Article

Ciutats, contaminació i canvi climàtic. Fins a quin punt hi pot ajudar la infraestructura verda?

Francesc Baró, investigador postdoctoral de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB); Premi Observatori Social de "la Caixa" al millor article en l’àmbit Ciència

L’evidència disponible indica que la infraestructura verda urbana (els parcs urbans, els arbres dels carrers, les cobertes i els murs verds, etc.) pot contribuir de manera molt modesta a compensar les emissions de carboni, a reduir l’estrès per la calor i a disminuir la contaminació atmosfèrica de la ciutat. Si volem actuar sobre aquests problemes, hem de treballar sobre les fonts de pol·lució, perquè les mesures compensatòries basades en la natura no són, ni de lluny, suficients. Les estratègies d’infraestructura verda urbana tenen un paper complementari, i no alternatiu, a les polítiques de reducció de la contaminació.
Punts clau
  • 1
       Les polítiques urbanes sobre mitigació del canvi climàtic i de la contaminació atmosfèrica s’haurien de centrar primordialment en les fonts de contaminació (trànsit, transport, calefaccions, etc.), més que no pas en els anomenats “embornals” (solucions capaces d’absorbir o contrarestar els contaminants, però amb una capacitat molt limitada).
  • 2
       Els parcs urbans, els arbres dels carrers o la vegetació en edificis poden actuar com a zones i corredors d’aire net i fresc a les ciutats, i són especialment rellevants a causa de l’absència de terrenys disponibles als nuclis urbans. La majoria d’aquests elements són multifuncionals per als tres serveis “ecosistèmics” considerats: qualitat de l’aire, temperatura local i segrest de carboni.
  • 3
       Per millorar la salut humana a les ciutats, és essencial millorar la qualitat de l’aire i el confort tèrmic, fronts en què la infraestructura verda urbana pot ser un bon suport a escala local.
  • 4
       Pel que fa a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, els ens locals i metropolitans haurien de fomentar les compensacions de carboni més enllà dels límits urbans, atès que es tracta d’un repte a escala global. A través de la infraestructura verda, es pot incidir en vies de transport i fonts de contaminació (centrals elèctriques, grans indústries, etc.) que es troben allunyades dels nuclis urbans.
Capacitat de la infraestructura verda urbana per mitigar problemes associats a la contaminació
Capacitat de la infraestructura verda urbana per mitigar problemes associats a la contaminació

 

A les àrees urbanes se solen prioritzar les infraestructures que contribueixen a millorar la qualitat ambiental i el benestar i la salut de la població urbana. S’orienten, per exemple, a la purificació de l’aire, la disminució del soroll o la regulació de la temperatura urbana. No obstant això, fins a quin punt la infraestructura verda pot proporcionar efectivament aquests serveis “ecosistèmics” depèn de diverses condicions estructurals, funcionals i mediambientals.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Benestar i salut mental en una societat digitalitzada

Els canvis tecnològics també repercuteixen en la salut mental, sobretot en les noves generacions de natius digitals. Analitzarem alguns fenòmens, com les addiccions a les pantalles, l’impacte de les xarxes socials en l’autoimatge o els riscos del metavers, en aquest cicle de conferències coorganitzat amb la Fundació FAD Juventud.

Article

L’Espanya desertificada

Un 17,5 % del territori rural està exposat simultàniament a altes taxes de despoblació i d'aridesa. Aquest estudi analitza com alguns factors de mitigació de la despoblació poden implicar efectes no desitjats, tant de tipus social com ambiental.

Activitat

Cicle de conferències: Impacte social de l'emergència climàtica. Què podem fer?

Juntament amb l'Institut de Salut Global de Barcelona, organitzem aquest cicle de conferències per reflexionar sobre els efectes del canvi climàtic sobre la salut, el territori i també l'economia.

Article

Pot una intervenció psicològica a través d’internet promoure benestar en pacients amb fibromiàlgia?

Després d’una intervenció psicològica a través d’internet, el 39 % de les pacients amb fibromiàlgia que van participar en aquest estudi van reportar una millora moderada de l’estat d’ànim.

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

També et pot interessar

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?

Article

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?


Ciència

Els nois consideren que són més hàbils que les noies en matèria de tecnologia i de comunicació digital, mentre que les noies pensen que estan més preparades en els aspectes ètics i de seguretat.

L’Espanya desertificada

Article

L’Espanya desertificada


Ciència

Un 17,5 % del territori rural està exposat simultàniament a altes taxes de despoblació i d'aridesa. Aquest estudi analitza com alguns factors de mitigació de la despoblació poden implicar efectes no desitjats, tant de tipus social com ambiental.

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?


Ciència

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.