Vés enrere El debat parlamentari sobre la prestació d’ingressos mínims

Capítol

El debat parlamentari sobre la prestació d’ingressos mínims

Belén Santa Cruz Díez, Economista i periodista;

El 21 d’abril de 2015, els sindicats CCOO i UGT van registrar al Congrés dels Diputats la iniciativa legislativa popular en demanda d’una prestació d’ingressos mínims amb el suport de 700.000 firmes. Naixia així una iniciativa per tramitar una proposició de llei que reforcés la protecció dels ciutadans, especialment els desocupats de llarga durada i les seves famílies. Alhora, s’iniciava un debat polític entorn de la renda mínima, en què han participat experts de diversos àmbits, i en el marc del qual s’ha discutit, també, sobre alternatives com ara la renda bàsica, i s’ha subratllat la necessitat de revisar el mapa actual de protecció social de l’Estat. Un debat en el qual hi havia un cert consens sobre el diagnòstic de la situació i la necessitat de disposar de nous instruments de protecció social, però també visions molt diferents en relació amb la inspiració de la prestació d’ingressos mínims, la seva finalitat, la viabilitat econòmica, l’àmbit competencial, etc.
Punts clau
  • 1
       Aquesta iniciativa legislativa popular neix perquè, amb l’augment de la desigualtat i l’amenaça que representen els canvis associats a la revolució tecnològica, la societat percep cada vegada més que el sistema de garantia de rendes actual és inadequat per tal de resoldre les situacions de necessitat.
  • 2
       Els sindicats consideren que el sistema actual és enormement ineficient per combatre la desigualtat, i que cal transitar cap a un sistema de garantia de rendes.
  • 3
       Aquesta proposició de llei es pot analitzar amb un enfocament més assistencial, o bé des d’una concepció de dret subjectiu que tendeixi cap a la universalitat i la incondicionalitat.
  • 4
       Estem davant d’una política social més avançada que vol allunyar-se de la mirada més assistencial i promoure la llibertat i l’autonomia de les persones.
  • 5
       La col·laboració entre els diferents nivells administratius és fonamental. Cal passar de les incompatibilitats a la cooperació.
  • 6
       Si es tracta de protegir persones i famílies en situació de necessitat, 12.000 milions d’euros és un cost elevat?

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

També et pot interessar

Introducció

Capítol

Introducció


Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Capítol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits


Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Canvi tecnològic i renda bàsica

Capítol

Canvi tecnològic i renda bàsica


El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.