Publicador de continguts

Article

Ampliar i millorar la formació per a les persones ocupades: una necessitat

Andreu Lope, Universitat Autónoma de Barcelona
null

L’escassetat de recursos, la concentració excessiva de les accions formatives i la poca participació dels agents socials obstaculitzen l’eficiència de la formació per als ocupats, que no sembla que prepari prou bé els treballadors per als canvis que afectaran el món laboral.
Punts clau
  • 1
       La formació dels treballadors és clau perquè les empreses mantinguin la competitivitat i s’adaptin als canvis en el camp productiu.
  • 2
       La inversió en formació per als treballadors ocupats ha baixat un 50% des de les xifres anteriors a la crisi.
  • 3
       La formació contínua dels treballadors ocupats es concentra a les grans empreses i beneficia els treballadors amb més qualificació prèvia.
La caiguda de la inversió en la formació per als ocupats
one+page+personas+ocupadas+cat.png

Formar els treballadors ocupats és un element vital per millorar-ne l’ocupabilitat i per adequar les seves capacitats als canvis en la feina i als requisits de les empreses. A llarg termini, el fet d’invertir en la formació dels treballadors desemboca en un increment de la productivitat i la competitivitat de les empreses.

No obstant això, la reducció dels pressupostos destinats a aquesta mena de formació n’ha limitat en gran manera la incidència. El pressupost de formació per a ocupats va augmentar progressivament fins als 1.545 milions d’euros el 2010. Després d’una dràstica retallada el 2012 (es va reduir fins als 951 milions), els lleugers augments posteriors no han permès de recuperar els imports anteriors al 2012: el 2015 el pressupost va ser de 1.069 milions d’euros.

Com veiem al gràfic, la retallada no ha afectat tant la formació contínua que ofereixen les empreses o l’adreçada als empleats públics, sinó la que ofereix l’Estat i les comunitats autònomes, l’anomenada «formació d’oferta».

Quina mena de formació contínua s’ofereix i qui se’n beneficia?

La crisi també ha afectat el tipus de formació contínua que les empreses ofereixen. Tot i que el nombre de participants en programes formatius ha augmentat lleugerament, els cursos oferts són cada vegada més breus. La formació contínua, a més a més, s’imparteix fonamentalment a les empreses grans i mitjanes (amb taxes de cobertura de més del 80% l’any 2016), mentre que és molt menys freqüent a les empreses petites (amb una taxa de cobertura que no arriba ni al 20%, un percentatge que fins i tot ha anat minvant els darrers anys). En general, reben més formació contínua els treballadors més qualificats i amb un nivell educatiu més alt.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

Article

Per què hi ha menys dones en ocupacions manuals?

Dos de cada tres treballadors en ocupacions manuals són homes i les dones continuen sent minoria en ocupacions com la construcció o la indústria. Quins factors influeixen en la segregació per gènere del mercat laboral?

Article

L’ocupació a Espanya: prou lluny encara de l’economia del coneixement

El predomini de l’ocupació de baix valor afegit, una inversió escassa en innovació i unes condicions precàries per al treballador, allunyen Espanya de l’economia del coneixement. Com es pot fer capgirar aquesta situació?

Article

La nova generació de tecnologies digitals a Espanya

La nova generació de tecnologies substituirà les feines més rutinàries? Descobreix l’impacte de l’automatització en el món laboral.

També et pot interessar

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya


Educació

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya


Educació

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista


Educació

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?