Article

La crisi de la covid-19 impacta en la desigualtat d’ocupació entre immigrants i autòctons

Jacobo Muñoz Comet, Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED)

A la gran majoria de les democràcies avançades, la població immigrant assoleix pitjors resultats laborals que la població autòctona. Amb el temps, però, segons la literatura especialitzada, la desigualtat que hi ha a les societats d’acollida entre les persones autòctones i les persones nascudes a l’estranger tendeix a desaparèixer. La crisi de la covid-19 a Espanya ha arribat en un moment en què la població immigrant estava molt més establerta que durant la Gran Recessió del 2008. Amb tot, l’impacte de la pandèmia en la desocupació ha tornat a afectar més les persones nascudes a l’estranger, especialment les dones immigrants.
Punts clau
  • 1
       Des de l’inici de la crisi de la covid-19, l’augment de la desocupació a Espanya ha estat més pronunciat entre els immigrants que no pas entre la població autòctona. Aquest fet ha provocat un increment de la desigualtat entre tots dos col·lectius: en un any la diferència ha passat de 6,7 punts percentuals a 10 punts percentuals.
  • 2
       L’any 2020, la bretxa entre les dones immigrants i les dones autòctones va assolir nivells tan alts com els dels pitjors anys de la Gran Recessió del 2008. Això és degut, en part, al fet que durant la recuperació econòmica no es va tornar als baixos nivells de la bretxa registrats el 2007.
  • 3
       L’impacte de la covid-19 en l’increment de la desigualtat ha estat una mica més moderat que el de la crisi del 2008, tot i que sembla que aquesta diferència només s’explica de manera parcial per la consolidació de la població immigrant a Espanya.
  • 4
       Una bona part del desavantatge del col·lectiu immigrant, per comparació a la població autòctona, encara té relació amb els llocs de treball que ocupa aquest col·lectiu. En aquest sentit destaca, sobretot, la sobrerepresentació de la població immigrant a les feines temporals, de baixa qualificació i en sectors lligats als canvis del cicle econòmic.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.