L’evolució de l’economia i el rebuig a la immigració a Europa

Javier G. Polavieja, Universitat Carlos III de Madrid

El rebuig a la immigració s’explica per elements econòmics objectius com ara la crisi econòmica, la vulnerabilitat econòmica de la llar i l’exposició a la competència laboral dels treballadors.
Punts clau
  • 1
       El rebuig a la immigració té bases econòmiques objectives.
  • 2
       Els treballadors ocupats en feines més exposades a les pressions competitives del mercat laboral tendeixen a expressar més rebuig a la immigració, independentment del nivell d’estudis.
  • 3
       Un augment accelerat de la immigració seguit d’una crisi econòmica severa és l’escenari propici perquè creixi el rebuig a la immigració.
  • 4
       Les persones que pateixen més dificultats econòmiques a la llar són les que mostren més rebuig a la immigració, més enllà d’altres factors com poden ser la ideologia o les actituds i els valors polítics.
Relació entre la deterioració de la situació econòmica i l’augment dels sentiments antiimmigració, 2004-2010
Relació entre la deterioració de la situació econòmica i l’augment dels sentiments antiimmigració, 2004-2010
L’auge dels discursos xenòfobs

El rebuig a la immigració és la base dels discursos nacional-populistes en auge a Europa i els Estats Units. El rebuig a l’altre i la xenofòbia es poden explicar per factors econòmics objectius com ara l’evolució macroeconòmica del país, la vulnerabilitat econòmica individual i l’exposició a la competència laboral dels treballadors. La ideologia, les identitats i els valors individuals tenen un paper cabdal a l’hora de conformar les actituds davant l’immigrant, però seria un error pensar que l’educació en valors pot revertir, per si mateixa, els nivells actuals de rebuig.

Classificació

Autor

Javier G. Polavieja , Universitat Carlos III de Madrid

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Cicle de conferències a CaixaForum Macaya: “Tecnologia, empresa i noves ciutats”

Cal humanitzar més la tecnologia? En aquest cicle coorganitzat amb la Fundació Knowledge Innovation Market Bcn (KIMbcn), debatrem sobre com la transformació digital ha de contribuir a la consecució d'objectius socials i mediambientals.

Infodada

Índex d'economia i societat digital

Espanya encapçala els països de l’EU-27 en el còmput global dels indicadors de societat digital (connectivitat, ús d’internet, etc.). Portugal, en canvi, se situa a la cua.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Infodada

Formació de capital humà

Taxa d'abandonament prematur de l'educació i la formació a Espanya i la UE-27.

Infodada

Desigualtat en la distribució de la renda

L'efecte redistribuïdor de les transferències socials és més baix a Espanya que a la UE-27.

També et pot interessar

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Infodada

Taxa de fecunditat

Taxa de fecunditat

Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.