Article

La insatisfacció amb la vida durant la pandèmia per la covid-19 a Espanya

La pandèmia i les seves repercussions econòmiques estan relacionades amb l’ansietat i amb la insatisfacció amb la vida

María Rosalía Vicente Cuervo, Universitat d’Oviedo; Pablo de Pedraza, Comissió Europea, DG Joint Research Centre
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Del 14 de març al 21 de juny del 2020 Espanya va estar en estat d’alarma arran de la crisi causada per la covid-19. El 24 d’octubre del mateix any es va declarar un segon estat d’alarma. L’enquesta recollida a la web «Viure i treballar en temps de coronavirus» (LWCV, per la sigla en anglès) inclou informació sobre els efectes de la pandèmia del març al desembre del 2020, amb una mostra final de 4.683 enquestats. Durant el primer estat d’alarma, la insatisfacció amb la vida, en una escala d’1 a 10, va ser d’una mitjana de 3,97 i el 27% dels enquestats afirmaven que havien patit ansietat o depressió. Durant el segon estat d’alarma, aquestes xifres van augmentar al 4,6 i el 45%, respectivament. L’ansietat i la depressió es relacionen majoritàriament amb problemes de salut, mentre que la insatisfacció amb la vida té a veure sobretot amb problemes econòmics.
Punts clau
  • 1
       Les persones més insatisfetes amb la vida eren les que havien perdut la feina a causa de la covid-19 o les que se sentien soles. Perdre la feina fa augmentar significativament la insatisfacció amb la vida en totes les edats, però sobretot en el grup d’edat de 35 a 44 anys.
  • 2
       Haver patit la covid-19 o haver tingut familiars o coneguts que s’hagin infectat no tenia una relació amb la insatisfacció amb la vida.
  • 3
       Les relacions més significatives amb l’ansietat i la depressió no eren amb les persones diagnosticades de covid-19 sinó més aviat amb qui patia símptomes de la covid o no tenia gaire bona salut en general. Les dones, la gent que havia experimentat solitud i els qui havien perdut la feina eren els qui tenien més probabilitats de sentir ansietat o trobar-se deprimits.
  • 4
       Entre la gent que sí que treballava, tant les pujades com les baixades del volum de feina estaven vinculades a l’ansietat.
  • 5
       Tot i que viure en parella estava relacionat amb menys insatisfacció, també s’associava a més ansietat.
  • 6
       Fer exercici diàriament es relacionava amb una propensió més baixa a experimentar insatisfacció, ansietat o depressió.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Salut mental i entorn social

Com afecten la salut mental, les desigualats socials o de gènere? En col·laboració amb l’entitat Salut Mental Catalunya, en aquest cicle de conferències tractem, des de diferents perspectives, com influeix l’entorn social en el benestar emocional de les persones.

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

Activitat

Cicle de conferències: Salut mental en infants, adolescents i joves: una mirada comunitària

Com podem cuidar la salut mental en infants, adolescents i joves? Entorn educatiu, xarxes socials, recursos per promoure el benestar emocional… Quines eines i estratègies hem de fer servir?

Activitat

Els 'millennials': una generació perduda entre dues crisis?

Quin és el futur dels millenials? Ho debatem amb Fabrizio Bernardi, catedràtic de Sociologia a l'Institut Universitari Europeu. Del 29 de novembre a l'1 de desembre, en Caixaforum Madrid.

Ressenya

Una perspectiva intergeneracional de la crisi del coronavirus i el paper de les polítiques familiars

La pandèmia de la COVID-19 ha generat una crisi sanitària i també econòmica. Aquestes dues obres ressenyades ofereixen perspectives complementàries sobre el paper de les polítiques familiars en etapes de deteriorament econòmic.

També et pot interessar

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat


Inclusió social

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?


Inclusió social

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.