Article

La zona de baixes emissions Madrid Central, ¿va aconseguir reduir la contaminació atmosfèrica?

Alessandro Silvestri i Sébastien Foudi, Basque Centre for Climate Change (BC3); Ibon Galarraga, BC3 i Economics for Energy
Projecte seleccionat en la Convocatòria de Recerca Social 2019 (LCF/PR/SR19/52540012)

El desembre del 2018, Madrid va implantar una zona de baixes emissions, anomenada Madrid Central, per tal de reduir les concentracions de diòxid de nitrogen, que superaven els valors límit estipulats per la Unió Europea. Si bé aquesta mesura va comportar una reducció substancial de les concentracions de diòxid de nitrogen durant els set primers mesos en què es va aplicar, l’impacte no es va estendre significativament als barris limítrofs amb la zona de baixes emissions. A més a més, a partir del juliol del 2019, quan no se sabia del cert si la normativa es continuaria aplicant, el seu compliment va disminuir i les emissions van augmentar.
Punts clau
  • 1
       Després de la implantació de la zona de baixes emissions Madrid Central, les concentracions de diòxid de nitrogen es van reduir un 27% durant el període comprès entre el gener i el juny del 2019.
  • 2
       Les concentracions de diòxid de nitrogen pràcticament no van disminuir als barris limítrofs amb la zona de baixes emissions.
  • 3
       A partir del juliol del 2019, la normativa de la zona de baixes emissions no va tenir cap impacte en comparar-la amb un escenari de referència sense cap normativa.
  • 4
       La finalització de l’eficàcia de Madrid Central va coincidir amb un fort augment de les sancions de trànsit per incompliment de la normativa.
  • 5
       La manca de credibilitat en l’aplicació de la normativa podria explicar per què Madrid Central va deixar de ser eficaç.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’Espanya desertificada

Un 17,5 % del territori rural està exposat simultàniament a altes taxes de despoblació i d'aridesa. Aquest estudi analitza com alguns factors de mitigació de la despoblació poden implicar efectes no desitjats, tant de tipus social com ambiental.

Activitat

Cicle de conferències: Impacte social de l'emergència climàtica. Què podem fer?

Juntament amb l'Institut de Salut Global de Barcelona, organitzem aquest cicle de conferències per reflexionar sobre els efectes del canvi climàtic sobre la salut, el territori i també l'economia.

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.

Infodada

El repte del canvi climàtic

Com ha evolucionat la temperatura mitjana de la Terra des de l’any 1880? 2014, 2015, 2016 i 2017 han estat els anys més càlids registrats.

Ressenya

Psicosociologia del canvi climàtic

El canvi climàtic és un problema molt complex, i les possibles solucions no es poden basar en el binomi de veritable o fals, sinó de millor o pitjor. Ressenyem dos llibres que parlen sobre com aquest debat deixa de ser una qüestió tècnica i racional per esdevenir una qüestió de valors i estils de vida.

També et pot interessar

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues


Ciència

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal


Ciència

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 % estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?


Ciència

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.