Article
Els dilemes democràtics de la pandèmia, un any després
-
1La ciutadania manifesta una forta disposició a acceptar retallades de llibertats per afrontar la pandèmia, entre dos i tres punts superior que en el cas d’altres amenaces globals com el terrorisme internacional o el canvi climàtic.
-
2La prohibició de manifestacions per motius de salut pública genera un consens molt elevat, amb una mitjana de 8 sobre 10, mentre que el rastrejament de telèfons mòbils amb prou feines supera el 5 sobre 10.
-
3La crisi del coronavirus genera un ampli acord amb la necessitat d’unió entorn d’un lideratge fort, amb una mitjana de 8 sobre 10 el març del 2020, que va anar disminuint fins al 6,5 un any més tard. La covid-19 continua sent l’amenaça que més afavoreix el suport a la concentració del poder.
-
4El 47% de la població creu que hauria d’haver un gestor únic amb plens poders per administrar la crisi del coronavirus, mentre que aquest percentatge se situa lleument per sobre del 30% si es tracta d’administrar els afers públics en general.
-
5El suport a la gestió europea de la pandèmia se situa per sota del 5 sobre 10 de mitjana, a diferència del que succeeix amb altres crisis com el terrorisme internacional o el canvi climàtic, que generen més suport a la resposta europea.
-
6Entre el gener i el març del 2020 van augmentar més de mig punt (en una escala de 7 punts) les preferències per formes de govern tecnocràtiques. Aquest gir tecnocràtic de l’opinió pública s’ha consolidat.
