
-
1Durant els sis primers mesos de l’any 2020, es va produir una reducció del 21,93% en el nombre d’hores laborals efectives dels assalariats del sector privat. Tot i que en el segon semestre del l’any s’hi aprecia una recuperació, no es van arribar a assolir els nivells d’hores laborals de finals del 2019.
-
2Al juny de l’any 2020, més de 3,1 milions de treballadors assalariats del sector privat tenien una reducció de jornada o una suspensió de contracte.
-
3Des del punt de vista demogràfic, els treballadors més afectats pels processos de regulació d’ocupació tenien més de 30 anys i un baix nivell de formació. Si bé les dones es van veure més afectades que els homes en aquests processos, el gènere no es mostra com a variable determinant.
-
4Des del punt de vista laboral, els sectors del comerç i l’hostaleria van ser els més perjudicats, i els treballadors amb contracte indefinit i jornada a temps complet van ser els més afectats.
-
5Segons les dades disponibles, els processos de regulació d’ocupació no semblen la porta d’entrada a la desocupació, tot i que en el quart trimestre del 2020 es va alentir el procés de tornada a l’activitat laboral habitual.
-
6La recuperació de l’ocupació es va produir majoritàriament en el sector de la construcció, amb contractes temporals i jornades a temps parcial.

La covid-19 ha fet augmentar el nombre de treballadors amb expedient de regulació d’ocupació
A finals de març de l’any 2020, la societat espanyola es va veure immersa en la pandèmia pel virus de la covid-19. Les autoritats van posar en marxa una sèrie de mesures restrictives per afrontar la situació sanitària, com ara la reducció de la mobilitat. El mercat de treball no es va veure exempt de l’afectació de la pandèmia, ja que hi va haver moltes empreses que es van veure abocades a presentar un expedient de regulació d’ocupació (ERO) o un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Aquest context va obligar el Govern a generar un marc normatiu per regular la nova situació. Tot això va comportar que, en tan sols sis mesos, es reduís la jornada laboral efectiva en el mercat de treball espanyol en més d’una cinquena part. El tercer i el quart trimestre del l’any 2020 van propiciar una recuperació de la jornada laboral efectiva, tot i que no es van arribar a assolir els nivells del quart trimestre de l’any 2019.
El motiu principal d’aquesta reducció d’hores laborals efectives va ser l’increment exponencial en el nombre d’ERTO i d’ERO, tant mitjançant la suspensió de contractes com a través de la reducció de la jornada laboral. Al juny de l’any 2020, hi havia més de 2,4 milions d’assalariats del sector privat afectats per una suspensió de contracte i, en el mateix mes, se superaven els 650.000 assalariats amb reducció de jornada. D’acord amb aquestes xifres, aproximadament una sisena part de la població ocupada es trobava en situació d’ERO o ERTO el segon trimestre del 2020.
1. Els treballadors amb més de 30 anys, amb baixa qualificació i del sector de serveis van ser els més afectats pels ERTO i els ERO
El perfil demogràfic i laboral dels assalariats del sector privat que es trobaven en ERO o ERTO en el període analitzat és el següent: més gran de 30 anys, amb nivell de qualificació mitjà o baix, pertanyent el sector de serveis dins el comerç i l’hostaleria, en la categoria ocupacional de treballador de la restauració, amb contracte indefinit i amb jornada a temps complet.
En l’estudi dut a terme no es mostra una clara diferenciació pel que fa a si els més afectats eren homes o dones, tot i que l’evolució al llarg de l’any 2020 va ser desfavorable per al col·lectiu femení.
Prop del 80% dels treballadors en situació d’ERO o ERTO eren assalariats del sector privat més grans de 30 anys, tot i que els expedients van afectar en menor mesura els treballadors més joves.
El nivell de formació dels treballadors i el nivell de protecció davant les situacions d’ERO o ERTO estan directament relacionats. Així doncs, en l’estudi dut a terme, els percentatges més baixos respecte de la reducció de jornada o la suspensió de contracte es troben entre els doctorats, els llicenciats i els diplomats. Per contra, el nivell més alt d’incidència s’observa en els treballadors que es van formar fins a l’ensenyament obligatori.
Els ERO i els ERTO es van concentrar en un 80% al sector de serveis i, dins d’aquest sector, el comerç i l’hostaleria van ser les branques d’activitat més perjudicades. En relació amb l’hostaleria, en el quart trimestre del 2020, un de cada dos ERO o ERTO es va produir en aquest subsector.
Pel que fa a la categoria ocupacional, els ERO i els ERTO es van concentrar en les feines de baixa qualificació, principalment les dels professionals de suport, els administratius i els treballadors de la restauració, amb un fort increment percentual sostingut al llarg dels quatre trimestres del 2020.
Pel que fa al tipus de contracte, entre vuit i nou de cada deu ERO o ERTO es vinculen a contractes indefinits. En relació amb la jornada laboral, més del 80% dels ERO o ERTO es corresponen amb jornades laborals a temps complet.
