Vés enrere Les rendes mínimes autonòmiques a Espanya: balanç i reptes de futur

Capítol

Les rendes mínimes autonòmiques a Espanya: balanç i reptes de futur

José Antonio Noguera, Universitat Autònoma de Barcelona;

Amb l’objectiu de fer un balanç de l’experiència dels programes autonòmics de rendes mínimes a Espanya, aquest capítol ofereix una panoràmica del context en què van sorgir, l’evolució que han tingut, els problemes de disseny i d’implementació que han sorgit, i els resultats obtinguts en funció de l’impacte sobre la pobresa. Malgrat que els programes de rendes mínimes han tingut una expansió sostinguda al llarg de trenta anys, la major part continuen sent insuficients per reduir, de manera substancial, l’elevada taxa de pobresa a Espanya, i no hi ajuda gaire el fet que hi hagi dinou programes amb regulacions i nivells de generositat molt diferents. Per això es planteja la necessitat d’una reforma del sistema de garantia de rendes que vagi cap a una autèntica renda garantida. Ja s’han començat a fer alguns passos en aquesta direcció, com ara les recents reformes de les rendes mínimes d’algunes comunitats autònomes.
Punts clau
  • 1
       Les rendes mínimes autonòmiques s’han consolidat i tenen un paper important, però encara són insuficients per tal d’aconseguir reduir, de manera substancial, la taxa de pobresa a Espanya.
  • 2
       Malgrat que les darreres reformes convergeixen pel que fa a la generositat, encara hi ha massa heterogeneïtat entre comunitats autònomes en relació amb el disseny i les quanties de les rendes mínimes.
  • 3
       La crisi i els problemes de les rendes mínimes obliguen a replantejar el model de garantia de rendes a Espanya, tot prenent com a inspiració èxits relatius com el del País Basc.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Informe

Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya

Ja no n’hi ha prou amb tenir feina per sortir de la pobresa. Moltes llars, especialment amb menors, arrosseguen una pobresa laboral associada a salaris baixos o períodes d’inactivitat.

Informe

Risc de pobresa per a les persones en edat de treballar a Espanya

El risc de pobresa entre la població en edat de treballar va augmentar un 20 % durant la Gran Recessió. Quin paper hi tenen les transferències socials?

També et pot interessar

Introducció

Capítol

Introducció


Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Capítol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits


Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Canvi tecnològic i renda bàsica

Capítol

Canvi tecnològic i renda bàsica


El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.