Malgrat que els joves es troben en una posició relativa pitjor que la resta de la població a tots els països de la Unió Europea, aquesta diferència és més acusada a Espanya.
En termes comparats, les dimensions de les necessitats socials en què s’observa una bretxa més important entre els joves i la població total són l’accés a l’habitatge i el benestar econòmic i material. A Espanya, el percentatge de joves d’entre 18 i 29 anys que tenen dificultats per cobrir les seves necessitats bàsiques a final de mes és superior a la mitjana del context europeu: gairebé un terç dels joves espanyols pateix aquest tipus de pressió financera, mentre que aquest percentatge baixa fins al 23,3% en el cas dels joves europeus. El 2017 Espanya se situava a la cua del rànquing d’aquest indicador, juntament amb països com Itàlia o Portugal. Malgrat tenir uns nivells d’atur juvenil i de contractació temporal molt més elevats que altres estats membres de la Unió Europea (Villar, 2014), Espanya se situa en una posició intermèdia pel que fa al percentatge d’empleats amb un salari per hora inferior a dos terços del salari mitjà. Aquesta diferència es manté si ens fixem en la mitjana europea: els joves es troben en un posició relativa pitjor a tot el context europeu (el 2014, un 24,3% dels empleats d’entre 20 i 29 anys no tenien un salari suficient, en comparació del 16,6% del total de la població). Suècia i Bèlgica són els països on el problema dels salaris baixos té menys incidència, mentre que Alemanya se situa a la cua del rànquing. Els joves espanyols es troben en una posició similar que els d’Eslovàquia, Luxemburg i la República Txeca.
Més preocupant resulta l’indicador d’endarreriments en els pagaments relacionats amb l’habitatge: a Espanya, un 6,8% dels joves emancipats s’ha endarrerit en el pagament de la hipoteca, el lloguer o altres despeses relacionades, mentre que pel que fa a la mitjana europea el percentatge és inferior, del 5,5%. Espanya se situa a la part mitjana-baixa del rànquing, juntament amb Bulgària, Bèlgica i Portugal.
D’altra banda, el percentatge d’espanyols d’entre 18 i 29 anys amb obesitat és superior a la mitjana europea, i Espanya se situa a la part mitjana-baixa del rànquing juntament amb països com Àustria o França. Aquest resultat contrasta amb el resultat per a la població total, que, tot i que és gairebé un punt percentual més alt que el nivell mitjà de la població europea, se situa quatre llocs per sobre de la posició dels joves.
|
EMANCIPACIÓ DELS JOVES
|
|
Espanya ha estat tradicionalment un dels països europeus amb un percentatge més elevat de joves que viuen amb els pares. Des de l’any 2008, les possibilitats d’emancipació encara han disminuït més com a conseqüència de la crisi econòmica: a causa de l’atur juvenil, la precarietat laboral i les dificultats per accedir a un habitatge. Com es pot observar a la figura, l’emancipació dels joves va augmentar durant el boom econòmic. No obstant això, el percentatge de joves que viuen a casa dels pares ha seguit una acusada tendència a l’alça des de l’any 2010. Actualment, el 76% dels joves menors de 30 anys encara no han pogut independitzar-se.
Aquesta tendència a la baixa en l’emancipació es produeix pràcticament a tots els països de la Unió Europea. Entre el 2008 i el 2017 va augmentar el percentatge d’adults d’entre 20 i 29 anys que vivien amb els pares. Espanya és un dels països on aquest percentatge és més elevat, molt allunyat de la mitjana europea (el 76,2% dels joves no estaven emancipats el 2017, en comparació del 53,1% de la UE). En el rànquing, Espanya ocupa una posició semblant a la d’altres països mediterranis com Portugal, Grècia i Itàlia. Això sembla indicar que, a més de les necessitats que té aquest grup d’edat en matèria d’ocupació i habitatge, la manca d’ajudes públiques per a l’emancipació a Espanya ha fet que els joves espanyols hagin de recórrer a la família a la recerca de protecció financera i endarrereixin la sortida de la llar parental (Ayllón, 2009).
|