2. Els expedients de regulació d’ocupació no són, de moment, un pas previ a la desocupació
Cal preguntar-se què ha passat des del punt de vista laboral amb els treballadors que van entrar en ERO o en ERTO al llarg de l’any 2020: van recuperar el lloc de treball en el trimestre següent?, van continuar en la mateixa situació?, van passar a l’atur?, van passar a la inactivitat? Encara és aviat per obtenir dades definitives en aquest sentit, ja que no se sap quan finalitzarà la pròrroga dels ERTO. Tanmateix, a part de l’article que aquí es presenta, el Banc d’Espanya també ha posat el focus en la dinàmica que s’està generant al mercat laboral en el marc d’aquesta situació de pandèmia (Izquierdo, Puente i Regil, 2021).
Entre el primer i el segon trimestre del 2020 les xifres són poc representatives, ja que la incidència més gran de la crisi sanitària sobre el mercat laboral es va produir en el segon trimestre. En tot cas, en aquesta primera transició, més d’un 60% dels treballadors que es trobaven en situació d’ERO o ERTO van recuperar el lloc de treball habitual en el segon trimestre, un 20% van continuar en la mateixa situació i el percentatge restant es va repartir de manera equitativa entre els que van passar a la inactivitat i els que van passar a estar a l’atur.
Entre el segon i el tercer trimestre del l’any 2020, les dades són més representatives, ja que la crisi sanitària ja afectava de ple el mercat laboral espanyol. A priori, l’evolució en les persones que es trobaven en situació d’ERO o ERTO en el segon trimestre ser molt favorable al tercer trimestre, ja que més d’un 70% van recuperar l’activitat laboral habitual, i es van reduir al 15% els treballadors que van continuar en ERTO o ERO.
Així i tot, pel que fa a la transició entre el tercer i el quart trimestre, únicament el 45% dels treballadors que es trobaven en ERO o ERTO van tornar al lloc de treball habitual i més d’un 30% van continuar en la mateixa situació. També és destacable que més del 14% dels treballadors van passar a la inactivitat i menys del 10% van transitar a l’atur.
3. Els homes i els joves van tenir més probabilitats de tornar a la situació laboral habitual, i la recuperació es va produir principalment en el sector de la construcció
Les variables que condicionen en gran part la transició entre trimestres cap a l’ocupació o la continuïtat de les situacions de ERTO o ERO són de naturalesa diferent. A partir de les dades analitzades en la recerca sobre la qual es basa aquest article, s’adverteix que els homes van tenir més probabilitats que les dones d’abandonar la situació de regulació d’ocupació en qualsevol dels trimestres considerats. Així, entre el tercer i el quart trimestre del l’any 2020, els homes van presentar un 29,82% més de probabilitats que les dones de tornar a l’activitat normal.
La nacionalitat també és una variable significativa, si bé no presenta el mateix signe en totes les transicions analitzades a l’estudi. Concretament, entre el primer i el segon trimestre, i entre el tercer i el quart, van ser els treballadors estrangers els qui van tenir més probabilitats de recuperar l’activitat normal, mentre que entre el segon i el tercer trimestre aquesta característica es va associar més als treballadors autòctons. Entre el tercer i el quart trimestre del 2020, la població estrangera tenia un 9,79% més de probabilitats que la població autòctona de tornar a l’activitat normal.
Pel que fa a l’edat dels treballadors, els més joves van ser els qui van tenir més probabilitats d’abandonar la situació d’ERO o ERTO, i els adults de més de 46 anys van ser els qui en van tenir menys probabilitats. Per exemple, entre el tercer i el quart trimestre del 2020, els més joves presentaven un 20,92% més de probabilitats que els més grans de 46 anys de tornar a l’activitat normal.
Pel que fa al nivell educatiu, no s’observa un patró homogeni al llarg de les transicions entre trimestres. Per exemple, entre el segon i el tercer trimestre, van ser els treballadors amb un nivell educatiu més baix els qui van tenir més probabilitats de recuperar la feina. De tota manera, entre el tercer i el quart trimestre, aquesta característica es va correspondre amb els treballadors que havien estudiat fins a la primera etapa de secundària i amb els qui havien cursat estudis superiors. Això podria associar-se a l’estacionalitat de l’economia espanyola i, més concretament, al tipus d’activitat que es desenvolupa amb mes incidència en cada trimestre. Entre el juny i l’agost, l’activitat econòmica espanyola està vinculada als serveis de baixa productivitat, en contraposició al que passa en l’últim trimestre de l’any. Així, entre el tercer i el quart trimestre de l’any 2020, els treballadors amb un nivell educatiu més baix van tenir un 56,22% menys de probabilitats que els treballadors amb educació superior de tornar a l’activitat habitual.
