Impacte de la covid-19 en la salut física i mental de la població adulta espanyola

Pere Castellví Obiols, Andrea Miranda Mendizábal, Silvia Recoder Fernández, Esther Calbo Sebastián i Carlos García Forero, Universitat Internacional de Catalunya
David Leiva Ureña, Rumen Manolov i Antonio Solanas Pérez, Universitat de Barcelona
Nuria Matilla Santander, Institut Karolinska (Estocolm)
Marc Casajuana Closas, Universitat Autònoma de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Aquest estudi avalua els canvis en l’estat socioeconòmic i de salut física i mental abans i durant la pandèmia de la covid-19 (desembre 2019 – desembre 2020). Respecte a la salut, un terç dels enquestats perceben que estan pitjor o molt pitjor i només un 6,6% perceben que estan millor. En general, s’observa un empitjorament significatiu per realitzar les activitats diàries. En salut mental, encara que la ideació suïcida i la conducta suïcida s’han reduït a la meitat, en casos de depressió, ansietat i pensaments de mort hi ha hagut un augment considerable. També augmenten els símptomes d’estrès posttraumàtic. En l’àmbit socioeconòmic, la pandèmia ha provocat més precarietat i inestabilitat laboral.
Punts clau
  • 1
       Si comparem la salut abans i durant la pandèmia, el 20,9% dels enquestats informen que estan una mica pitjor i el 2,1%, molt pitjor. El 8,4% presenta una pitjor salut física i un 5,5%, una pitjor salut mental. També comuniquen més dificultats a la vida diària degudes a les condicions de salut.
  • 2
       Pel que fa a problemes de salut mental, la depressió ha augmentat del 5,75% al 8,84% entre la població general, l’ansietat del 11,6% al 17,8% i els pensaments de mort del 22,9% al 28,5%. En canvi, la ideació i la conducta suïcida han disminuït quasi a la meitat.
  • 3
       Qui ha tingut símptomes relacionats amb la covid-19 o ha donat positiu presenta molts més problemes de salut mental i més símptomes d’estrès posttraumàtic. Els grups menys susceptibles de patir un problema d’aquest tipus han estat els homes, els més grans de 40 anys, els qui estan casats o tenen parella de fet, i els qui treballen, realitzen les tasques de la llar o estan jubilats.
  • 4
       De les persones amb parella, quasi el 10% li han tingut por i un 3,64% han patitalguna agressió per part d’ella. Les conductes violentes més comunes varen implicar rebre algun tipus d’insult i la culpabilització per la conducta violenta de l’agressor.
  • 5
       De les persones amb ingressos, un 18,4% els ha tingut més baixos des que va començar l’estat d’alarma i quasi la meitat no s’ha pogut agafar sempre una baixa laboral per malaltia quan ho ha necessitat. Un 10,2% ha hagut d’anar a treballar tenint símptomes compatibles amb la covid-19. El cost econòmic mitjà per persona adulta en termes d’ús dels serveis sanitaris públics o privats i de despesa individual, sense tenir en compte els costos dels medicaments i les vacunes, ha estat de 106,1€ al mes.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Estrès, depressió, insomni, tensió, sensació d’inutilitat... Aquest article analitza com va afectar la salut mental dels treballadors la crisi econòmica i l’atur de llarga durada.

Article

Quants coneguts tenim?

Segons aquest estudi, interaccionem freqüentment amb una mitjana de 536 coneguts, però això és diferent per a cada persona. Quins factors influeixen en la mida dels nostres cercles de relacions?

Article

A qui afecta la soledat i l’aïllament social?

La cara més visible de la soledat és sentir que no es tenen persones a qui es pugui recórrer o en qui es pugui confiar en cas de necessitat. A qui afecta més? Analitzem la incidència de factors com l’edat i el gènere.

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 % estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

També et pot interessar

Entrevista

«Anem silenciosament cap a un estat del benestar diferent del que coneixem»

«Anem silenciosament cap a un estat del benestar diferent del que coneixem»

Inclusió social

Antonio Cabrales, catedràtic d’Economia, analitza el futur de l’estat del benestar a Espanya: és sostenible el sistema de pensions?, com es pot incentivar la natalitat?

Article

Per què les dones no aconsegueixen tenir el nombre de fills que diuen que volen?

Per què les dones no aconsegueixen tenir el nombre de fills que diuen que volen?

Inclusió social

Espanya és un dels països d’Europa amb la proporció més elevada de dones sense fills. Què ho causa?

Article

L’equitat entre generacions com a garantia del benestar social

L’equitat entre generacions com a garantia del benestar social

Inclusió social

Com es du a terme la transferència de recursos entre generacions? Aquest article et dona les claus per entendre-ho.