
-
1Durant el confinament hi ha hagut pèrdues d’ocupació importants, més pronunciades en treballadors sense formació universitària i en sectors no essencials i que no permeten el teletreball.
-
2La taxa d’ocupació ha caigut més de 20 punts tant per als homes com per a les dones, i més de 30 punts per als treballadors sense formació universitària.
-
3Abans del confinament, les dones eren les principals encarregades de fer les feines de casa a les famílies biparentals amb fills. Durant aquest període, la participació dels homes en aquestes tasques ha augmentat molt lleugerament.
-
4Només s’han produït canvis significatius en una de les feines de casa, la compra: els homes s’han encarregat més que no pas les dones d’anar a comprar.

Introducció
Aquest article analitza les implicacions de la covid-19 en la desigualtat de gènere al mercat laboral a Espanya. Les mesures adoptades arran de la crisi sanitària podrien haver perjudicat més les oportunitats laborals de les dones i accentuat la desigualtat de gènere que ja hi havia (Alon et al., 2020). L’abril del 2020 es va fer una enquesta en línia a més de set mil persones per mesurar els efectes del confinament en l’ocupació i les feines de casa de les famílies.
Dels principals resultats d’aquesta enquesta es conclou que les mesures de contenció de la pandèmia no han afectat tots els treballadors de la mateixa manera, atès que les conseqüències han estat especialment severes per a les dones. En primer lloc, el sector dels serveis no essencials, com l’hostaleria i el petit comerç, ha sofert les pèrdues d’ocupació més grans. Les dones tenen una representació àmplia en aquest sector, i moltes han perdut la feina temporalment o de manera permanent. En segon lloc, el tancament dels centres educatius i les escoles bressol ha suposat un increment dràstic de les necessitats d’atenció als menors i del volum de feines domèstiques. Tradicionalment, qui s’ha responsabilitzat de fer aquests serveis a casa han estat sobretot les dones. Si els rols de gènere a les famílies s’han mantingut durant el confinament, es podria esperar que aquest augment de les feines de casa l’hagin assumit principalment les dones.
Les dades recollides durant el mes d’abril permeten analitzar la situació que han viscut les famílies durant el confinament i predir les implicacions de la crisi derivada de la pandèmia en la desigualtat de gènere a mitjà termini. Les autores van recollir dades de 7.091 persones ─famílies amb fills en edat escolar─, repartides entre totes les províncies espanyoles, tot i que amb una sobrerepresentació destacada de Catalunya, seguida per Madrid i Sevilla. Els resultats que presenta aquest article se centren en la submostra de llars formades per una parella de diferent sexe amb fills menors de 16 anys (5.209 observacions). En aquesta mostra (taula 1) hi ha una proporció elevada de dones (el 75%) i de persones amb titulació universitària (el 58%).
1. El confinament ha provocat caigudes importants de l’ocupació per a dones i homes
En primer lloc, s’ha documentat la distribució de l’ocupació per sectors abans del confinament (gràfic 1). A la mostra, el 24% de les dones i el 23% dels homes treballaven en sectors essencials (agricultura, energia, transport, activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials, administració pública i defensa). Els sectors no essencials es van dividir entre els que permeten el teletreball (intermediació financera, activitats immobiliàries i de lloguer, serveis empresarials, educació, activitats professionals, científiques i tècniques, així com activitats administratives) i els que no el permeten (manufactures, serveis personals, construcció, comerç i hostaleria). Les dones acostumen a treballar en sectors amb opció de treballar des de casa, mentre que als sectors que no ofereixen aquesta possibilitat, com el de la construcció i el manufacturer, hi ha més homes.
A continuació, s’analitza la pèrdua d’ocupació durant el confinament, tant per acomiadament com per expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). A la mostra analitzada, la caiguda del nivell d’ocupació per a homes i dones és semblant (gràfic 2): 24 punts percentuals per als homes i 22 per a les dones. La pèrdua d’ocupació és molt més pronunciada entre els treballadors sense estudis universitaris (31 punts percentuals) que entre els que sí que tenen aquests estudis (15 punts percentuals). Tal com mostra el gràfic 2, dins el mateix nivell educatiu, les pèrdues han estat semblants per a homes i dones.
Una part important de la pèrdua d’ocupació ha estat temporal o en forma d’ERTO (gràfic 3). Aquesta mena d’acomiadaments, en principi transitoris, s’han concentrat sobretot en el sector de les activitats no essencials sense opció de teletreballar.
Per tant, a la mostra s’ha detectat que la pèrdua d’ocupació per a homes i dones ha estat similar. Entre els treballadors que mantenen l’ocupació, hi ha més dones en llocs de feina amb opció de teletreballar i més homes en feines que no admeten l’opció del teletreball. Aquests resultats són consistents amb els que s’han obtingut per a altres països (Adams et al., 2020).
