

Els dilemes democràtics de la pandèmia, un any després
Jordi Muñoz, Albert Falcó-Gimeno, Francesc Amat i Andreu Arenas, Universitat de Barcelona
Els resultats de l’estudi sobre el qual es basa aquest article, realitzat entre març de 2020 i març de 2021, indiquen que la irrupció de la pandèmia de la covid-19 va afavorir l’acceptació de mesures restrictives de llibertats, de concentració del poder i de govern tecnocràtic per part de la població, especialment en la primera fase de la crisi sanitària. A mesura que han passat els mesos, aquest efecte s’ha anat suavitzant. La pandèmia planteja una sèrie de dilemes per als sistemes democràtics: el primer té a veure amb la necessitat de mesures restrictives de les llibertats; el segon, amb la concentració de poder en un gestor únic, i el tercer, amb la tensió entre la política i la lògica tecnocràtica en la presa de decisions. En aquest context, es va plantejar la pregunta de en quina mesura la ciutadania estaria disposada a acceptar certes restriccions democràtiques davant d’una situació d’amenaça de la salut pública. Per esbrinar-ho, es va dur a terme una enquesta en cinc onades, entre gener del 2020 i març del 2021, a una mostra de la població espanyola. Així, es va entrevistar les mateixes persones cada tres mesos aproximadament i, per tal d’estimar l’efecte de la crisi del coronavirus en les preferències democràtiques de la ciutadania, es van incloure diversos experiments d’enquesta en els qüestionaris.
Punts clau
-
1La ciutadania manifesta una forta disposició a acceptar retallades de llibertats per afrontar la pandèmia, entre dos i tres punts superior que en el cas d’altres amenaces globals com el terrorisme internacional o el canvi climàtic.
-
2La prohibició de manifestacions per motius de salut pública genera un consens molt elevat, amb una mitjana de 8 sobre 10, mentre que el rastrejament de telèfons mòbils amb prou feines supera el 5 sobre 10.
-
3La crisi del coronavirus genera un ampli acord amb la necessitat d’unió entorn d’un lideratge fort, amb una mitjana de 8 sobre 10 el març del 2020, que va anar disminuint fins al 6,5 un any més tard. La covid-19 continua sent l’amenaça que més afavoreix el suport a la concentració del poder.
-
4El 47% de la població creu que hauria d’haver un gestor únic amb plens poders per administrar la crisi del coronavirus, mentre que aquest percentatge se situa lleument per sobre del 30% si es tracta d’administrar els afers públics en general.
-
5El suport a la gestió europea de la pandèmia se situa per sota del 5 sobre 10 de mitjana, a diferència del que succeeix amb altres crisis com el terrorisme internacional o el canvi climàtic, que generen més suport a la resposta europea.
-
6Entre el gener i el març del 2020 van augmentar més de mig punt (en una escala de 7 punts) les preferències per formes de govern tecnocràtiques. Aquest gir tecnocràtic de l’opinió pública s’ha consolidat.

Autors
Jordi Muñoz, Albert Falcó-Gimeno, Francesc Amat i Andreu Arenas , Universitat de Barcelona