El 14 de març del 2020, el govern espanyol va declarar l’estat d’alarma a causa de l’empitjorament de la pandèmia de la covid-19. Arran d’aquesta declaració, es van imposar restriccions a la mobilitat en tot el territori, es van tancar escoles i universitats i la població es va confinar. Tota l’activitat econòmica es va aturar temporalment, llevat de les activitats essencials (alimentació, gasolineres, farmàcies...) i la que es va poder continuar fent gràcies al teletreball. L’estat d’alarma es va acabar el 21 de juny, ja que el nombre de casos havia minvat. El 24 d’octubre del 2020 es va declarar un segon estat d’alarma que sobretot limitava la mobilitat, alhora que permetia als governs autonòmics imposar tocs de queda o confinaments nocturns.

L’enquesta «Viure i treballar en temps de coronavirus» (LWCV) va començar el 23 de març del 2020 per recollir informació sobre els efectes de la pandèmia en la vida de la gent. És accessible a través de les webs WageIndicator en 143 països i es promou a les xarxes socials i amb notes de premsa. Continuarà oberta mentre duri la pandèmia. Durant el període d’anàlisi, un total de 4.683 enquestats van respondre el qüestionari a Espanya: 424 durant el primer estat d’alarma, 2.017 durant el segon (fins al desembre del 2020) i els altres en el període entre l’un i l’altre.

Tenir mala salut o haver perdut la feina són les variables més estretament relacionades amb la insatisfacció amb la vida per a la població espanyola durant la pandèmia. La mala salut es refereix a l’estat general de salut percebut per un mateix. No fa referència a patir símptomes com ara febre, tos, problemes respiratoris o diarrea, que no tenien cap relació significativa amb la insatisfacció amb la vida. D’una manera semblant, haver passat la covid-19 o tenir algun familiar o conegut infectat tampoc s’hi relacionava.

Durant aquest període, dos factors importants més relacionats amb la insatisfacció amb la vida van ser la solitud i la reducció d’ingressos causades per la covid-19. Les persones que havien perdut la feina puntuaven de mitjana 0,7 punts més en la insatisfacció amb la vida que no pas les que havien conservat la feina. De la mateixa manera, els enquestats que havien experimentat una reducció d’ingressos puntuaven 0,3 punts més que els que els havien mantingut.

Els resultats també mostren altres factors relacionats amb nivells més baixos d’insatisfacció: tenir estudis universitaris, mantenir la feina, viure en parella i fer exercici diàriament. En canvi, tenir un gos no hi tenia relació.

En les recerques fetes abans de la covid-19, estava ben documentada la satisfacció més gran amb la vida de la gent gran. És remarcable que aquesta relació es manté durant la covid-19, ja que la gent gran és un dels grups més vulnerables.

En totes les edats, els individus que havien perdut la feina van mostrar nivells més alts d’insatisfacció amb la vida que no pas els que continuaven treballant. La diferència més gran en insatisfacció entre els ocupats i els desocupats es manifestava en el grup d’edat de 35 a 44 anys. Les persones d’aquesta edat que havien perdut la feina a causa de la pandèmia es mostraven una mitjana d’1,5 punts més insatisfetes que les que estaven ocupades. Aquesta diferència es podria explicar per les responsabilitats financeres i familiars que solen tenir les persones d’aquestes edats.

La mala salut, juntament amb tenir símptomes com ara febre, tos, dificultats respiratòries i diarrea, estaven relacionats amb una incidència més elevada d’ansietat o depressió. Les persones que havien perdut la feina o havien reduït els ingressos presentaven més probabilitats de patir ansietat o depressió. El fet de tenir feina, fins i tot amb un contracte fix, no estava relacionat amb patir menys ansietat. Entre la població ocupada, tant els augments com les reduccions del volum de feina sí que tenien relació amb una ansietat més alta. Un augment del volum de feina es podia relacionar amb més estrès laboral a causa de les mesures per lluitar contra el coronavirus, mentre que si la feina baixava potser es relacionava amb la percepció d’un risc de perdre el lloc de treball en el futur.

Les dones i les persones que se sentien soles tenien més probabilitats de patir ansietat o depressió. Com hem vist en l’apartat anterior, tot i que el fet de tenir parella estava relacionat amb una satisfacció més gran amb la vida, també implicava més ansietat. Tenir un gos també estava relacionat amb més ansietat. Ni l’edat ni el nivell educatiu eren factors significatius.

Fer exercici diàriament, en canvi, sí que estava relacionat amb una incidència més baixa d’ansietat i depressió.

La pandèmia de la covid-19 ha capgirat completament la vida de les persones: la manera en què treballem, estudiem, comprem i també les relacions socials. Aquest article ha analitzat com la pandèmia i les seves repercussions econòmiques estan relacionades amb la insatisfacció amb la vida i els sentiments d’ansietat i depressió dels enquestats espanyols.

Els resultats d’aquest estudi preliminar indiquen que la insatisfacció amb la vida està relacionada amb els problemes econòmics dels individus, mentre que l’ansietat i la depressió estan relacionades amb els problemes de salut. L’estudi confirma també la importància prou coneguda de fer alguna activitat esportiva per al benestar mental. Al capdavall, els resultats apunten a un desafiament de primer ordre per a les polítiques que caldrà emprendre en el futur immediat: abordar els efectes de la pandèmia en l’àmbit del benestar i la salut mental.

L’enquesta LWCV és voluntària i es fa a través d’internet. Un inconvenient d’aquesta mena d’enquestes és que alguns grups poden estar sobrerepresentats, com ara els individus amb més nivell educatiu o els que viuen a la ciutat. La comparació amb l’Enquesta de població activa espanyola (EPA) mostra que en les nostres dades les dones estan sobrerepresentades (el 68% a l’LWCV enfront del 52% a l’EPA), mentre que el grup d’edat de menors de 25 anys hi està infrarepresentat (l’11% a l’LWCV enfront del 24% a l’EPA). Per corregir aquest biaix s’han utilitzat dades de l’EPA.

BLANCHFLOWER, D.G. (2020): «Is happiness U-shaped everywhere? Age and subjective well-being in 145 countries», GLO Discussion Paper, 530, Global Labor Organization (GLO), Essen.

INE (2020): Enquesta de població activa. Resultats. Microdades del tercer trimestre.

WAGE INDICATOR FOUNDATION: Living and working in times of the coronavirus.