Publicador de continguts

Les rendes mínimes autonòmiques a Espanya: balanç i reptes de futur

Capítol

Les rendes mínimes autonòmiques a Espanya: balanç i reptes de futur

José Antonio Noguera, Universitat Autònoma de Barcelona;

Amb l’objectiu de fer un balanç de l’experiència dels programes autonòmics de rendes mínimes a Espanya, aquest capítol ofereix una panoràmica del context en què van sorgir, l’evolució que han tingut, els problemes de disseny i d’implementació que han sorgit, i els resultats obtinguts en funció de l’impacte sobre la pobresa. Malgrat que els programes de rendes mínimes han tingut una expansió sostinguda al llarg de trenta anys, la major part continuen sent insuficients per reduir, de manera substancial, l’elevada taxa de pobresa a Espanya, i no hi ajuda gaire el fet que hi hagi dinou programes amb regulacions i nivells de generositat molt diferents. Per això es planteja la necessitat d’una reforma del sistema de garantia de rendes que vagi cap a una autèntica renda garantida. Ja s’han començat a fer alguns passos en aquesta direcció, com ara les recents reformes de les rendes mínimes d’algunes comunitats autònomes.
Punts clau
  • 1
       Les rendes mínimes autonòmiques s’han consolidat i tenen un paper important, però encara són insuficients per tal d’aconseguir reduir, de manera substancial, la taxa de pobresa a Espanya.
  • 2
       Malgrat que les darreres reformes convergeixen pel que fa a la generositat, encara hi ha massa heterogeneïtat entre comunitats autònomes en relació amb el disseny i les quanties de les rendes mínimes.
  • 3
       La crisi i els problemes de les rendes mínimes obliguen a replantejar el model de garantia de rendes a Espanya, tot prenent com a inspiració èxits relatius com el del País Basc.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat en emissions de carboni a Espanya segons la renda i l’edat

Article

Cistella de la compra i ajudes no condicionades

Són saludables les compres d’aliments que fan els usuaris dels ajuts de la Creu Roja?

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

També et pot interessar

Introducció

Capítol

Introducció


Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Capítol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits


Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Canvi tecnològic i renda bàsica

Capítol

Canvi tecnològic i renda bàsica


El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.