2. Les feines de casa han continuat recaient principalment sobre les dones
A continuació, es presenten les dades sobre la distribució de les feines de casa entre homes i dones abans del confinament. El gràfic 4 mostra que les dones assumien la major part de les tasques domèstiques en totes les feines documentades. De mitjana, per exemple, del 71% de les feines relacionades amb rentar la roba i del 60% de les tasques vinculades amb la cuina i la neteja se n’ocupaven les dones. També s’ocupaven de la majoria de les activitats educatives amb els fills (el 64%). Ateses les característiques de la mostra estudiada, amb una sobrerepresentació de dones de nivell educatiu alt, es pot concloure que a la llar mitjana a Espanya segurament encara hi deu haver més desigualtat en el repartiment de feines.
Com ha canviat aquesta distribució durant el confinament? Cal recordar que tant el tancament dels centres educatius com el cessament de l’activitat de restaurants o de les treballadores de la llar han suposat un increment significatiu del volum de feina domèstica. Amb tot, el gràfic 5 mostra que gairebé no hi ha hagut canvis en el repartiment de les feines de casa entre homes i dones. Durant el confinament, les dones han continuat assumint la majoria de les tasques domèstiques, malgrat que hi hagi hagut un lleuger augment de la participació masculina en aquestes feines.
Hi ha, però, una excepció a aquest patró general: la compra. Abans del confinament, les dones s’encarregaven més que no pas els homes d’anar a comprar. Aquesta distribució s’ha invertit durant el confinament, i anar a comprar ha esdevingut l’única activitat, de la qual, de mitjana, s’han ocupat més els homes.
Les activitats educatives amb els infants, que durant l’estat d’alarma van augmentar de volum, han continuat recaient principalment sobre les mares (en el 62%), de la mateixa manera que les feines vinculades a la neteja, la roba i la cuina.
Tal com mostra el gràfic 6, l’augment de la participació masculina en les feines de casa durant el confinament ha estat més gran entre els homes de nivell educatiu mitjà-baix, les parelles dels quals treballaven en serveis essencials, i amb fills menors de 6 anys. De tota manera, fins i tot en aquestes famílies, les dones han continuat sent les responsables principals de fer totes les feines de casa, llevat d’anar a comprar. Per contra, els homes amb estudis universitaris, amb fills majors de 6 anys i amb parelles que treballaven en sectors no essencials que permetien el teletreball han tingut una participació més baixa en les feines de casa. En qualsevol cas, la participació masculina a la llar ha augmentat lleugerament, al voltant de quatre punts percentuals.
El gràfic 7, que mostra la bretxa de gènere en la distribució de les feines de casa abans del confinament i durant aquest període, resumeix els canvis que hi ha hagut durant l’estat d’alarma.
3. Conclusions
Els resultats de l’enquesta duta a terme mostren que la pèrdua d’ocupació arran de l’estat d’alarma ha afectat tant els homes com les dones. També documenten que les dones han continuat desenvolupant la seva activitat econòmica des de casa en un grau més elevat que no pas els homes. D’altra banda, revelen petits canvis en la distribució de les feines de casa, per bé que han estat principalment les dones, les que han continuat fent-se càrrec de totes aquestes tasques, llevat d’anar a comprar.
Aquesta evidència suggereix que, durant el confinament, les dones han hagut de suportar una doble càrrega: més teletreball, combinat amb un augment del volum de feines de casa. Cal recordar, tanmateix, que només s’ha documentat la situació de les famílies biparentals, i que la situació de les mares soles, com que no podien repartir-se la càrrega de feina extra, devia ser encara més complicada.
Els resultats de l’enquesta ofereixen una visió poc optimista sobre l’impacte de la pandèmia en la desigualtat de gènere a curt termini. La presència de fortes normes socials sobre el paper dels homes i les dones pot haver contribuït a aquest repartiment desigual del dràstic increment que hi ha hagut en les feines de casa, particularment quan tots dos progenitors han tingut l’opció de teletreballar. Això no obstant, en algunes famílies en les quals la dona no ha pogut optar pel teletreball, l’home pot haver assumit el paper de cuidador principal durant l’estat d’alarma. En aquestes famílies, la pandèmia pot haver forçat un canvi en els rols de gènere que caldrà analitzar en el futur.
4. Referències
ADAMS-PRASSL, A., T. BONEVA, M. GOLIN i C. RAUH (2020). Inequality in the Impact of the Coronavirus Shock: Evidence from Real Time Surveys. IZA Institute of Labor Economics.
ALON, T., M. DOEPKE, J. OLMSTEAD-RUMSEY i M. TERTILT (2020). «The Impact of COVID-19 on Gender Equality», Covid Economics: Vetted and Real-Time Papers, 4, 62-85.
Classificació
Etiquetes
Temàtiques
Continguts relacionats
Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?
Els nois consideren que són més hàbils que les noies en matèria de tecnologia i de comunicació digital, mentre que les noies pensen que estan més preparades en els aspectes ètics i de seguretat.
El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista
El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?
L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat
El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.
Doctorats segons les diferents branques del coneixement, per sexe
Mentre que la participació de dones doctores a Portugal se situa per sobre de la mitjana de l’EU‑27 en totes les branques de coneixement considerades, a Espanya, la participació de dones doctores se situa per sota de la mitjana europea a les branques d’art, humanitats i ciències socials.
Feminització de les tasques de cura
El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.