Les variables que condicionen en gran part la transició entre trimestres cap a l’ocupació o la continuïtat de les situacions de ERTO o ERO són de naturalesa diferent. A partir de les dades analitzades en la recerca sobre la qual es basa aquest article, s’adverteix que els homes van tenir més probabilitats que les dones d’abandonar la situació de regulació d’ocupació en qualsevol dels trimestres considerats. Així, entre el tercer i el quart trimestre del l’any 2020, els homes van presentar un 29,82% més de probabilitats que les dones de tornar a l’activitat normal.
La nacionalitat també és una variable significativa, si bé no presenta el mateix signe en totes les transicions analitzades a l’estudi. Concretament, entre el primer i el segon trimestre, i entre el tercer i el quart, van ser els treballadors estrangers els qui van tenir més probabilitats de recuperar l’activitat normal, mentre que entre el segon i el tercer trimestre aquesta característica es va associar més als treballadors autòctons. Entre el tercer i el quart trimestre del 2020, la població estrangera tenia un 9,79% més de probabilitats que la població autòctona de tornar a l’activitat normal.
Pel que fa a l’edat dels treballadors, els més joves van ser els qui van tenir més probabilitats d’abandonar la situació d’ERO o ERTO, i els adults de més de 46 anys van ser els qui en van tenir menys probabilitats. Per exemple, entre el tercer i el quart trimestre del 2020, els més joves presentaven un 20,92% més de probabilitats que els més grans de 46 anys de tornar a l’activitat normal.
Pel que fa al nivell educatiu, no s’observa un patró homogeni al llarg de les transicions entre trimestres. Per exemple, entre el segon i el tercer trimestre, van ser els treballadors amb un nivell educatiu més baix els qui van tenir més probabilitats de recuperar la feina. De tota manera, entre el tercer i el quart trimestre, aquesta característica es va correspondre amb els treballadors que havien estudiat fins a la primera etapa de secundària i amb els qui havien cursat estudis superiors. Això podria associar-se a l’estacionalitat de l’economia espanyola i, més concretament, al tipus d’activitat que es desenvolupa amb mes incidència en cada trimestre. Entre el juny i l’agost, l’activitat econòmica espanyola està vinculada als serveis de baixa productivitat, en contraposició al que passa en l’últim trimestre de l’any. Així, entre el tercer i el quart trimestre de l’any 2020, els treballadors amb un nivell educatiu més baix van tenir un 56,22% menys de probabilitats que els treballadors amb educació superior de tornar a l’activitat habitual.
La distribució regional també va ser heterogènia al llarg de l’any 2020. Entre el primer i el segon trimestre va ser la zona nord-est (el País Basc, Navarra, La Rioja i l’Aragó), juntament amb Madrid, on hi va haver més probabilitats d’abandonar la situació de regulació d’ocupació. Entre el segon i el tercer trimestre van ser la zona centre (Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Extremadura) i la nord-oest (Galícia, Astúries i Cantàbria). Entre el tercer i el quart trimestre, de nou van ser la zona centre i Madrid. En aquesta última transició, les pitjors dades es corresponen amb la zona nord-est, la zona est (Catalunya i la Comunitat Valenciana) i les illes (Canàries i Balears), amb independència del trimestre analitzat. Això pot ser degut, en el cas de la primera zona, a l’elevada incidència de la covid-19 en aquesta àrea geogràfica i, en el cas de la resta de les zones, al fort pes relatiu de l’hostaleria i el comerç en aquestes regions. En comparació amb els treballadors de la zona sud (Andalusia i Múrcia), és possible afirmar que a la zona nord-est i a la zona est i les illes hi ha un 31% i un 24,35% menys de probabilitats, respectivament, de recuperar l’activitat habitual.
Pel que fa al tipus de sector d’activitat, el sector de serveis mostra menys potencial de recuperació de l’activitat habitual, la qual cosa està molt influïda pel pes que tenen el comerç i l’hostaleria en els ERO i els ERTO. D’altra banda, el sector de la construcció (un sector masculinitzat) mostra una probabilitat més alta de recuperar-se en tots els trimestres: per exemple, entre el tercer i el quart trimestre del 2020, els treballadors de la construcció tenien un 45,79% més de probabilitats que els treballadors del sector de serveis de tornar a l’activitat que desenvolupaven abans de la regulació d’ocupació.
Pel que fa a la categoria ocupacional, no s’hi observa un patró homogeni: entre el segon i el tercer trimestre van ser els treballadors amb menys grau de responsabilitat laboral els qui van abandonar amb més probabilitats la situació de regulació d’ocupació. D’altra banda, entre el tercer i el quart trimestre del l’any, la probabilitat més alta es va correspondre amb els treballadors de més qualificació a la feina, amb un 44,48% més de probabilitats de recuperar l’activitat habitual que els treballadors de menys qualificació i menys rang ocupacional.
Pel que fa als tipus de contracte i de jornada laboral, s’hi adverteixen trets destacables. En concret, tenir un contracte temporal o una jornada laboral a temps parcial són característiques més propícies per abandonar una situació de regulació d’ocupació. Per exemple, en els treballadors que compleixen aquestes característiques, entre el tercer i el quart trimestre s’hi detecta un 60,98% i un 43,73% més de probabilitats, respectivament, d’abandonar les situacions d’ERO o ERTO que en els assalariats que tenen un altre tipus de contracte o jornada. Aquest fet té conseqüències importants per a l’activitat econòmica espanyola, ja que sembla que les empreses mantenen en ERO o ERTO els treballadors amb contracte indefinit i amb jornada a temps complet. Aquests, en certa mesura, poden ser els treballadors més productius, tot i que també són els que suposen més costos per a l’empresa. Per contra, tornen majoritàriament a l’activitat laboral normal els treballadors que tenen un contracte temporal i una jornada a temps parcial, que són els que representen uns costos mes baixos per a l’empresa i, també, els que poden tenir una productivitat menor.