Publicador de continguts

Article

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Sergi Vidal, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona
Article guanyador de la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social basats en enquestes, 2019

La disposició dels treballadors –tant si tenen feina com si en cerquen– a abandonar el lloc o la regió on viuen depèn en gran manera del grau de satisfacció amb la vida que hi porten i amb la relació que hi tenen, com també de les oportunitats que perceben en relació amb la feina i l’habitatge, tant al lloc on viuen actualment com en les possibles destinacions alternatives.
Punts clau
  • 1
       Quatre de cada deu treballadors a Espanya –tant si ja tenen feina com si en cerquen– estarien disposats a anar a viure a una altra banda. D’aquest grup, prop de la meitat tenen plans concrets per canviar de lloc de residència en el termini d’un any.
  • 2
       La disposició a la mobilitat és més alta entre els joves, els homes, els que encara no han format una família, els que han nascut a l’estranger i els que tenen una situació laboral menys estable o estan a l’atur.
  • 3
       La feina, els ingressos i la carrera professional són els motius principals que indueixen a plantejar-se la mobilitat, mentre que les responsabilitats familiars i el fet de deixar enrere la família i els amics en són els obstacles més comuns.
  • 4
       Una oferta acceptable per decidir anar a treballar lluny de casa requereix una millor retribució, estabilitat contractual i possibilitats de promoció professional, com també el fet que el mercat de treball i d’habitatge del lloc de destinació siguin favorables.
Quines destinacions es planteja la població laboralment activa?
resumen_cat_new.png

La mobilitat interregional dels treballadors s’explica sobretot per la situació laboral i la carrera professional. Així, és normal que, després del territori on hom viu, la majoria de treballadors s’estimin més una destinació on percebin que hi ha més i millors oportunitats.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Dossier

Joves, oportunitats i futur

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Article

Temporalitat treballadors joves

La reducció de la temporalitat dels joves a partir de la reforma laboral resulta molt evident a Espanya i gairebé imperceptible a Portugal. Per què?

Article

El teletreball després de la pandèmia

La implicació dels homes en les tasques de la llar augmenta quan teletreballen?

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

També et pot interessar

Joves, oportunitats i futur

Dossier

Joves, oportunitats i futur


Inclusió social

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Entrevista Robert Pogue Harrison joves

Entrevista

Entrevista Robert Pogue Harrison joves


Inclusió social

Robert Pogue Harrison examina el concepte de joventut des del punt de vista de la filosofia i els estudis culturals. Com la definim?

Temporalitat treballadors joves

Article

Temporalitat treballadors joves


Inclusió social

La reducció de la temporalitat dels joves a partir de la reforma laboral resulta molt evident a Espanya i gairebé imperceptible a Portugal. Per què?