Publicador de continguts

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista que els nens i les nenes pateixen a casa: què hi diu el professorat?

Carme Montserrat, Marta Garcia-Molsosa, Pere Soler, Anna Planas, Edgar Iglesias i Paula Boned, Liberi/ Universitat de Girona
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2020 (LCF/PR/SR20/52550014)

El projecte de recerca «SomAquí!»/”WeAreHere!” aborda el problema de la violència masclista des de la perspectiva dels nens i les nenes amb la finalitat de contribuir a la detecció precoç d’aquesta mena de violència des de l’entorn escolar. En la primera fase es van constituir sis grups d’experts, formats per infants i adolescents, que van acompanyar l’equip d’investigació al llarg de la recerca. Amb aquests grups es van dissenyar els qüestionaris que més endavant van contestar 3.650 nens i nenes de cursos compresos entre quart de primària i quart d’ESO d’entre un total de 106 centres educatius de Catalunya. En la segona fase, els resultats de la qual es presenten en aquest article, s’ha volgut copsar les valoracions de les direccions, docents o d’altres persones dels equips educatius d’aquests 106 centres. Es van recollir 322 respostes de 86 centres, necessàries per poder escoltar la seva veu i perquè en una tercera fase es pugui elaborar un model de detecció precoç consensuat i aplicable al context escolar. Els resultats que es presenten en aquest article descriuen el tractament de la violència masclista en els centres educatius, els obstacles percebuts pel professorat a l’hora de detectar-ne casos, i el rol que hi tenen i que hi haurien de tenir els centres educatius i el personal docent per poder ajudar els infants que pateixen situacions de violència masclista a casa.
Punts clau
  • 1
       En general, els centres educatius fan un tractament poc sistematitzat de la violència masclista. Normalment, quan aborden aquest tema, solen parlar de violència física (90%), de violència sexual (78%) i de violència psicològica (76%), i ho fan, principalment, utilitzant informació gràfica (pòsters, fullets, etc.), d’una manera puntual en dies especials i en funció, sobretot, de la persona docent i de l’etapa d’ensenyament. Només el 22% del professorat afirma que la temàtica està integrada en el projecte educatiu de centre.
  • 2
       Segons els docents, l’alumnat no sol comunicar-los aquesta mena de situacions: majoritàriament no diuen res (68%) i defugen el tema o protegeixen els progenitors (45%). El centre educatiu se n’assabenta quan hi ha signes evidents que ho posen de manifest o per mitjà d’altres professionals. Es considera que les qüestions organitzatives del centre, però també de formació i de falses creences del professorat, són els principals obstacles per abordar el tema.
  • 3
       El personal docent creu que s’ha d’implicar en el problema i que cal derivar els casos que es detectin des dels centres (60%). Per fer-ho, necessiten un espai tranquil i segur, una millor coordinació entre els diferents serveis del territori, i l’establiment d’un programa específic en el projecte educatiu de centre. En general, pensen que els cal suport, més formació i conèixer els protocols.
condicionesGeneralesCAT_1.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Violència en les relacions de parella entre adolescents

El 10,1% dels adolescents han estat víctimes de conductes de control en les relacions de parella.

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

Article

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?

Els nois consideren que són més hàbils que les noies en matèria de tecnologia i de comunicació digital, mentre que les noies pensen que estan més preparades en els aspectes ètics i de seguretat.

També et pot interessar

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya

Article

Formació Professional Dual i inserció laboral a Catalunya


Educació

És l'FP Dual el model més avantatjós per a la incorporació laboral dels joves? Els graduats de la FP Dual treballen més dies a l'any i guanyen més.

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya


Educació

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa

Informe

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa


Educació

Què hi ha darrere les desigualtats educatives? Els factors aliens als estudiats (com el gènere, la procedència o l’estatus econòmic i cultural dels pares) expliquen un 32 % de les diferències en el rendiment acadèmic.