Article

Impacte de la covid-19 en la salut física i mental de la població adulta espanyola

Pere Castellví Obiols, Andrea Miranda Mendizábal, Silvia Recoder Fernández, Esther Calbo Sebastián i Carlos García Forero, Universitat Internacional de Catalunya; David Leiva Ureña, Rumen Manolov i Antonio Solanas Pérez, Universitat de Barcelona; Nuria Matilla Santander, Institut Karolinska (Estocolm); Marc Casajuana Closas, Universitat Autònoma de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre l’impacte social de la covid-19

Aquest estudi avalua els canvis en l’estat socioeconòmic i de salut física i mental abans i durant la pandèmia de la covid-19 (desembre 2019 – desembre 2020). Respecte a la salut, un terç dels enquestats perceben que estan pitjor o molt pitjor i només un 6,6% perceben que estan millor. En general, s’observa un empitjorament significatiu per realitzar les activitats diàries. En salut mental, encara que la ideació suïcida i la conducta suïcida s’han reduït a la meitat, en casos de depressió, ansietat i pensaments de mort hi ha hagut un augment considerable. També augmenten els símptomes d’estrès posttraumàtic. En l’àmbit socioeconòmic, la pandèmia ha provocat més precarietat i inestabilitat laboral.
Punts clau
  • 1
       Si comparem la salut abans i durant la pandèmia, el 20,9% dels enquestats informen que estan una mica pitjor i el 2,1%, molt pitjor. El 8,4% presenta una pitjor salut física i un 5,5%, una pitjor salut mental. També comuniquen més dificultats a la vida diària degudes a les condicions de salut.
  • 2
       Pel que fa a problemes de salut mental, la depressió ha augmentat del 5,75% al 8,84% entre la població general, l’ansietat del 11,6% al 17,8% i els pensaments de mort del 22,9% al 28,5%. En canvi, la ideació i la conducta suïcida han disminuït quasi a la meitat.
  • 3
       Qui ha tingut símptomes relacionats amb la covid-19 o ha donat positiu presenta molts més problemes de salut mental i més símptomes d’estrès posttraumàtic. Els grups menys susceptibles de patir un problema d’aquest tipus han estat els homes, els més grans de 40 anys, els qui estan casats o tenen parella de fet, i els qui treballen, realitzen les tasques de la llar o estan jubilats.
  • 4
       De les persones amb parella, quasi el 10% li han tingut por i un 3,64% han patitalguna agressió per part d’ella. Les conductes violentes més comunes varen implicar rebre algun tipus d’insult i la culpabilització per la conducta violenta de l’agressor.
  • 5
       De les persones amb ingressos, un 18,4% els ha tingut més baixos des que va començar l’estat d’alarma i quasi la meitat no s’ha pogut agafar sempre una baixa laboral per malaltia quan ho ha necessitat. Un 10,2% ha hagut d’anar a treballar tenint símptomes compatibles amb la covid-19. El cost econòmic mitjà per persona adulta en termes d’ús dels serveis sanitaris públics o privats i de despesa individual, sense tenir en compte els costos dels medicaments i les vacunes, ha estat de 106,1€ al mes.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Salut mental i entorn social

Com afecten la salut mental, les desigualats socials o de gènere? En col·laboració amb l’entitat Salut Mental Catalunya, en aquest cicle de conferències tractem, des de diferents perspectives, com influeix l’entorn social en el benestar emocional de les persones.

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

Activitat

Cicle de conferències: Salut mental en infants, adolescents i joves: una mirada comunitària

Com podem cuidar la salut mental en infants, adolescents i joves? Entorn educatiu, xarxes socials, recursos per promoure el benestar emocional… Quines eines i estratègies hem de fer servir?

Article

Els dilemes democràtics de la pandèmia, un any després

Una amenaça a la salut pública, com una pandèmia, planteja dilemes democràtics. En quina mesura la ciutadania accepta restricció de llibertats, concentració de poder i lògica tecnocràtica en la presa de decisions?

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.