Article

La immigració dinamitza l’Espanya rural

Luis Camarero, UNED; Rosario Sampedro, Universitat de Valladolid; Adaptació: Lluís Reales

L’Espanya rural es caracteritza per la baixa densitat de població, amb un retrocés important causat per la crisi del 2008. No obstant això, l’arribada de ciutadans d’origen estranger n’ha alentit la despoblació. Com va passar al començament d’aquest segle, des del 2017 observem una certa recuperació demogràfica del medi rural als municipis espanyols de menys de 10.000 habitants, tot i que encara hi ha més morts que naixements. Les tendències dels fluxos migratoris mostren un entorn rural cada vegada més divers i cosmopolita en què les mares d’origen estranger i el reagrupament de famílies amb fills contribueixen de manera significativa a la renovació generacional.
Punts clau
  • 1
       La crisi del 2008 va frenar els fluxos migratoris i l’arribada d’immigrants a les zones rurals, va fer augmentar el volum de joves que anaven cap a les ciutats i va congelar els reagrupaments de famílies estrangeres. Des del 2017 les arribades al medi rural tornen a superar les sortides, encara que, a causa de les morts, la població absoluta no augmenta.
  • 2
       Els fluxos de població han canviat la fotografia del medi rural. El 2019, gairebé el 10% dels residents als municipis espanyols de menys de 10.000 habitants havien nascut a l’estranger. En el cas de la franja entre 20 i 39 anys, el percentatge era del 16%. Els immigrants rejoveneixen l’Espanya rural.
  • 3
       La realitat rural espanyola es transforma. La natalitat més alta de la població immigrant i el reagrupament familiar fan que emergeixi una societat més diversa i cosmopolita.
Recuperació demogràfica gràcies als immigrants
Recuperació demogràfica gràcies als immigrants

L’assentament de la població estrangera és un fenomen canviant i complex. Als mapes observem com entre els anys 2001 i 2018, malgrat la dècada de crisi, augmenta notablement el percentatge d’habitants rurals que han nascut fora d’Espanya. Això passa a la majoria de províncies, llevat d’algunes àrees de la part occidental del país.

La presència territorial de la població estrangera segueix un procés de difusió continuada des dels enclavaments rurals de les regions litorals mediterrànies vinculats a l’agricultura intensiva, la construcció, l’hostaleria i les tasques d’atenció a les persones, cap a les zones de l’interior més despoblades. La seqüència de mapes permet d’observar un flux clar d’est a oest i l’assentament progressiu de la població immigrant a les àrees més despoblades a partir de la seva incorporació a l’economia de la cura, en un marc de fort envelliment, i a la dels petits comerços i la indústria, en un context de baixa presència de població activa.

Relleu generacional per al futur

En el conjunt d’Espanya, el 25% dels menors de 13 anys són d’origen estranger. Les xifres més elevades les trobem a les àrees urbanes i als municipis de menys de 1.000 habitants. En tot cas, entorn del 20% de les noves generacions de joves rurals tenen ascendència estrangera. En el grup entre 20 i 39 anys –amb més probabilitats de tenir descendència–, aquesta xifra voreja el 16%.

El Marroc i Romania són les comunitats més nombroses, encara que les procedències són múltiples. És palesa la diversitat que hi ha a les àrees rurals, una diversitat que s’oposa a l’imaginari d’una població rural immòbil, permanent i local.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Activitat

Europa, terra d’acollida per a tothom?

Som igual de solidaris amb tots els refugiats? En aquest cicle de conferències, coorganitzat amb l’Associació Catalana de Sociologia, analitzarem el paper d’Europa com a terra d’acollida.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.