La capacitat econòmica dels joves està estretament relacionada amb la seva posició en el mercat laboral, que és la seva principal font d’ingressos. Gairebé un de cada quatre adults d’entre 18 i 29 anys viu en llars que tenen dificultats per arribar a final de mes. Aquest indicador és superior al de la població en general, cosa que revela que la població jove es concentra més a les llars que pateixen pressió financera. El percentatge de joves amb dificultats per arribar a final de mes va anar creixent des de l’inici de la crisi econòmica fins a arribar al 42,2% el 2014. Durant aquests últims anys, s’observa una tendència descendent, amb una millora de deu punts percentuals el 2017 respecte a l’any anterior. Els baixos ingressos laborals dels joves i l’atur juvenil expliquen, en part, aquesta incapacitat per cobrir les necessitats bàsiques, tot i que el problema s’atenua gràcies al fet que altres membres de la llar es troben en una situació millor.
El 2009 la taxa de pobresa consistent entre els joves era inferior a la del total de la població. La crisi econòmica, tanmateix, va invertir aquest patró: el 2014, el 13,7% dels joves vivien en llars amb risc de pobresa monetària i privació material, mentre que aquesta pobresa consistent afectava l’11,6% de la població total. En part, aquest resultat és conseqüència de l’endarreriment de l’emancipació dels joves, a més de l’augment de la mida de les llars més pobres, que accepten altres membres amb dificultats econòmiques (Herrero, Soler i Villar, 2013). En l’etapa més recent, la pobresa consistent ha baixat moderadament, i el 2018 afectava més d’un de cada deu joves.
L’ocupació és, sens dubte, la dimensió que més reptes planteja per al benestar d’aquest col·lectiu. La manca d’oportunitats professionals a l’inici de la vida laboral pot perjudicar el progrés econòmic i social de les persones d’aquesta franja d’edat. A Espanya, la taxa d’atur juvenil és molt preocupant, ja que, malgrat que ja se situava en nivells elevats abans de la recessió (14,3% el 2008), va arribar a créixer fins al 41% el 2013. La recuperació econòmica ha revertit aquesta tendència, tot i que el 2018 gairebé un de cada quatre joves actius d’entre 20 i 29 anys encara estava a l’atur. El mercat laboral espanyol es caracteritza per una segmentació estructural entre els majors de 30 anys, que tenen contractes indefinits, i els joves, afectats per l’elevada temporalitat dels contractes (García-Pérez i Muñoz-Bullón, 2011). La crisi no tan sols ha fet empitjorar la taxa d’atur juvenil, sinó que també ha provocat un augment de la inestabilitat laboral d’aquest col·lectiu. El percentatge de joves que vivien en llars on tots els treballadors tenien contracte temporal es va reduir amb la recessió, ja que es va produir un efecte d’expulsió de les persones amb aquest tipus de contractes cap a l’atur. No obstant això, tot i que la recuperació ha comportat una millora de l’atur, la incorporació dels joves al món laboral s’ha produït, fonamentalment, a través de la contractació temporal. El 2018, el 54,8% dels empleats d’entre 20 i 29 anys tenien un contracte temporal, mentre que aquest percentatge baixava fins al 26,8% per a la població total. No obstant això, la millor posició laboral d’altres membres de la llar atenuava les diferències pel que fa a la temporalitat intrafamiliar.
Un altre indici de precarietat laboral entre els joves espanyols és la insuficiència dels seus salaris. El percentatge de joves amb un salari inferior a dos terços del salari mitjà va passar del 17,6% el 2006 al 22,4% el 2014, cosa que reflecteix que el mercat laboral ofereix més feines de molt poca qualitat a les persones d’entre 20 i 29 anys que no pas a la població en conjunt. Mentre que la incidència dels salaris baixos entre el total de la població no depèn de la fase del cicle econòmic, en el cas dels joves el cicle econòmic és clau, i cal destacar l’increment sostingut, des de fa una dècada, d’empleats d’entre 20 i 29 anys amb salaris baixos. La pobresa laboral d’aquest grup d’edat era inferior a la de la població en general abans del 2012, però des de llavors fins avui el percentatge de joves amb feina que viuen en llars per sota del llindar de pobresa no ha parat de créixer, fins a arribar a un 22,2%. Aquest resultat posa de manifest que els joves es concentren en llars amb escassetat d’hores de treball i feines de poca qualitat que no els permeten sortir de la pobresa.