El desembre del 2018, Madrid va establir una zona de baixes emissions per tal de reduir la contaminació atmosfèrica local –en especial, la concentració de diòxid de nitrogen– procedent del transport per carretera. Aquesta concentració superava el valor límit establert pel programa «Aire Pur per a Europa» (CAFE) de la Unió Europea: una mitjana anual, com a màxim, de 40 micrograms per metre cúbic. L’exposició prolongada a una concentració elevada de diòxid de nitrogen pot ocasionar problemes respiratoris, cardiovasculars i neurològics, els quals poden provocar malalties o una mort prematura. 
 

La normativa restringia l’accés al centre urbà de Madrid als vehicles que no complien els requisits sobre emissions establerts pels distintius ambientals de la Direcció General de Trànsit (DGT) d’Espanya. 
 

Sovint, els canvis normatius són difícils d’avaluar, perquè és impossible saber què hauria passat si no s’hagués implantat una normativa concreta. En aquest estudi s’ha construït un escenari alternatiu a partir de les concentracions de diòxid de nitrogen d’un subconjunt d’estacions de mesurament de la comunitat autònoma de Madrid en què la influència de la normativa es considera poc significativa. L’escenari contrafactual d’un Madrid sense una zona de baixes emissions («escenari de referència») es va calcular mitjançant el mètode de control sintètic robust. En comparar l’escenari de referència amb l’escenari normatiu, es va apreciar una reducció considerable de les concentracions de diòxid de nitrogen a la zona de baixes emissions Madrid Central. La diferència entre les dues línies de la figura 2 que es mostra a continuació permet observar aquesta reducció. A partir del gener del 2019, la línia corresponent a l’escenari normatiu (en rosa) comença a baixar d’una manera molt més pronunciada que la línia corresponent a l’escenari de referència (en blau). Aquesta diferència va ser més gran al març, quan, després d’un període de gràcia de tres mesos, Madrid Central va entrar en vigor. Entre el gener i el juny del 2019, les concentracions de diòxid de nitrogen a la zona de baixes emissions van ser un 27% inferiors a les de l’escenari de referència. La diferència entre tots dos escenaris va arribar al punt màxim l’abril del 2019, amb una reducció estimada de les emissions de diòxid de nitrogen del 43%. 
 

Si bé l’entrada en vigor de la normativa va suposar una reducció substancial de les concentracions de diòxid de nitrogen durant la primera meitat del 2019, els beneficis obtinguts van ser efímers. A partir del juliol del 2019, pràcticament no es va constatar cap diferència entre l’escenari de referència i el normatiu. En el període comprès entre el juliol del 2019 i el febrer del 2020, l’escenari normatiu únicament va mostrar una reducció mitjana del 3% en les concentracions de diòxid de nitrogen, percentatge que se situa en el marge d’error del model. Després del febrer del 2020, l’estudi no va poder analitzar més impactes de la normativa a causa de l’esclat de la pandèmia de covid-19, que va comportar canvis importants en matèria de mobilitat i contaminació. 

A més de l’impacte a la zona de baixes emissions, es preveia que la normativa també reduiria la contaminació als barris limítrofs a conseqüència de l’anomenat efecte d’arrossegament. D’entre les quatre estacions de mesurament més properes a Madrid Central, l’única que va presentar una reducció significativa de les concentracions de diòxid de nitrogen va ser la situada al parc del Retiro, en què, entre el desembre del 2018 i el setembre del 2019, es va produir una reducció mitjana del 18% en comparació amb l’escenari de referència. No obstant això, les dades procedents de les altres tres estacions no van revelar que la implantació de la normativa hagués tingut cap efecte. L’estació de Méndez Álvaro només va experimentar reduccions durant els dos primers mesos següents a la implantació de Madrid Central; pel que fa a les estacions d’Escuelas Aguirre o Plaza de España, no va ser possible identificar cap efecte. Totes dues presenten també uns nivells de concentracions que superen considerablement el valor límit de 40 micrograms per metre cúbic fixat per la Unió Europea. Sorprèn molt que a l’estació de Plaza de España, situada a l’extrem de la zona de baixes emissions, en una cruïlla amb molt de trànsit, no s’hi observés cap efecte.
 

Aquests resultats assenyalen que el potencial per reduir les concentracions de diòxid de nitrogen als barris limítrofs amb la zona de baixes emissions era limitat, raó per la qual la normativa va deixar diversos barris amb unes concentracions que superaven de llarg els valors límit establerts per la Unió Europea. Això vol dir que caldria ampliar les zones de baixes emissions, de manera que comprenguin tots els barris on sigui necessari reduir la contaminació, amb independència dels efectes d’arrossegament. 

Una anàlisi del nombre d’incompliments de la normativa sobre baixes emissions podria explicar per què, de sobte, va ser menys eficaç. Després del període de gràcia, la mitjana dels incompliments (registrats automàticament mitjançant una càmera) entre el març i el maig del 2019 va ser de 10.000 al mes. Aquest període va ser el que va registrar les reduccions de diòxid de nitrogen més significatives. En canvi, a partir del juny del 2019, la xifra d’incompliments va augmentar dràsticament, de manera que l’estiu del 2019 fregava els 80.000 al mes i el novembre del 2019 superava els 100.000 al mes. Després del novembre, les xifres van disminuir gradualment, però es van mantenir molt per sobre de les registrades durant el període immediatament posterior a la implantació de la normativa. 
 

Les dades suggereixen que els conductors van deixar de complir la normativa el juny del 2019, probablement arran del fet que la nova Administració municipal de Madrid va començar a governar aquell mes. El partit que va guanyar les eleccions havia fet campanya en contra de la zona de baixes emissions Madrid Central, programa estrella del govern municipal sortint. De fet, la nova Administració va intentar suspendre la normativa el mateix mes en què va entrar al Consistori. Finalment, però, un jutjat de Madrid va impedir que aquest intent prosperés. No es descarta que aquest estratagema generés incertesa entre els conductors pel que fa a l’aplicació en curs de la normativa. Aquest estudi posa de manifest com la incertesa o la pèrdua de credibilitat respecte d’una mesura reglamentària pot afectar-ne substancialment l’eficàcia. Tanmateix, els resultats indiquen que la zona de baixes emissions sembla que va reduir dràsticament les concentracions de diòxid de nitrogen durant els primers mesos d’implantació de la normativa. 

ABADIE, A. (2021): «Using Synthetic Controls: Feasibility, Data Requirements, and Methodological Aspects», Journal of Economic Literature, 59(2), 391-425. 

AMJAD, M., D. SHAH y D. SHEN (2018): «Robust Synthetic Control», Journal of Machine Learning Research, 19, 1-51