Article

Envellir a casa: millor al poble que a la ciutat?

Irene Lebrusán Murillo, professora associada a la Universitat Carlos III de Madrid.

Cada vegada vivim més anys. A més, ens estimem més envellir de manera independent, a l’entorn que coneixem i, si podem, a casa nostra. Segons el cens, aquesta és l’opció que tria el 96,4% de les persones grans. L’evidència disponible mostra que envellir a casa beneficia la salut i el benestar de la gent gran, fins i tot de les persones que es troben en situació de dependència. D’altra banda, també és l’opció més econòmica per a l’Estat. La qüestió és saber si els habitatges on viuen afavoreixen realment un envelliment de qualitat o, al contrari, exposen els que hi viuen a situacions de vulnerabilitat. Aquest estudi mostra que, pel que fa a la qualitat de l’habitatge, és millor envellir als municipis molt petits o bé a les ciutats molt grans. A les ciutats mitjanes hi ha un percentatge més alt de gent gran que pateix vulnerabilitat residencial extrema.
Punts clau
  • 1
       El 20,1% de les persones més grans de 65 anys a Espanya (1.596.675 persones) viuen en cases en situació de vulnerabilitat residencial extrema (amb una acumulació de problemes greus a l’habitatge).
  • 2
       El 37,1% del total de gent gran en vulnerabilitat residencial extrema (592.366 persones) viu en ciutats mitjanes (entre 10.000 i 100.000 habitants).
  • 3
       Els problemes més greus de l’habitatge són no tenir-hi lavabo a l’interior, no tenir aigua corrent, no tenir un sistema de clavegueram públic i viure en edificis en mal estat.
  • 4
       Els problemes més comuns de l’habitatge són els d’accessibilitat i la manca de calefacció.
Percentatge de persones més grans de 65 anys que pateixen vulnerabilitat residencial extrema (per l’acumulació de problemes greus a l’habitatge), segons la grandària del municipi.

És més probable trobar persones grans en situació d’alta vulnerabilitat en municipis de 20.001 a 50.000 habitants en primer lloc; en municipis de 50.001 a 100.000 habitants en segon lloc i, finalment, en municipis de 10.001 a 20.000 habitants. Els extrems (viure en un poble de menys de 10.000 habitants, però especialment en els pobles més petits, o bé en una ciutat de més de 500.000 habitants) són els que ofereixen més protecció a les persones grans. Així doncs, pateixen menys vulnerabilitat les persones grans que viuen en municipis molt petits o bé molt grans.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Feminització de les tasques de cura

El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Infodada

Distribució de la població per tipus de llars

El 2019, les llars predominants eren les que estaven formades per una parella sense fills (22,7 %), respecte d’un 12,2 % de parelles amb un fill.

Bones pràctiques

El disseny de les prestacions per fill a càrrec: la importància de les deduccions fiscals reemborsables

Les prestacions per fill milloren la situació econòmica de les famílies i semblen positives per augmentar la taxa de fecunditat. Com es poden dissenyar amb eficiència?

Ressenya

Una perspectiva intergeneracional de la crisi del coronavirus i el paper de les polítiques familiars

La pandèmia de la COVID-19 ha generat una crisi sanitària i també econòmica. Aquestes dues obres ressenyades ofereixen perspectives complementàries sobre el paper de les polítiques familiars en etapes de deteriorament econòmic.

Informe

Necessitats socials: educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.