Article

L’evolució de l’economia i el rebuig a la immigració a Europa

Javier G. Polavieja, Universitat Carlos III de Madrid

El rebuig a la immigració s’explica per elements econòmics objectius com ara la crisi econòmica, la vulnerabilitat econòmica de la llar i l’exposició a la competència laboral dels treballadors.
Punts clau
  • 1
       El rebuig a la immigració té bases econòmiques objectives.
  • 2
       Els treballadors ocupats en feines més exposades a les pressions competitives del mercat laboral tendeixen a expressar més rebuig a la immigració, independentment del nivell d’estudis.
  • 3
       Un augment accelerat de la immigració seguit d’una crisi econòmica severa és l’escenari propici perquè creixi el rebuig a la immigració.
  • 4
       Les persones que pateixen més dificultats econòmiques a la llar són les que mostren més rebuig a la immigració, més enllà d’altres factors com poden ser la ideologia o les actituds i els valors polítics.
Relació entre la deterioració de la situació econòmica i l’augment dels sentiments antiimmigració, 2004-2010
basesRechazoInmmigracionCAT-02_resumen_cat.png
L’auge dels discursos xenòfobs

El rebuig a la immigració és la base dels discursos nacional-populistes en auge a Europa i els Estats Units. El rebuig a l’altre i la xenofòbia es poden explicar per factors econòmics objectius com ara l’evolució macroeconòmica del país, la vulnerabilitat econòmica individual i l’exposició a la competència laboral dels treballadors. La ideologia, les identitats i els valors individuals tenen un paper cabdal a l’hora de conformar les actituds davant l’immigrant, però seria un error pensar que l’educació en valors pot revertir, per si mateixa, els nivells actuals de rebuig.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.