Les rendes mínimes autonòmiques a Espanya: balanç i reptes de futur

Les rendes mínimes autonòmiques a Espanya: balanç i reptes de futur

José Antonio Noguera, Universitat Autònoma de Barcelona

Amb l’objectiu de fer un balanç de l’experiència dels programes autonòmics de rendes mínimes a Espanya, aquest capítol ofereix una panoràmica del context en què van sorgir, l’evolució que han tingut, els problemes de disseny i d’implementació que han sorgit, i els resultats obtinguts en funció de l’impacte sobre la pobresa. Malgrat que els programes de rendes mínimes han tingut una expansió sostinguda al llarg de trenta anys, la major part continuen sent insuficients per reduir, de manera substancial, l’elevada taxa de pobresa a Espanya, i no hi ajuda gaire el fet que hi hagi dinou programes amb regulacions i nivells de generositat molt diferents. Per això es planteja la necessitat d’una reforma del sistema de garantia de rendes que vagi cap a una autèntica renda garantida. Ja s’han començat a fer alguns passos en aquesta direcció, com ara les recents reformes de les rendes mínimes d’algunes comunitats autònomes.
Punts clau
  • 1
       Les rendes mínimes autonòmiques s’han consolidat i tenen un paper important, però encara són insuficients per tal d’aconseguir reduir, de manera substancial, la taxa de pobresa a Espanya.
  • 2
       Malgrat que les darreres reformes convergeixen pel que fa a la generositat, encara hi ha massa heterogeneïtat entre comunitats autònomes en relació amb el disseny i les quanties de les rendes mínimes.
  • 3
       La crisi i els problemes de les rendes mínimes obliguen a replantejar el model de garantia de rendes a Espanya, tot prenent com a inspiració èxits relatius com el del País Basc.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Bones pràctiques

Propostes per reduir la pobresa infantil

Com es pot esquivar la transmissió intergeneracional de la pobresa? Analitzem propostes que defensen una prestació universal per fill i altres polítiques que proposen ajuts selectius a famílies pobres amb fills.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

Infodada

Formació de capital humà

Taxa d'abandonament prematur de l'educació i la formació a Espanya i la UE-27.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

L'efecte redistribuïdor de les transferències socials és més baix a Espanya que a la UE-27.

Article

L’impacte de la covid-19 sobre la fractura de gènere en les hores de feina efectives

La bretxa de gènere en hores treballades s’ha reduït durant la pandèmia, excepte entre els treballadors amb fills petits. Quines situacions personals hi ha darrere d’aquest comportament del mercat de treball?

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.