La cobertura de les necessitats socials dels menors d’edat a Espanya presenta algunes diferències rellevants respecte a altres estats membres de la Unió Europea. En general, aquestes diferències tenen més a veure amb les dimensions de benestar econòmic i material i la situació laboral dels adults de la llar que no pas amb les condicions de l’habitatge i la salut.

A Espanya els infants pateixen un grau de pobresa consistent més elevat que la mitjana dels infants que viuen a la Unió Europea. Gairebé un 13% dels menors espanyols viuen en llars que tenen uns ingressos per sota del llindar de pobresa i pateixen privació material. Espanya se situa a la cua dels països europeus; per darrere seu només hi ha Lituània, Grècia, Romania i Bulgària. La situació laboral dels adults que conviuen amb menors d’edat també és pitjor a Espanya que a la mitjana dels països de la UE.

Gairebé el 22% dels menors espanyols viuen en llars que pateixen pobresa laboral, mentre que la mitjana europea és del 15%. En aquest aspecte, Espanya se situa pràcticament a l’últim lloc del rànquing, només per davant de Romania, on la taxa és molt més elevada (28%).

A diferència de les dimensions anteriors, en el cas de les condicions de l’habitatge, Espanya es troba entre els vuit països de la UE on el percentatge de menors que viuen en habitatges amb problemes d’habitabilitat és més baix. A la mitjana de la UE, dos de cada deu infants viuen en una llar amb problemes d’aquest tipus, mentre que a Espanya aquesta situació només la pateixen 1,5 de cada deu infants.

Així mateix, Espanya se situa en una bona posició pel que fa a la demora d’assistència mèdica als menors que en necessiten, amb 1 de cada 10 no atesos (o atesos tard) per les llistes d’espera, xifra que es troba per sota de la mitjana dels països de la Unió Europea.