Article

La desigualtat d’ingressos a Espanya: un problema creixent i subestimat

Clara Martínez-Toledano, Facundo Alvaredo i Miguel Artola, Paris School of Economics; Adaptació: Sergio Torrejón Pérez, investigador social

La desigualtat d’ingressos a Espanya és més gran del que indicaven les anàlisis prèvies. A més a més, no ha deixat d’augmentar des d’abans que esclatés la crisi financera. Això és degut al fet que la classe alta –sobretot l’elit més rica– des d’aleshores ha anat obtenint una proporció més gran dels ingressos totals, mentre que la quota d’ingressos de la classe baixa ha anat minvant. La desigualtat al nostre país és més gran que a França, però menor que als Estats Units.
Punts clau
  • 1
       La proporció dels ingressos en mans de la classe alta ha augmentat: del 35,9% del total el 2006 ha passat al 39,9% el 2015. En canvi, a la classe baixa li ha passat el contrari. Això explica l’augment de la desigualtat experimentat els darrers anys.
  • 2
       Els ingressos relatius de la classe alta han millorat perquè la quota d’ingressos de l’1% més ric ha augmentat entre el 2006 (11,6%) i el 2015 (15,5%). És a dir, hi ha més desigualtat que abans perquè una minoria molt reduïda acumula més ingressos.
  • 3
       L’1% més ric ha anat acumulant una proporció més gran dels ingressos totals generats a Espanya tant pel treball com –sobretot– pel capital. De fet, Espanya és el país –per comparació a França i els Estats Units– en què la quota d’ingressos de l’1% més ric ha augmentat més.
  • 4
       La classe alta a Espanya acumula una quota d’ingressos més gran que la dels seus homòlegs a França, però més baixa que la dels Estats Units. És a dir, la desigualtat a Espanya és més gran que a França, però menor que als EUA.
Cauen els ingressos de la classe baixa i augmenten els de l’elit.
resumen_desigualdad_okjunio_cat.png

La quota d’ingressos de la classe alta –línia magenta– ha augmentat des del 2006. Amb la mateixa claredat observem, en el mateix període, que la quota de la classe baixa –línia blava– s’ha reduït. Aquest dibuix simètric expressa, de manera gràfica, com ha augmentat la desigualtat els darrers anys. Ho ha fet tant que, des del 2014, l’1% de la població més rica obté més ingressos que el 50% més pobre. Aquest desequilibri, com també l’evolució recent del fenomen, posa de manifest que es tracta d’un repte polític i econòmic de primer ordre.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.