Detectar la discriminació contra les minories ètniques pot promoure la inclusió social en entorns socials multiculturals com la ciutat de Barcelona que, el 2020, comptava amb un 21,6% de població estrangera. Aquesta població estava formada per 179 nacionalitats, les més nombroses de les quals eren la italiana, la pakistanesa i la xinesa. Els estereotips i els prejudicis contra les minories poden provocar discriminació i generen clares conseqüències negatives. Tot i que mereixen una atenció especial per part dels responsables polítics, poques vegades s’estudien a causa de les dificultats intrínseques per mesurar-los.

Aquest estudi investiga el comportament dels usuaris en els principals mercats de segona mà d’Espanya que operen en plataformes en línia. Aquestes plataformes han comportat una autèntica revolució en els mercats de segona mà, amb un augment considerable del volum de transaccions privades entre desconeguts. El disseny de la nosta investigació ens permet identificar la discriminació contra les minories ètniques i explorar-ne els possibles motius.

L’ús d’experiments de camp per identificar la discriminació ètnica es remunta a mitjans dels anys seixanta als EUA i s’ha estès recentment als països europeus (Riach i Rich, 2002). Aquests estudis han tractat diferents aspectes de la vida dels immigrants, com ara la discriminació en la contractació laboral i el mercat de l’habitatge, però són menys freqüents en el camp dels mercats de segona mà en línia. Tot i això, han estat molt efectius per detectar la discriminació contra les minories. Per exemple, Ayres i Siegelman (1995) van observar com els venedors oferien preus significativament més baixos als compradors masculins blancs ficticis que a les compradores negres. List (2004) va mostrar que els venedors ficticis de minories rebien ofertes més baixes pels cromos esportius que venien als Estats Units que no pas les que rebien els venedors d'ètnies majoritàries pels seus. Va interpretar que aquesta discriminació era «estadística» o basada en estereotips sobre les característiques dels venedors de minories, i que es podria superar amb una millor reputació.

Doleac i Stein (2013) van analitzar el mercat d'iPods venent-ne a través d’anuncis classificats en línia arreu dels EUA. Van descobrir que els venedors negres rebien menys ofertes i més baixes que els venedors blancs. Van interpretar que aquesta troballa indicava nivells més baixos de confiança per als venedors negres, possiblement com a conseqüència de l'aplicació de formes de discriminació estadística. A Suècia, Ahmed et al. (2009) van detectar discriminacions contra possibles compradors ficticis amb un nom àrab/musulmà típic en les transferències de petites empreses a internet. Finalment, a Espanya, Bosch i Cobacho (2012) van comparar les taxes de resposta a les ofertes de compra realitzades per falsos compradors amb noms espanyols, britànics, nord-africans o llatinoamericans per part de venedors reals d’un mercat de segona mà. La investigació va mostrar com tots els compradors amb noms no espanyols obtenien taxes de resposta més baixes que els compradors amb noms espanyols.

Tots aquests estudis suggereixen que la discriminació ètnica pot ser predominant en el mercat, però també que pot tenir diverses fonts. Com va argumentar Becker (1975), els individus del grup majoritari poden sentir un «malestar» general cap a les minories basat en prejudicis, que són emocions irracionals i negatives sobre altres grups són difícils de canviar. Tanmateix, els membres del grup majoritari també poden discriminar en base a un raonament estadístic (Arrow, 1972; Phelps, 1972), és a dir, segons estereotips o avaluacions racionals sobre el comportament típic de les minories amb les quals interactuen, en funció de les seves pròpies experiències o de les d'altres persones en qui confien. Els estereotips poden canviar a mesura que es rep informació que s’oposa a avaluacions prèvies o a mesura que canvia el context en què s’aplica l’estereotip. 

El nostre estudi proposa un marc per distingir les dues formes de discriminació comparant el tractament de les minories quan aquestes actuen com a compradors o venedors en els mercats de segona mà en línia. Si la discriminació estigués basada en el prejudici, esperaríem que s'apliqués sempre igual a les minories, independentment del paper que tinguin en el mercat. Al contrari, si observéssim que la discriminació contra les minories varia quan actuen com a compradors i quan venen productes, podríem interpretar que aquesta diferència indica la presència de discriminació estadística basada en estereotips sobre el comportament diferent de les minories en diferents contextos.

Vam adoptar un enfocament experimental per comprovar si hi ha discriminació de les minories ètniques en el principal mercat de segona mà en línia d’Espanya. L'experiment de camp es va dur a terme a la ciutat de Barcelona entre febrer i octubre de 2020. Tot i que s’havia previst que durés vuit setmanes, es va interrompre del 15 de març al 15 d'agost a causa de les mesures especials de confinament i distanciament social imposades pel govern a causa de la pandèmia de la covid-19. L'experiment va consistir a comprar o vendre productes amb noms ficticis que indiquessin clarament l'origen ètnic del comprador o venedor: Catalunya-Espanya, Amèrica Llatina, països àrabs o la Xina. Vam exagerar la diferència entre compradors i venedors espanyols i llatinoamericans seleccionant noms compostos per a aquests últims que rarament utilitzen els espanyols autòctons, tal com apareixen a les llistes de noms més populars de l’INE.

En total, vam realitzar 583 rèpliques de l’experiment en què quatre compradors ficticis amb diversos orígens ètnics feien ofertes pel mateix nombre de productes venuts per venedors reals i 508 rèpliques en què quatre venedors ficticis venien quatre productes similars a compradors reals. Vam classificar els productes comprats i venuts en tres categories, d’acord amb els seus preus típics al mercat (baixos: de 15 a 49 euros; mitjans: de 50 a 149 euros; i elevats: de 150 a 550 euros) i vam dur a terme un nombre similar d'experiments en cadascun. Es van assignar aleatòriament els noms i gèneres específics dels venedors i compradors ficticis, així com l’ordre en què es feien les ofertes o es publicaven els productes, tot en un curt període de temps. A continuació, vam registrar totes les respostes positives a les nostres ofertes de compra de venedors reals o qualsevol interès en els nostres productes mostrat per compradors reals, i es va comparar si el nombre de respostes canviava segons l'origen ètnic del comprador o venedor fictici.

