Publicador de continguts

Article

Els dilemes democràtics de la pandèmia, un any després

Jordi Muñoz, Albert Falcó-Gimeno, Francesc Amat i Andreu Arenas, Universitat de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Els resultats de l’estudi sobre el qual es basa aquest article, realitzat entre març de 2020 i març de 2021, indiquen que la irrupció de la pandèmia de la covid-19 va afavorir l’acceptació de mesures restrictives de llibertats, de concentració del poder i de govern tecnocràtic per part de la població, especialment en la primera fase de la crisi sanitària. A mesura que han passat els mesos, aquest efecte s’ha anat suavitzant. La pandèmia planteja una sèrie de dilemes per als sistemes democràtics: el primer té a veure amb la necessitat de mesures restrictives de les llibertats; el segon, amb la concentració de poder en un gestor únic, i el tercer, amb la tensió entre la política i la lògica tecnocràtica en la presa de decisions. En aquest context, es va plantejar la pregunta de en quina mesura la ciutadania estaria disposada a acceptar certes restriccions democràtiques davant d’una situació d’amenaça de la salut pública. Per esbrinar-ho, es va dur a terme una enquesta en cinc onades, entre gener del 2020 i març del 2021, a una mostra de la població espanyola. Així, es va entrevistar les mateixes persones cada tres mesos aproximadament i, per tal d’estimar l’efecte de la crisi del coronavirus en les preferències democràtiques de la ciutadania, es van incloure diversos experiments d’enquesta en els qüestionaris.
Punts clau
  • 1
       La ciutadania manifesta una forta disposició a acceptar retallades de llibertats per afrontar la pandèmia, entre dos i tres punts superior que en el cas d’altres amenaces globals com el terrorisme internacional o el canvi climàtic.
  • 2
       La prohibició de manifestacions per motius de salut pública genera un consens molt elevat, amb una mitjana de 8 sobre 10, mentre que el rastrejament de telèfons mòbils amb prou feines supera el 5 sobre 10.
  • 3
       La crisi del coronavirus genera un ampli acord amb la necessitat d’unió entorn d’un lideratge fort, amb una mitjana de 8 sobre 10 el març del 2020, que va anar disminuint fins al 6,5 un any més tard. La covid-19 continua sent l’amenaça que més afavoreix el suport a la concentració del poder.
  • 4
       El 47% de la població creu que hauria d’haver un gestor únic amb plens poders per administrar la crisi del coronavirus, mentre que aquest percentatge se situa lleument per sobre del 30% si es tracta d’administrar els afers públics en general.
  • 5
       El suport a la gestió europea de la pandèmia se situa per sota del 5 sobre 10 de mitjana, a diferència del que succeeix amb altres crisis com el terrorisme internacional o el canvi climàtic, que generen més suport a la resposta europea.
  • 6
       Entre el gener i el març del 2020 van augmentar més de mig punt (en una escala de 7 punts) les preferències per formes de govern tecnocràtiques. Aquest gir tecnocràtic de l’opinió pública s’ha consolidat.
28_OS_1221_Grafico_0_CAT.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Trucades per suïcidi al 112?

Segons un estudi fet a València, les trucades per suïcidi al 112 van incrementar durant el període 2017-2022.

Article

La salut mental a Catalunya un any després de la pandèmia

Què va suposar la pandèmia per a la salut mental? Més del 25 % dels participants presentaven símptomes de depressió moderada o greu.

Article

L’afectació de la pandèmia sobre el benestar personal i els ingressos no va ser igual per a tothom

La pandèmia va afectar igual a tothom? Des d’un punt de vista financer, va tenir més impacte en les persones amb nivells d’estudis i d’ingressos més baixos.

Article

El teletreball després de la pandèmia

La implicació dels homes en les tasques de la llar augmenta quan teletreballen?

Article

Èxode urbà des de la pandèmia

La pandèmia va provocar un desplaçament cap a municipis menys poblats. S'ha mantingut la tendència a l'èxode urbà?

També et pot interessar

Joves, oportunitats i futur

Dossier

Joves, oportunitats i futur


Inclusió social

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Entrevista Robert Pogue Harrison joves

Entrevista

Entrevista Robert Pogue Harrison joves


Inclusió social

Robert Pogue Harrison examina el concepte de joventut des del punt de vista de la filosofia i els estudis culturals. Com la definim?

Temporalitat treballadors joves

Article

Temporalitat treballadors joves


Inclusió social

La reducció de la temporalitat dels joves a partir de la reforma laboral resulta molt evident a Espanya i gairebé imperceptible a Portugal. Per què?