Article

Anar a treballar a una altra ciutat: qui hi està disposat i per què?

Sergi Vidal, Centre d’Estudis Demogràfics, Universitat Autònoma de Barcelona
Article guanyador de la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social basats en enquestes, 2019

La disposició dels treballadors –tant si tenen feina com si en cerquen– a abandonar el lloc o la regió on viuen depèn en gran manera del grau de satisfacció amb la vida que hi porten i amb la relació que hi tenen, com també de les oportunitats que perceben en relació amb la feina i l’habitatge, tant al lloc on viuen actualment com en les possibles destinacions alternatives.
Punts clau
  • 1
       Quatre de cada deu treballadors a Espanya –tant si ja tenen feina com si en cerquen– estarien disposats a anar a viure a una altra banda. D’aquest grup, prop de la meitat tenen plans concrets per canviar de lloc de residència en el termini d’un any.
  • 2
       La disposició a la mobilitat és més alta entre els joves, els homes, els que encara no han format una família, els que han nascut a l’estranger i els que tenen una situació laboral menys estable o estan a l’atur.
  • 3
       La feina, els ingressos i la carrera professional són els motius principals que indueixen a plantejar-se la mobilitat, mentre que les responsabilitats familiars i el fet de deixar enrere la família i els amics en són els obstacles més comuns.
  • 4
       Una oferta acceptable per decidir anar a treballar lluny de casa requereix una millor retribució, estabilitat contractual i possibilitats de promoció professional, com també el fet que el mercat de treball i d’habitatge del lloc de destinació siguin favorables.
Quines destinacions es planteja la població laboralment activa?
Quines destinacions es planteja la població laboralment activa?

La mobilitat interregional dels treballadors s’explica sobretot per la situació laboral i la carrera professional. Així, és normal que, després del territori on hom viu, la majoria de treballadors s’estimin més una destinació on percebin que hi ha més i millors oportunitats.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Entrar i sortir de la pobresa laboral a Espanya

Ja no n’hi ha prou amb tenir feina per sortir de la pobresa. Moltes llars, especialment amb menors, arrosseguen una pobresa laboral associada a salaris baixos o períodes d’inactivitat.

Informe

Risc de pobresa per a les persones en edat de treballar a Espanya

El risc de pobresa entre la població en edat de treballar va augmentar un 20 % durant la Gran Recessió. Quin paper hi tenen les transferències socials?

Infodada

Taxa de desocupació

Sabies que el 2020 la taxa d’atur juvenil triplicava la dels més grans? Descobreix-ne les xifres en aquest indicador.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.