Cap transacció de compravenda es va tancar. Per tal de produir l'efecte mínim possible en els usuaris del mercat de segona mà, les transaccions s’acabaven tan aviat com era possible retirant els productes en venda o les ofertes de compra al cap de pocs dies. L’engany és un problema greu que, en el nostre cas, va requerir l’aprovació d’un consell d’ètica independent abans de començar el treball de camp. El Consell va concloure que detectar i entendre com opera la discriminació era més important que les consideracions ètiques.

Els resultats globals apunten a l'existència de discriminació contra les minories pel que fa a l'oferta i no a la demanda. Els venedors discriminaven les minories ètniques quan intentaven comprar productes de segona mà. En canvi, els compradors les tractaven de la mateixa manera que els autòctons quan venien objectes de segona mà.

Només podem especular sobre els motius d’aquesta diferència. Una possibilitat és que sense voler haguéssim introduït efectes experimentals a l’hora de vendre productes. Tot i que vam intentar que els productes fossin el màxim d’equivalents per les seves especificacions tècniques o per les paraules i imatges utilitzades per anunciar-los, és possible que afegíssim involuntàriament diferències subtils que vagin afavorir alguns grups. Una explicació alternativa és que la diferència reflecteix un canvi real en el comportament mostrat envers les minories ètniques quan actuen com a compradors o com a venedors. 

Potser la raó per discriminar les minories és la desconfiança basada en els estereotips sobre la probabilitat que els compradors regategin el preu acordat inicialment en el moment de fer l'intercanvi, no sobre la qualitat dels béns dels venedors. O potser el comprador espera negociar un preu millor amb un venedor d’una minoria en el moment de l’intercanvi i això compensa la desconfiança que pugui tenir sobre la qualitat dels productes. En ambdós casos, l’evidència apuntaria a la presència de discriminació estadística basada en estereotips sobre la confiança diferencial de les minories com a compradors i venedors, no a prejudicis basats en un rebuig emocionalment estable de les minories.

Els resultats mostren que hi ha diferències en el nivell de discriminació contra la compra per part de minories en funció del seu origen ètnic. Només es van discriminar els compradors de minories amb noms àrabs o xinesos, mentre que els compradors amb noms llatinoamericans no ho van ser. Els resultats suggereixen que només es discriminen les minories culturalment distants, no les minories amb una cultura propera a la dels autòctons.

Hem presentat els principals resultats d’un experiment de camp realitzat a Barcelona entre febrer i novembre de 2020 amb l’objectiu d’avaluar en quin grau discriminen els compradors i venedors que operen en el principal mercat de segona mà en línia d’Espanya les minories d’orígens ètnics diferents. La primera part de l’experiment va consistir a enviar ofertes de compra a venedors reals de quatre compradors ficticis amb noms que indiquessin clarament un origen espanyol/català, àrab, xinès o llatinoamericà. La segona part va consistir a posar a la venda durant una setmana quatre productes equivalents sota identitats fictícies que evocaven els quatre orígens ètnics.

Els resultats mostren que els venedors sí que discriminen, però només les minories d'origen àrab o xinès, no les llatinoamericanes, i només quan compren al preu de venda fixat pel venedor. En canvi, no hem trobat proves de discriminació cap als venedors que formen part de minories. Una possible explicació d’aquesta diferència és que les minories es discriminen a partir d’una base estadística, és a dir, basant-se en estimacions sobre la probabilitat de completar una compra tal com s’ha acordat en línia (desconfiança que no s’aplicaria a l’hora de vendre productes) en lloc de basar-se en una aversió per les minories.

Hem detectat evidències de discriminació contra les minories en els intercanvis econòmics entre particulars, però només contra les minories que es perceben com a culturalment llunyanes. Això complica la integració de les minories en la societat d’acollida i fomenta la segregació i els problemes socials que hi estan associats. Seria convenient fer més esforços per fomentar un diàleg fructífer entre els grups ètnics d’una societat que respecti les identitats de cadascú sense penalitzar-les per les seves diferències.

AHMED, A.M., L. ANDERSSON i M. HAMMARSTEDT (2009): «Ethnic discrimination in the marketplace of small business transfers», Economics Bulletin, 29(4).

ARROW, K. (1972): «Models of job discrimination» y «Some mathematical models of race in the labor market», en A.H. PASCAL (ed.): Racial discrimination in economic life, Lexington (Mass.): Lexington Books.

AYRES, I., i P. SIEGELMAN (1995): «Race and gender discrimination in bargaining for a new car», The American Economic Review, 85(3).

BECKER, G. S. (1975): Human Capital, 2ª ed., Chicago: University of Chicago Press.

BOSCH, M., i M.B. COBACHO (2012): «Discrimination in second-hand consumer markets: evidence from a field experiment», Applied Economics Letters, 19(17).

DOLEAC, J.L., i L.C.D. STEIN (2013): «The visible hand: race and online market outcomes», The Economic Journal, 123(572). 

LIST, J.A. (2004): «The nature and extent of discrimination in the marketplace: evidence from the field», The Quarterly Journal of Economics, 119(1).

PHELPS, E. (1972): «The statistical theory of racism and sexism», American Economic Review, 62.

RIACH, P.A., i J. RICH (2002): «Field experiments of discrimination in the market place», Economic Journal, 112(483).