Article

Impacte de la covid-19 en la salut física i mental de la població adulta espanyola

Pere Castellví Obiols, Andrea Miranda Mendizábal, Silvia Recoder Fernández, Esther Calbo Sebastián i Carlos García Forero, Universitat Internacional de Catalunya; David Leiva Ureña, Rumen Manolov i Antonio Solanas Pérez, Universitat de Barcelona; Nuria Matilla Santander, Institut Karolinska (Estocolm); Marc Casajuana Closas, Universitat Autònoma de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Aquest estudi avalua els canvis en l’estat socioeconòmic i de salut física i mental abans i durant la pandèmia de la covid-19 (desembre 2019 – desembre 2020). Respecte a la salut, un terç dels enquestats perceben que estan pitjor o molt pitjor i només un 6,6% perceben que estan millor. En general, s’observa un empitjorament significatiu per realitzar les activitats diàries. En salut mental, encara que la ideació suïcida i la conducta suïcida s’han reduït a la meitat, en casos de depressió, ansietat i pensaments de mort hi ha hagut un augment considerable. També augmenten els símptomes d’estrès posttraumàtic. En l’àmbit socioeconòmic, la pandèmia ha provocat més precarietat i inestabilitat laboral.
Punts clau
  • 1
       Si comparem la salut abans i durant la pandèmia, el 20,9% dels enquestats informen que estan una mica pitjor i el 2,1%, molt pitjor. El 8,4% presenta una pitjor salut física i un 5,5%, una pitjor salut mental. També comuniquen més dificultats a la vida diària degudes a les condicions de salut.
  • 2
       Pel que fa a problemes de salut mental, la depressió ha augmentat del 5,75% al 8,84% entre la població general, l’ansietat del 11,6% al 17,8% i els pensaments de mort del 22,9% al 28,5%. En canvi, la ideació i la conducta suïcida han disminuït quasi a la meitat.
  • 3
       Qui ha tingut símptomes relacionats amb la covid-19 o ha donat positiu presenta molts més problemes de salut mental i més símptomes d’estrès posttraumàtic. Els grups menys susceptibles de patir un problema d’aquest tipus han estat els homes, els més grans de 40 anys, els qui estan casats o tenen parella de fet, i els qui treballen, realitzen les tasques de la llar o estan jubilats.
  • 4
       De les persones amb parella, quasi el 10% li han tingut por i un 3,64% han patitalguna agressió per part d’ella. Les conductes violentes més comunes varen implicar rebre algun tipus d’insult i la culpabilització per la conducta violenta de l’agressor.
  • 5
       De les persones amb ingressos, un 18,4% els ha tingut més baixos des que va començar l’estat d’alarma i quasi la meitat no s’ha pogut agafar sempre una baixa laboral per malaltia quan ho ha necessitat. Un 10,2% ha hagut d’anar a treballar tenint símptomes compatibles amb la covid-19. El cost econòmic mitjà per persona adulta en termes d’ús dels serveis sanitaris públics o privats i de despesa individual, sense tenir en compte els costos dels medicaments i les vacunes, ha estat de 106,1€ al mes.
15_OS_1021_Grafico_0_CAT%401x.jpg

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.