Article

Envellir a casa: millor al poble que a la ciutat?

Irene Lebrusán Murillo, professora associada a la Universitat Carlos III de Madrid.

Cada vegada vivim més anys. A més, ens estimem més envellir de manera independent, a l’entorn que coneixem i, si podem, a casa nostra. Segons el cens, aquesta és l’opció que tria el 96,4% de les persones grans. L’evidència disponible mostra que envellir a casa beneficia la salut i el benestar de la gent gran, fins i tot de les persones que es troben en situació de dependència. D’altra banda, també és l’opció més econòmica per a l’Estat. La qüestió és saber si els habitatges on viuen afavoreixen realment un envelliment de qualitat o, al contrari, exposen els que hi viuen a situacions de vulnerabilitat. Aquest estudi mostra que, pel que fa a la qualitat de l’habitatge, és millor envellir als municipis molt petits o bé a les ciutats molt grans. A les ciutats mitjanes hi ha un percentatge més alt de gent gran que pateix vulnerabilitat residencial extrema.
Punts clau
  • 1
       El 20,1% de les persones més grans de 65 anys a Espanya (1.596.675 persones) viuen en cases en situació de vulnerabilitat residencial extrema (amb una acumulació de problemes greus a l’habitatge).
  • 2
       El 37,1% del total de gent gran en vulnerabilitat residencial extrema (592.366 persones) viu en ciutats mitjanes (entre 10.000 i 100.000 habitants).
  • 3
       Els problemes més greus de l’habitatge són no tenir-hi lavabo a l’interior, no tenir aigua corrent, no tenir un sistema de clavegueram públic i viure en edificis en mal estat.
  • 4
       Els problemes més comuns de l’habitatge són els d’accessibilitat i la manca de calefacció.
Percentatge de persones més grans de 65 anys que pateixen vulnerabilitat residencial extrema (per l’acumulació de problemes greus a l’habitatge), segons la grandària del municipi.

És més probable trobar persones grans en situació d’alta vulnerabilitat en municipis de 20.001 a 50.000 habitants en primer lloc; en municipis de 50.001 a 100.000 habitants en segon lloc i, finalment, en municipis de 10.001 a 20.000 habitants. Els extrems (viure en un poble de menys de 10.000 habitants, però especialment en els pobles més petits, o bé en una ciutat de més de 500.000 habitants) són els que ofereixen més protecció a les persones grans. Així doncs, pateixen menys vulnerabilitat les persones grans que viuen en municipis molt petits o bé molt grans.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Infodada

Feminització de les tasques de cura

El 10 % de les dones d’Espanya fan tasques de cures, percentatge que supera de lluny el 5 % dels homes cuidadors.

Infodada

Distribució de la població per tipus de llars

El 2019, les llars predominants eren les que estaven formades per una parella sense fills (22,7 %), respecte d’un 12,2 % de parelles amb un fill.

Bones pràctiques

El disseny de les prestacions per fill a càrrec: la importància de les deduccions fiscals reemborsables

Les prestacions per fill milloren la situació econòmica de les famílies i semblen positives per augmentar la taxa de fecunditat. Com es poden dissenyar amb eficiència?

Ressenya

Una perspectiva intergeneracional de la crisi del coronavirus i el paper de les polítiques familiars

La pandèmia de la COVID-19 ha generat una crisi sanitària i també econòmica. Aquestes dues obres ressenyades ofereixen perspectives complementàries sobre el paper de les polítiques familiars en etapes de deteriorament econòmic.

Informe

Educació

Tenim una educació de qualitat? Analitzem en aquest informe tres dimensions fonamentals: accés a un nivell educatiu suficient, obtenció de coneixements adequats que contribueixin al desenvolupament econòmic i social i grau inclusiu del sistema educatiu.

També et pot interessar

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat


Inclusió social

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?

Article

Afecten el gènere, l’experiència i el volum de feina les decisions judicials sobre la violència de gènere?


Inclusió social

Jutges i jutgesses són igual de proclius a concedir ordres d'allunyament en casos de violència de gènere? Segons aquest estudi, el gènere per si sol no és determinant, però sí que és un factor clau unit a l'experiència i al volum de casos.