Article

Els dilemes democràtics de la pandèmia, un any després

Jordi Muñoz, Albert Falcó-Gimeno, Francesc Amat i Andreu Arenas, Universitat de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Els resultats de l’estudi sobre el qual es basa aquest article, realitzat entre març de 2020 i març de 2021, indiquen que la irrupció de la pandèmia de la covid-19 va afavorir l’acceptació de mesures restrictives de llibertats, de concentració del poder i de govern tecnocràtic per part de la població, especialment en la primera fase de la crisi sanitària. A mesura que han passat els mesos, aquest efecte s’ha anat suavitzant. La pandèmia planteja una sèrie de dilemes per als sistemes democràtics: el primer té a veure amb la necessitat de mesures restrictives de les llibertats; el segon, amb la concentració de poder en un gestor únic, i el tercer, amb la tensió entre la política i la lògica tecnocràtica en la presa de decisions. En aquest context, es va plantejar la pregunta de en quina mesura la ciutadania estaria disposada a acceptar certes restriccions democràtiques davant d’una situació d’amenaça de la salut pública. Per esbrinar-ho, es va dur a terme una enquesta en cinc onades, entre gener del 2020 i març del 2021, a una mostra de la població espanyola. Així, es va entrevistar les mateixes persones cada tres mesos aproximadament i, per tal d’estimar l’efecte de la crisi del coronavirus en les preferències democràtiques de la ciutadania, es van incloure diversos experiments d’enquesta en els qüestionaris.
Punts clau
  • 1
       La ciutadania manifesta una forta disposició a acceptar retallades de llibertats per afrontar la pandèmia, entre dos i tres punts superior que en el cas d’altres amenaces globals com el terrorisme internacional o el canvi climàtic.
  • 2
       La prohibició de manifestacions per motius de salut pública genera un consens molt elevat, amb una mitjana de 8 sobre 10, mentre que el rastrejament de telèfons mòbils amb prou feines supera el 5 sobre 10.
  • 3
       La crisi del coronavirus genera un ampli acord amb la necessitat d’unió entorn d’un lideratge fort, amb una mitjana de 8 sobre 10 el març del 2020, que va anar disminuint fins al 6,5 un any més tard. La covid-19 continua sent l’amenaça que més afavoreix el suport a la concentració del poder.
  • 4
       El 47% de la població creu que hauria d’haver un gestor únic amb plens poders per administrar la crisi del coronavirus, mentre que aquest percentatge se situa lleument per sobre del 30% si es tracta d’administrar els afers públics en general.
  • 5
       El suport a la gestió europea de la pandèmia se situa per sota del 5 sobre 10 de mitjana, a diferència del que succeeix amb altres crisis com el terrorisme internacional o el canvi climàtic, que generen més suport a la resposta europea.
  • 6
       Entre el gener i el març del 2020 van augmentar més de mig punt (en una escala de 7 punts) les preferències per formes de govern tecnocràtiques. Aquest gir tecnocràtic de l’opinió pública s’ha consolidat.
28_OS_1221_Grafico_0_CAT.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Imaginaris en transició en la democràcia d’avui

Com estan canviant els nostres imaginaris, conceptes compartits, sobre economia, medi ambient i cultura?

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.

Activitat

La geopolítica dels grans canvis

Canvis polítics, socioeconòmics i tecnològics. Estem immersos en grans canvis que mereixen una anàlisi geopolítica. Per veure on som i on anem, juntament amb l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, debatrem sobre els nous reptes industrials i tecnològics en aquest cicle de conferències.

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.