: la infantesa i joventut primerenca, l’edat adulta i la jubilació. Com que els individus només generen recursos durant l’edat adulta, quan tenen capacitat de treballar, calen mecanismes de reassignació de recursos per tal de satisfer les necessitats durant la infància i la jubilació. Per tal de copsar aquest fenomen s’utilitza el concepte de dèficit del cicle de vida, que fa referència a la dependència econòmica de les persones al llarg de la seva vida. Les persones són econòmicament dependents quan consumeixen més recursos dels que produeixen (mesurats per la renda laboral), durant la infància i la vellesa. En canvi, al llarg de l’edat adulta, les persones produeixen més recursos dels que consumeixen. Els recursos de més que generen els adults durant aquesta etapa es dediquen a sufragar les transferències per a infants i gent gran o bé a l’estalvi. 

Actualment, les pensions constitueixin la despesa social més important a gairebé tots els països occidentals, amb excepció dels anglosaxons. El sistema de pensions garanteix el benestar mínim per a la població de més edat. Però, què succeeix amb infants i joves que, de la mateixa manera que la gent gran, no tenen capacitat per obtenir recursos per si mateixos?

Tot i la diferencia entre països, en general l’estat del benestar distribueix recursos de manera asimètrica i està esbiaixat cap a la gent gran. Mentre que el cost de garantir els recursos necessaris per viure durant la jubilació se socialitza (mitjançant les transferències públiques), el cost de la infància és assumit per part de les famílies (transferències privades). Aquest biaix monetari encara s’engrandeix més si tenim en compte les transferències de temps que les famílies dediquen a la cura i la criança dels fills. El gràfic 1 fa visible l’asimetria  de la intervenció del sector privat i del sector públic per edats, mentre que el gràfic 2 sintetitza la informació mostrant el percentatge de consum d’infants i grans finançat per l’Estat.

Les estimacions dels comptes de transferències generacionals (National Transfer Accounts, NTA) recollides al gràfic 2 mostren un resultat molt rellevant: l’estat del benestar, conforme avança, tendeix a enfocar-se d’una manera creixent a la protecció de la gent gran, deixant a infants i joves més a càrrec de les famílies (Patxot et al., 2012; Solé et al., 2020). Segons les dades del gràfic, Corea del Sud té l’estat del benestar més equilibrat, ja que les transferències públiques financen el 28% del consum tant dels infants com de la gent gran, tot i que en aquest país el nivell de transferències publiques és significativament inferior al dels països europeus. A Suècia, per exemple, la gent gran rep transferències que representen el 93% del seu consum, mentre que els infants només en reben el 44%. 

En el cas d’Espanya, al gràfic es recull també l’impacte del cicle econòmic. La desprotecció d’infants i joves ─ja considerable─ s’ha agreujat després de la Gran Recessió: tal com mostra el gràfic, a partir del 2008 les transferències rebudes per infants i joves van reduir-se del 43% del consum, l’any 2008, al 35%, el 2012. Per contra, les persones grans han gaudit d’una major protecció, passant del 64% al 67% del consum entre els anys esmentats. Això es deu a que els seus ingressos depenen, principalment, d’un sistema de pensions relativament estable.

El paper de les transferències socials en la millora de les condicions de vida dels ciutadans és inqüestionable. Tal com s’evidencia en el gràfic 3, el risc de pobresa es redueix gràcies a la despesa social. La crisi econòmica iniciada el 2008 va posar de manifest el biaix de l’estat del benestar, especialment adreçat als majors de 65 anys. Això va tenir, i en l’actualitat encara té, conseqüències greus per alguns països com Espanya. Organismes com la UNICEF i Save the Children destaquen que els infants van ser les principals víctimes de la crisi, fins al punt que la crisi financera es va convertir en una crisi per als infants. 

L’any 2015, el risc de pobresa a la Unió Europea després de les transferències socials era del 21% per als infants (menors de 18 anys), davant del risc del 14% per a les persones grans (de més de 65 anys). Les transferències redueixen el risc de pobresa en un 84% en el cas de la gent gran, però només en un 42% en el dels infants.

