Article

Els dilemes democràtics de la pandèmia, un any després

Jordi Muñoz, Albert Falcó-Gimeno, Francesc Amat i Andreu Arenas, Universitat de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Els resultats de l’estudi sobre el qual es basa aquest article, realitzat entre març de 2020 i març de 2021, indiquen que la irrupció de la pandèmia de la covid-19 va afavorir l’acceptació de mesures restrictives de llibertats, de concentració del poder i de govern tecnocràtic per part de la població, especialment en la primera fase de la crisi sanitària. A mesura que han passat els mesos, aquest efecte s’ha anat suavitzant. La pandèmia planteja una sèrie de dilemes per als sistemes democràtics: el primer té a veure amb la necessitat de mesures restrictives de les llibertats; el segon, amb la concentració de poder en un gestor únic, i el tercer, amb la tensió entre la política i la lògica tecnocràtica en la presa de decisions. En aquest context, es va plantejar la pregunta de en quina mesura la ciutadania estaria disposada a acceptar certes restriccions democràtiques davant d’una situació d’amenaça de la salut pública. Per esbrinar-ho, es va dur a terme una enquesta en cinc onades, entre gener del 2020 i març del 2021, a una mostra de la població espanyola. Així, es va entrevistar les mateixes persones cada tres mesos aproximadament i, per tal d’estimar l’efecte de la crisi del coronavirus en les preferències democràtiques de la ciutadania, es van incloure diversos experiments d’enquesta en els qüestionaris.
Punts clau
  • 1
       La ciutadania manifesta una forta disposició a acceptar retallades de llibertats per afrontar la pandèmia, entre dos i tres punts superior que en el cas d’altres amenaces globals com el terrorisme internacional o el canvi climàtic.
  • 2
       La prohibició de manifestacions per motius de salut pública genera un consens molt elevat, amb una mitjana de 8 sobre 10, mentre que el rastrejament de telèfons mòbils amb prou feines supera el 5 sobre 10.
  • 3
       La crisi del coronavirus genera un ampli acord amb la necessitat d’unió entorn d’un lideratge fort, amb una mitjana de 8 sobre 10 el març del 2020, que va anar disminuint fins al 6,5 un any més tard. La covid-19 continua sent l’amenaça que més afavoreix el suport a la concentració del poder.
  • 4
       El 47% de la població creu que hauria d’haver un gestor únic amb plens poders per administrar la crisi del coronavirus, mentre que aquest percentatge se situa lleument per sobre del 30% si es tracta d’administrar els afers públics en general.
  • 5
       El suport a la gestió europea de la pandèmia se situa per sota del 5 sobre 10 de mitjana, a diferència del que succeeix amb altres crisis com el terrorisme internacional o el canvi climàtic, que generen més suport a la resposta europea.
  • 6
       Entre el gener i el març del 2020 van augmentar més de mig punt (en una escala de 7 punts) les preferències per formes de govern tecnocràtiques. Aquest gir tecnocràtic de l’opinió pública s’ha consolidat.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

Article

Impacte de la covid-19 en la salut física i mental de la població adulta espanyola

Saber com va afectar a la salut de la població la pandèmia és fonamental per entendre els reptes del moment present. Què ens diuen les xifres?

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.