Si el futbol genera un nivell de seguiment i implicació tan elevat a països com ara Espanya, i el nombre d’estrangers als equips no ha fet sinó augmentar, caldria qüestionar-se si aquest esport pot modificar les actituds, els comportaments i les opinions dels ciutadans sobre la immigració.
Alguns estudis semblen apuntar al fet que aquest impacte és possible. Per exemple, un treball recent d’Alrababa’h et al. (2019) analitza com ha influït la presència del destacat jugador musulmà Mohamed Salah al Liverpool FC en les actituds i els comportaments islamofòbics al comtat de Merseyside (que és on té la seu aquest equip). Els resultats van mostrar que els delictes d’odi envers els immigrants van baixar el 18,9% d’ençà que Salah juga a l’equip, mentre que no es va produir un efecte semblant per a altres menes de delictes, com es pot veure al gràfic 2. D’una manera semblant, els aficionats van reduir a la meitat el nombre de tuits antimusulmans (del 7,3% al 3,8%) per comparació a altres aficionats de clubs anglesos de la Premier League. És a dir, els resultats de l’estudi apunten a una percepció més positiva dels efectes de la immigració.

Aquest efecte es podria explicar a causa que els jugadors estrangers ofereixen un model positiu d’immigració, en el qual l’estranger contribueix a l’èxit de l’equip amb què la població d’una ciutat, regió o país (si parlem de seleccions nacionals, que de vegades també incorporen jugadors nascuts en altres països) s’identifica. Si això fos així, aquesta millora de les actituds per part de la població davant la immigració podria dependre de l’èxit o del fracàs de l’equip propi (com més èxit, actituds més positives) i de la contribució relativa dels jugadors estrangers. Així, es detectaria una millora en aquestes actituds com més gran és la contribució dels jugadors, encara que en qualsevol cas la millora s’observaria únicament en la comunitat de referència per a l’equip.
Per a verificar aquestes hipòtesis, es va dur a terme una recerca en què es van combinar les actituds envers la immigració expressades pels ciutadans espanyols a l’European Social Survey, que es fa amb periodicitat biennal, amb els resultats dels diferents equips de futbol de la Lliga en el període 2002-2016. En aquest sentit, es va tenir en compte no tan sols el desenllaç del campionat (quin equip el va guanyar), sinó també la comparació entre la posició que va assolir cada equip i la que seria esperable segons el seu pressupost.
Els resultats demostren que les actituds envers la immigració milloren quan els jugadors estrangers contribueixen als èxits del seu equip de futbol. Aquesta millora només s’aprecia en la comunitat de la qual l’equip és referent, i no en altres. Així, a l’estudi dut a terme, les opinions sobre els beneficis de la immigració milloraven d’una manera rellevant a la regió de l’equip guanyador de la Lliga. Per exemple, el València CF va guanyar les seves dues últimes lligues a les temporades 2001-2002 i 2003-2004, amb la contribució de dotze jugadors estrangers en el primer títol i de nou en el segon. En correspondència, la percepció sobre el paper dels immigrants en la societat que van manifestar els habitants de la Comunitat Valenciana els anys 2002 i 2004 va ser significativament més positiva que la que van manifestar en anys posteriors, quan el rendiment de l’equip no va ser tan positiu.
Aquest efecte és més visible com més rellevant és el paper dels estrangers en les victòries i en el rendiment de l’equip. La valoració sobre la immigració tendia a ser més favorable com més jugadors estrangers tenia l’equip campió i com més minuts jugaven. Al gràfic 3 apreciem doblement aquesta tendència: quan els equips van resultar guanyadors de la Lliga (gràfic de l’esquerra) i quan els clubs van quedar més ben classificats del que es podia esperar d’acord amb el seu pressupost (gràfic de la dreta).