El procés d’envelliment de la població és un dels grans reptes que hauran d’afrontar tots els països avançats, però de manera especialment important Espanya i Catalunya. Les taxes de fecunditat han disminuït significativament durant les darreres dècades i l’esperança de vida se situa entre les més altes del món. La forta crisi econòmica iniciada el 2008 va augmentar el risc d’atur i va conduir a l’estancament dels salaris. Alhora, s’han posat de manifest les taxes altes de pobresa generades per la desprotecció dels infants, i s’ha mostrat com les transferències a infants i joves són imprescindibles per tal de garantir el benestar de la població i la mateixa sostenibilitat dels sistemes redistributius. 

Com s’ha vist al gràfic anterior, que mostra l’impacte del procés d’envelliment de la població, la taxa de dependència de la gent gran ha anat augmentant durant els darrers anys, una tendència a l’alça que s’espera que continuï fins al 2050 (el període de jubilació dels anomenats baby boomers, els nascuts entre els anys 1957 i 1977). Aquestes projeccions demogràfiques fan preveure un fort augment de la necessitat de transferències públiques a les persones grans. No obstant això, la població en edat de treballar, que és la que aporta les cotitzacions i bona part dels impostos per sufragar les transferències públiques, no creix al mateix ritme. Això generarà un problema de finançament, perquè els ingressos dels treballadors no seran suficients per finançar les prestacions de les persones dependents. La sostenibilitat financera del model vigent, doncs, es redueix.

En canvi, a mesura que la població s’envelleix, aquest model de pensions rep cada cop més suport polític, i augmenta la resistència a reformar-lo, tal com s’ha vist en les recents protestes dels col·lectius pensionistes. Paradoxalment, mentre que la sostenibilitat financera es redueix amb relació a aquest aspecte, la sostenibilitat política creix. Addicionalment, el problema de la sostenibilitat financera es retroalimenta: en la mesura en que el biaix de l’estat del benestar cap a les persones grans suposa un incentiu negatiu a tenir fills, es reforça el procés d’envelliment de la població.

Davant d’aquest context és necessària una visió integral de l’estat del benestar, que contempli les diferents etapes del cicle de vida i persegueixi l’equilibri entre les transferències cap als infants i les destinades a la gent gran.

Els resultats del treball en què es basa aquest article són una primera aproximació a aquesta temàtica, que cal estendre amb una sèrie temporal de dades de transferències intergeneracionals. Addicionalment, per completar la visió del cicle vital, cal complementar aquestes dades amb les estimacions de les transferències no monetàries fetes dins la llar.

MICHAILIDIS, G., C. PATXOT i M. SOLÉ (2019a): «Do pensions foster education? An empirical perspective», Applied Economics, 51(38): 4127-4150 [DOI: 10.1080/00036846.2019.1588949].

MICHAILIDIS, G. i C. PATXOT (2019b): «Political viability of public pensions and education. An empirical application», Applied Economics Letters: 26(3): 245-249.

PATXOT, C., E. RENTERÍA, M. SÁNCHEZ-ROMERO i G. SOUTO (2012): «Measuring the balance of government intervention on forward and backward family transfers using NTA estimates: the modified Lee arrows», International Tax and Public Finance, 19, 442-461 [DOI: 10.1007/s10797-012-9220-5].

Save the Children (2016): Child Poverty. What drives it and what it means to children across the world, Londres: Save the Children UK.

SOLÉ, M., G. SOUTO, E. RENTERÍA, G. PAPADOMICHELAKIS i C. PATXOT (2020): «Protecting the elderly and children in times of crisis: An analysis based on National Transfer Accounts», The Journal of the Economics of Ageing, 15.

UNICEF (2014): «Children of the Recession: The impact of the economic crisis on child well-being in rich countries», Innocenti Report Card, 12.