La covid-19 i els ERTO del 2020: de la pandèmia sanitària a la pandèmia laboral

Diego Dueñas Fernández, Universitat d’Alcalá
Raquel Llorente Heras, Universitat Autònoma de Madrid
Luis Gómez Rufián, Universitat Carlos III de Madrid
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Al llarg de l’any 2020 es va produir al mercat laboral espanyol un augment exponencial en el nombre d’empreses i de treballadors que van entrar en un procés de regulació d’ocupació. En el segon trimestre del l’any, es va arribar a superar la xifra de tres milions de persones. A partir d’aquesta situació, la recerca sobre la qual es basa aquest article analitza quines són les característiques demogràfiques i laborals d’aquests treballadors, contrasta quina ha estat la seva evolució laboral posterior al procés de regulació d’ocupació i avalua quines característiques determinen la recuperació de l’ocupació habitual.
Punts clau
  • 1
       Durant els sis primers mesos de l’any 2020, es va produir una reducció del 21,93% en el nombre d’hores laborals efectives dels assalariats del sector privat. Tot i que en el segon semestre del l’any s’hi aprecia una recuperació, no es van arribar a assolir els nivells d’hores laborals de finals del 2019.
  • 2
       Al juny de l’any 2020, més de 3,1 milions de treballadors assalariats del sector privat tenien una reducció de jornada o una suspensió de contracte.
  • 3
       Des del punt de vista demogràfic, els treballadors més afectats pels processos de regulació d’ocupació tenien més de 30 anys i un baix nivell de formació. Si bé les dones es van veure més afectades que els homes en aquests processos, el gènere no es mostra com a variable determinant.
  • 4
       Des del punt de vista laboral, els sectors del comerç i l’hostaleria van ser els més perjudicats, i els treballadors amb contracte indefinit i jornada a temps complet van ser els més afectats.
  • 5
       Segons les dades disponibles, els processos de regulació d’ocupació no semblen la porta d’entrada a la desocupació, tot i que en el quart trimestre del 2020 es va alentir el procés de tornada a l’activitat laboral habitual.
  • 6
       La recuperació de l’ocupació es va produir majoritàriament en el sector de la construcció, amb contractes temporals i jornades a temps parcial.

Classificació

Autors

Diego Dueñas Fernández , Universitat d’Alcalá
Raquel Llorente Heras , Universitat Autònoma de Madrid
Luis Gómez Rufián , Universitat Carlos III de Madrid

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Els 'millennials': una generació perduda entre dues crisis?

Quin és el futur dels millenials? Ho debatem amb Fabrizio Bernardi, catedràtic de Sociologia a l'Institut Universitari Europeu. Del 29 de novembre a l'1 de desembre, en Caixaforum Madrid.

Article

El dividend demogràfic, una oportunitat per al desenvolupament de l’economia i de l’estat del benestar

Com pot ajudar l’experiència del món desenvolupat altres regions del planeta que estan en fases anteriors de la transició demogràfica?

Infodada

Taxa de desocupació

Sabies que el 2020 la taxa d’atur juvenil triplicava la dels més grans? Descobreix-ne les xifres en aquest indicador.

Infodada

Taxes d'ocupació de la població per edat

Entre el 2010 i el 2020 va disminuir la taxa d’ocupació de la població més jove, mentre que va augmentar la dels majors de 55 anys.

Bones pràctiques

L’efecte dels programes de jubilació anticipada sobre l’ocupació juvenil

Contràriament al que es desprèn d’una concepció força generalitzada, endarrerir la sortida del mercat laboral no disminueix l’ocupació juvenil, sinó que la podria impulsar.

També et pot interessar

Entrevista

«Anem silenciosament cap a un estat del benestar diferent del que coneixem»

«Anem silenciosament cap a un estat del benestar diferent del que coneixem»

Inclusió social

Antonio Cabrales, catedràtic d’Economia, analitza el futur de l’estat del benestar a Espanya: és sostenible el sistema de pensions?, com es pot incentivar la natalitat?

Article

Per què les dones no aconsegueixen tenir el nombre de fills que diuen que volen?

Per què les dones no aconsegueixen tenir el nombre de fills que diuen que volen?

Inclusió social

Espanya és un dels països d’Europa amb la proporció més elevada de dones sense fills. Què ho causa?

Article

L’equitat entre generacions com a garantia del benestar social

L’equitat entre generacions com a garantia del benestar social

Inclusió social

Com es du a terme la transferència de recursos entre generacions? Aquest article et dona les claus per entendre-ho.