Article

Impacte de la covid-19 en la salut física i mental de la població adulta espanyola

Pere Castellví Obiols, Andrea Miranda Mendizábal, Silvia Recoder Fernández, Esther Calbo Sebastián i Carlos García Forero, Universitat Internacional de Catalunya; David Leiva Ureña, Rumen Manolov i Antonio Solanas Pérez, Universitat de Barcelona; Nuria Matilla Santander, Institut Karolinska (Estocolm); Marc Casajuana Closas, Universitat Autònoma de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Aquest estudi avalua els canvis en l’estat socioeconòmic i de salut física i mental abans i durant la pandèmia de la covid-19 (desembre 2019 – desembre 2020). Respecte a la salut, un terç dels enquestats perceben que estan pitjor o molt pitjor i només un 6,6% perceben que estan millor. En general, s’observa un empitjorament significatiu per realitzar les activitats diàries. En salut mental, encara que la ideació suïcida i la conducta suïcida s’han reduït a la meitat, en casos de depressió, ansietat i pensaments de mort hi ha hagut un augment considerable. També augmenten els símptomes d’estrès posttraumàtic. En l’àmbit socioeconòmic, la pandèmia ha provocat més precarietat i inestabilitat laboral.
Punts clau
  • 1
       Si comparem la salut abans i durant la pandèmia, el 20,9% dels enquestats informen que estan una mica pitjor i el 2,1%, molt pitjor. El 8,4% presenta una pitjor salut física i un 5,5%, una pitjor salut mental. També comuniquen més dificultats a la vida diària degudes a les condicions de salut.
  • 2
       Pel que fa a problemes de salut mental, la depressió ha augmentat del 5,75% al 8,84% entre la població general, l’ansietat del 11,6% al 17,8% i els pensaments de mort del 22,9% al 28,5%. En canvi, la ideació i la conducta suïcida han disminuït quasi a la meitat.
  • 3
       Qui ha tingut símptomes relacionats amb la covid-19 o ha donat positiu presenta molts més problemes de salut mental i més símptomes d’estrès posttraumàtic. Els grups menys susceptibles de patir un problema d’aquest tipus han estat els homes, els més grans de 40 anys, els qui estan casats o tenen parella de fet, i els qui treballen, realitzen les tasques de la llar o estan jubilats.
  • 4
       De les persones amb parella, quasi el 10% li han tingut por i un 3,64% han patitalguna agressió per part d’ella. Les conductes violentes més comunes varen implicar rebre algun tipus d’insult i la culpabilització per la conducta violenta de l’agressor.
  • 5
       De les persones amb ingressos, un 18,4% els ha tingut més baixos des que va començar l’estat d’alarma i quasi la meitat no s’ha pogut agafar sempre una baixa laboral per malaltia quan ho ha necessitat. Un 10,2% ha hagut d’anar a treballar tenint símptomes compatibles amb la covid-19. El cost econòmic mitjà per persona adulta en termes d’ús dels serveis sanitaris públics o privats i de despesa individual, sense tenir en compte els costos dels medicaments i les vacunes, ha estat de 106,1€ al mes.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Benestar i salut mental en una societat digitalitzada

Els canvis tecnològics també repercuteixen en la salut mental, sobretot en les noves generacions de natius digitals. Analitzarem alguns fenòmens, com les addiccions a les pantalles, l’impacte de les xarxes socials en l’autoimatge o els riscos del metavers, en aquest cicle de conferències coorganitzat amb la Fundació FAD Juventud.

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Activitat

Salut mental i entorn social

Com afecten la salut mental, les desigualats socials o de gènere? En col·laboració amb l’entitat Salut Mental Catalunya, en aquest cicle de conferències tractem, des de diferents perspectives, com influeix l’entorn social en el benestar emocional de les persones.

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.