Article

De qui ens refiem?

Una recerca experimental per abordar la discriminació ètnica en una societat multicultural

Jorge Rodríguez Menés, Clara Cortina, M. José González i Aroa Arrufat Pijuan, Universitat Pompeu Fabra; Amalia Gómez Casillas, Universitat Autònoma de Barcelona
Projecte seleccionat en la Convocatòria de projectes de recerca experimental en ciències socials

Comprendre la veritable dimensió i naturalesa de la discriminació ètnica té implicacions polítiques importants en les societats multiculturals. Mitjançant una recerca experimental, investiguem la prevalença de la discriminació contra les minories ètniques en el principal mercat de segona mà en línia d’Espanya. Els resultats mostren que, quan els venedors reben una oferta de compradors (ficticis) pel preu sol·licitat, els discriminen si els compradors són d’origen àrab o xinès, però no si són espanyols o llatinoamericans. En canvi, els compradors no prefereixen els productes dels venedors autòctons (ficticis) per davant dels productes dels venedors de minories (ficticis). Interpretem que aquesta diferència en les pautes de discriminació cap a les minories en funció de si actuen com a compradors o venedors pot indicar la presència de discriminació estadística.
Punts clau
  • 1
       Trobem evidències de discriminació en les transaccions de mercat envers compradors d’origen ètnic culturalment distants (un 7% més de venedors reals prefereixen compradors ficticis amb noms catalans, espanyols o llatinoamericans per sobre de compradors ficticis amb noms àrabs o xinesos). La discriminació només es produeix si l'oferta es fa al preu sol·licitat pel venedor.
  • 2
       No trobem evidències de discriminació contra venedors de minories ètniques en les transaccions de mercat: els compradors reals no fan més ofertes per als productes venuts per venedors ficticis amb noms espanyols o catalans que per als venedors ficticis amb noms àrabs, xinesos o llatinoamericans.
  • 3
       La presència de discriminació contra els compradors i l’absència de discriminació contra els venedors d’orígens ètnics culturalment llunyans podria ser deguda a defectes indesitjats de l’experiment, però també a formes de discriminació estadística basades en estereotips sobre el comportament de les minories com a compradors (que es consideren, per exemple, menys dignes de confiança) i venedors (considerats igualment fiables).
Diferències en la discriminació de les minories que actuen com a compradors i venedors en mercats de segona mà en línia
Diferències en la discriminació de les minories que actuen com a compradors i venedors en mercats de segona mà en línia

El 65% de les ofertes realitzades pels compradors autòctons van rebre una resposta positiva de venedors reals, mentre que només la va tenir el 58% de les fetes per compradors de minories.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Europa, terra d’acollida per a tothom?

Som igual de solidaris amb tots els refugiats? En aquest cicle de conferències, coorganitzat amb l’Associació Catalana de Sociologia, analitzarem el paper d’Europa com a terra d’acollida.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.