Andrew W. Wyckoff (Nova York, 1958) és una persona amb un gran coneixement sobre innovació, dinàmiques empresarials i regulació en àmbits com la recerca científica, l’economia digital i les tecnologies de la informació i la comunicació. Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Vermont i màster en Polítiques Públiques per la de Harvard, ha ocupat diferents càrrecs dins l’OCDE. Actualment n’és el director de Ciència, Tecnologia i Innovació.

Vivim un moment decisiu, amb diverses amenaces climàtiques, pandèmiques i demogràfiques, però també amb més capacitat tecnològica que mai per mirar de frenar-les. Podem ser optimistes?
Hem de ser-ho, perquè cal i perquè tenim raons per ser-ne. Si mirem què ha passat durant la pandèmia de la covid-19, veurem que el sistema científic i tecnològic s’ha mobilitzat, s’ha vigoritzat i ha donat respostes a les dificultats plantejades, tot i treballar sota circumstàncies molt dures. Els governs també han treballat braç a braç amb les empreses, hi han dedicat molts diners i han redoblat l’esforç en R+D. S’ha demostrat que la inversió continuada i a llarg termini en recerca tenia sentit. Això és el que ha de fer el sector públic. La recerca no es pot encendre i apagar com si res.
L’obtenció tan accelerada d’una vacuna anticovid és la millor prova de la importància de l’R+D?
Efectivament, l’obtenció en tan poc temps de la vacuna ha estat impressionant. La covid-19 ha demostrat que aquests problemes globals poden esdevenir una realitat tangible, i les vacunes han ajudat a adaptar-nos a la situació i a mantenir l’economia i la societat en funcionament. Sense vacunes tot hauria estat molt més difícil. I ha estat un exercici interessant davant del repte que tenim en relació amb el medi ambient. La innovació en la pandèmia ens marca el camí que hem de seguir, també, per afrontar el canvi climàtic: invertir-hi molts diners i utilitzar tota la capacitat innovadora que tinguem a l’abast per redreçar aquesta situació. I no parlo només de la ciència mediambiental o de ciència i tecnologia; també és una qüestió de polítiques industrials, fiscals, educatives, etc. Necessitem alinear totes les nostres polítiques en aquesta direcció, i aquesta no és una tasca fàcil per als governs. Però crec que es pot fer i per això soc optimista.
Quins són els principals reptes de les polítiques públiques per als pròxims anys?
Al capdamunt de la llista hi ha la doble transformació —verda i digital—, i la covid-19 les ha afectat totes dues de manera clara. Hem vist un declivi momentani de les emissions de carboni i s’ha renovat el sentit d’emergència respecte del canvi climàtic. En l’àmbit digital també hem vist una allau en l’accés a les xarxes digitals i a les aplicacions. La pandèmia ha accelerat la transformació digital: l’ús d’internet ha crescut un 60% amb la irrupció de la crisi sanitària.
Com s’ho han de fer els governs amb l’elevada velocitat dels canvis tecnològics que experimentem?
És una pregunta realment important, sobretot en l’àmbit de la direcció de l’OCDE. Això sempre ha estat un problema: es diu que tenim una tecnologia 4.0 i una política 1.0. Una certa distància entre totes dues sempre és inevitable, perquè els processos democràtics requereixen el seu temps. Siguem realistes: aquesta distància entre la tecnologia 4.0 i la política 1.0 mai no desapareixerà, però es tracta de reduir-la tant com puguem. En aquest sentit, volem anar a l’origen del procés d’innovació en comptes d’esperar al final, quan la tecnologia arriba al mercat i ja és tard per reaccionar, i és també difícil redreçar el rumb. Convé ser més proactiu i treballar amb els innovadors, dir-los què se n’espera i què no, establint certs límits en el camí que ens ha de dur a assolir uns objectius socials i econòmics.
Les dades són la pedra angular de la nova revolució industrial?
Les dades dominaran les polítiques econòmiques les pròximes dues dècades. A mesura que les xarxes esdevenien més disponibles i apareixien primer els mòbils i després la internet de les coses, s’ha vist un canvi radical en la naturalesa de les dades i en l’increment enorme del seu volum.
Hi hem de pensar com un nou recurs econòmic, com un actiu. I no sé fins a quin punt hem descobert com gestionar-ho, perquè és molt diferent dels altres béns econòmics tangibles, sobre els quals es basa la política econòmica actual.