La distribució regional també va ser heterogènia al llarg de l’any 2020. Entre el primer i el segon trimestre va ser la zona nord-est (el País Basc, Navarra, La Rioja i l’Aragó), juntament amb Madrid, on hi va haver més probabilitats d’abandonar la situació de regulació d’ocupació. Entre el segon i el tercer trimestre van ser la zona centre (Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Extremadura) i la nord-oest (Galícia, Astúries i Cantàbria). Entre el tercer i el quart trimestre, de nou van ser la zona centre i Madrid. En aquesta última transició, les pitjors dades es corresponen amb la zona nord-est, la zona est (Catalunya i la Comunitat Valenciana) i les illes (Canàries i Balears), amb independència del trimestre analitzat. Això pot ser degut, en el cas de la primera zona, a l’elevada incidència de la covid-19 en aquesta àrea geogràfica i, en el cas de la resta de les zones, al fort pes relatiu de l’hostaleria i el comerç en aquestes regions. En comparació amb els treballadors de la zona sud (Andalusia i Múrcia), és possible afirmar que a la zona nord-est i a la zona est i les illes hi ha un 31% i un 24,35% menys de probabilitats, respectivament, de recuperar l’activitat habitual.
Pel que fa al tipus de sector d’activitat, el sector de serveis mostra menys potencial de recuperació de l’activitat habitual, la qual cosa està molt influïda pel pes que tenen el comerç i l’hostaleria en els ERO i els ERTO. D’altra banda, el sector de la construcció (un sector masculinitzat) mostra una probabilitat més alta de recuperar-se en tots els trimestres: per exemple, entre el tercer i el quart trimestre del 2020, els treballadors de la construcció tenien un 45,79% més de probabilitats que els treballadors del sector de serveis de tornar a l’activitat que desenvolupaven abans de la regulació d’ocupació.
Pel que fa a la categoria ocupacional, no s’hi observa un patró homogeni: entre el segon i el tercer trimestre van ser els treballadors amb menys grau de responsabilitat laboral els qui van abandonar amb més probabilitats la situació de regulació d’ocupació. D’altra banda, entre el tercer i el quart trimestre del l’any, la probabilitat més alta es va correspondre amb els treballadors de més qualificació a la feina, amb un 44,48% més de probabilitats de recuperar l’activitat habitual que els treballadors de menys qualificació i menys rang ocupacional.
Pel que fa als tipus de contracte i de jornada laboral, s’hi adverteixen trets destacables. En concret, tenir un contracte temporal o una jornada laboral a temps parcial són característiques més propícies per abandonar una situació de regulació d’ocupació. Per exemple, en els treballadors que compleixen aquestes característiques, entre el tercer i el quart trimestre s’hi detecta un 60,98% i un 43,73% més de probabilitats, respectivament, d’abandonar les situacions d’ERO o ERTO que en els assalariats que tenen un altre tipus de contracte o jornada. Aquest fet té conseqüències importants per a l’activitat econòmica espanyola, ja que sembla que les empreses mantenen en ERO o ERTO els treballadors amb contracte indefinit i amb jornada a temps complet. Aquests, en certa mesura, poden ser els treballadors més productius, tot i que també són els que suposen més costos per a l’empresa. Per contra, tornen majoritàriament a l’activitat laboral normal els treballadors que tenen un contracte temporal i una jornada a temps parcial, que són els que representen uns costos mes baixos per a l’empresa i, també, els que poden tenir una productivitat menor.
4. Conclusions
L’anàlisi presentada sobre el que es podria anomenar pandèmia laboral, en la qual es troba immersa l’economia espanyola, deixa per ara més ombres que llums. La reducció considerable en el nombre d’hores laborals efectives i el fort augment dels ERO i els ERTO encara no han desaparegut. El perfil sociodemogràfic dels treballadors afectats posa de manifest que la crisi ha afectat profundament un dels pilars econòmics de l’activitat productiva a Espanya: el comerç i l’hostaleria. A més a més, s’ha vist perjudicada la part més estable del teixit laboral: els treballadors amb contracte indefinit i amb jornada a temps complet. D’altra banda, no sembla que els treballadors que aconsegueixen recuperar el lloc de treball habitual siguin els de més productivitat: aquests solen ser menors de 30 anys, amb contracte temporal i jornada a temps parcial o amb un baix nivell educatiu.
5. Referències
BRUN, L. (2020): «Respuestas fiscales asimétricas frente al COVID-19 en Europa», Información Comercial Española, 916, 37-75.
GÓMEZ, A. L. i J. M. MONTERO (2020): «El impacto del confinamiento sobre el mercado de trabajo del área del euro durante la primera mitad de 2020», Boletín Económico del Banco de España, 4/2020.
IZQUIERDO, M., S. PUENTE i A. REGIL (2021): «Los ERTE en la crisis del COVID-19: un primer análisis de la reincorporación al empleo de los trabajadores afectados», Boletín Económico del Banco de España, 2/2021.
Classificació
Etiquetes
Temàtiques
Continguts relacionats
Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic
El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?
De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?
Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.
Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?
Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.
Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos
La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?
Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda
Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.