Bones pràctiques

La revisió del contracte intergeneracional

El contracte intergeneracional es planteja com un conjunt de consensos tàcits entre persones que pertanyen a generacions diverses. Una part d’aquests acords es materialitzen en dispositius de l’estat del benestar que constitueixen l’anomenat contracte intergeneracional del benestar.

Dades bàsiques

 

  • Àmbit geogràfic: països de l’OCDE.
  • Font: BIRNBAUM, S., t. FERRARINI y K. NELSON (2017): The Generational Welfare Contract: Justice, Institutions and Outcomes, Cheltenham, Edward Elgar Publishing.

1. Context

D’acord amb Birnbaum et al. (2017), hi ha diverses maneres d’organitzar l’estat del benestar des d’una perspectiva intergeneracional. Els contractes intergeneracionals del benestar favorables a les persones treballadores (que podríem anomenar pro treballadors) atenen en una mesura més gran els riscos socials de les persones actives i en edat de treballar. Els favorables a les persones de més edat (pro gent gran) se centren, principalment, en els riscos socials relacionats amb la vellesa. Els favorables a la infància (pro infància) beneficiarien sobretot aquest grup d’edat. Finalment, els contractes equilibrats atenen de manera equivalent els riscos socials relacionats amb cadascun dels grups d’edat que conformen la societat. Així, per exemple, Alemanya tindria un contracte intergeneracional pro treballadors; el Regne Unit, un de pro gent gran, i França, un d’equilibrat. La tipologia pro infància, en canvi, no es reflecteix amb una certa continuïtat temporal en cap dels països analitzats pels autors.

2. Debat

Com més gran és la uniformitat intergeneracional dels sistemes de protecció social als països de l’OCDE, el nivell de reemplaçament d’ingressos de les prestacions socials també és més alt. Això és així tant en el cas de les prestacions relatives a la seguretat social com pel que fa a les prestacions assistencials. Per això, els països amb contractes intergeneracionals del benestar equilibrats presenten millors resultats en aquests àmbits:

  • Incidència més baixa de la pobresa. A més de presentar taxes de pobresa més baixes de mitjana, les diferències en la incidència de la pobresa entre les diverses categories d’edat resulten menys accentuades.

  • Nivells més alts de participació laboral. L’extensió de la protecció social a totes les franges d’edat estaria relacionada amb nivells més elevats de participació laboral sense generar nivells de desocupació més alts.

La distribució del benestar entre generacions no és un «joc de suma zero». El reforç dels instruments de protecció davant els riscos socials relacionats amb una generació determinada no implica necessàriament l’afebliment dels dispositius orientats a evitar les vulnerabilitats socials de persones que pertanyen a altres generacions.

3. Conclusions

Un contracte intergeneracional del benestar equilibrat, en el sentit que ofereix nivells equivalents de protecció social per a les diferents generacions –infància, persones en edat laboral i gent gran–, garanteix, en general, nivells de protecció més alts davant les vulnerabilitats inherents a l’edat. A més a més, una estructuració equilibrada genera una sèrie d’externalitats positives en àmbits tan diversos com la pobresa o la participació laboral femenina. Així, el reforç dels mecanismes adreçats a protegir una generació en particular no té lloc, inevitablement, en detriment de les altres.

 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Beneficis socials per programes

Un 23,1 % del PIB d’Espanya es destina a programes d’atenció a la gent gran, salut, atur, discapacitat, família, exclusió social i habitatge.

Infodada

Feminització de les tasques de cura

El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Infodada

Solidaritat intergeneracional

El 34,8 % dels avis d’Espanya s’ocupen habitualment dels nets, una xifra molt superior a la mitjana europea.

Infodada

Participación en las prestaciones del estado del bienestar

Entre el 2008 i el 2018, van augmentar les prestacions a la vellesa, però no es van millorar els ajuts familiars.

Bones pràctiques

L’efecte dels programes de jubilació anticipada sobre l’ocupació juvenil

Contràriament al que es desprèn d’una concepció força generalitzada, endarrerir la sortida del mercat laboral no disminueix l’ocupació juvenil, sinó que la podria impulsar.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.