Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

La pandèmia i les seves repercussions econòmiques estan relacionades amb l’ansietat i amb la insatisfacció amb la vida

María Rosalía Vicente Cuervo, Universitat d’Oviedo; Pablo de Pedraza, Comissió Europea, DG Joint Research Centre
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Del 14 de març al 21 de juny del 2020 Espanya va estar en estat d’alarma arran de la crisi causada per la covid-19. El 24 d’octubre del mateix any es va declarar un segon estat d’alarma. L’enquesta recollida a la web «Viure i treballar en temps de coronavirus» (LWCV, per la sigla en anglès) inclou informació sobre els efectes de la pandèmia del març al desembre del 2020, amb una mostra final de 4.683 enquestats. Durant el primer estat d’alarma, la insatisfacció amb la vida, en una escala d’1 a 10, va ser d’una mitjana de 3,97 i el 27% dels enquestats afirmaven que havien patit ansietat o depressió. Durant el segon estat d’alarma, aquestes xifres van augmentar al 4,6 i el 45%, respectivament. L’ansietat i la depressió es relacionen majoritàriament amb problemes de salut, mentre que la insatisfacció amb la vida té a veure sobretot amb problemes econòmics.
Punts clau
  • 1
       Les persones més insatisfetes amb la vida eren les que havien perdut la feina a causa de la covid-19 o les que se sentien soles. Perdre la feina fa augmentar significativament la insatisfacció amb la vida en totes les edats, però sobretot en el grup d’edat de 35 a 44 anys.
  • 2
       Haver patit la covid-19 o haver tingut familiars o coneguts que s’hagin infectat no tenia una relació amb la insatisfacció amb la vida.
  • 3
       Les relacions més significatives amb l’ansietat i la depressió no eren amb les persones diagnosticades de covid-19 sinó més aviat amb qui patia símptomes de la covid o no tenia gaire bona salut en general. Les dones, la gent que havia experimentat solitud i els qui havien perdut la feina eren els qui tenien més probabilitats de sentir ansietat o trobar-se deprimits.
  • 4
       Entre la gent que sí que treballava, tant les pujades com les baixades del volum de feina estaven vinculades a l’ansietat.
  • 5
       Tot i que viure en parella estava relacionat amb menys insatisfacció, també s’associava a més ansietat.
  • 6
       Fer exercici diàriament es relacionava amb una propensió més baixa a experimentar insatisfacció, ansietat o depressió.
insatisfaccio%CC%81nCAT_2.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

Ressenya

Una perspectiva intergeneracional de la crisi del coronavirus i el paper de les polítiques familiars

La pandèmia de la COVID-19 ha generat una crisi sanitària i també econòmica. Aquestes dues obres ressenyades ofereixen perspectives complementàries sobre el paper de les polítiques familiars en etapes de deteriorament econòmic.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.