Segons les dades analitzades, com més alt és el nivell educatiu dels pares, menys temps dediquen els fills a navegar per internet a casa, entre setmana. El temps de dedicació es limita, concretament, a un màxim de dues hores al dia. Aquests resultats evidencien que els fills de pares i mares amb estudis secundaris i, sobretot, universitaris dediquen menys temps a l’ús de les noves tecnologies per comparació als fills de progenitors amb estudis bàsics. 
 

Una de les raons que podria justificar aquests resultats és que és probable que els pares amb nivells educatius alts intentin reduir el temps que dediquen els fills a internet, ja que són conscients que un ús abusiu de les TIC pot tenir efectes negatius en el rendiment escolar.

Un altre argument es basa en el grau d’atenció que els pares dediquen als fills. Segons un gran nombre d’estudis empírics, el nivell educatiu dels progenitors influeix en la quantitat i la qualitat del temps que dediquen als fills. Els pares amb estudis secundaris i universitaris acostumen a destinar més temps a la família i, habitualment, proporcionen també als fills més estímuls intel·lectuals. Per contra, els pares de famílies més desfavorides, tant des del punt de vista econòmic com educatiu, solen interaccionar menys amb els fills, atès que l’atenció que els dediquen acostuma a estar més enfocada a la supervisió que no pas a l’estimulació intel·lectual.
Els resultats mostren que, a l’hora de limitar l’ús de l’ordinador als fills, les parelles en les quals tots dos membres tenen una titulació universitària tenen una incidència més gran que no pas les parelles que combinen diferents nivells educatius.

A banda d’incidir en la reducció del temps de dedicació a internet, les parelles amb un nivell educatiu alt són també més propenses a guiar els fills perquè facin servir les noves tecnologies amb finalitats més educatives que no pas d’oci. En aquest cas, com en l’anterior, influeixen positivament tant el temps que els pares dediquen als fills com la mena d’estimulació intel•lectual que els ofereixen, dos aspectes que tenen relació amb el fet que els progenitors tinguin un nivell educatiu alt.

Els resultats també suggereixen que les llars amb més recursos econòmics acostumen a disposar d’una varietat més gran de dispositius digitals. D’aquesta manera, pot ser que en aquestes llars es faci servir més internet perquè els menors tenen més possibilitats d’accedir a les noves tecnologies. Davant la manca de disponibilitat d’indicadors directes sobre la renda o la riquesa familiar, l’estudi opta per emprar la quantitat de possessions de la llar com a aproximació al nivell econòmic de la família.

D’altra banda, la incidència que té la riquesa en l’accés a internet dels fills és igual independentment del nivell educatiu dels progenitors i del nivell d’estudis que tinguin. En conseqüència, tal com s’observa al gràfic 3, l’ús d’internet a les llars amb riquesa i estudis bàsics és també més elevat.

MANZANO, D. i M. FERNÁNDEZ-MELLIZO (2019): «Origen familiar, uso del tiempo y de las tecnologías de la información», Revista Internacional de Sociología, 77(3):136.