Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista que els nens i les nenes pateixen a casa: què hi diu el professorat?

Carme Montserrat, Marta Garcia-Molsosa, Pere Soler, Anna Planas, Edgar Iglesias i Paula Boned, Liberi/ Universitat de Girona
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2020 (LCF/PR/SR20/52550014)

El projecte de recerca «SomAquí!»/”WeAreHere!” aborda el problema de la violència masclista des de la perspectiva dels nens i les nenes amb la finalitat de contribuir a la detecció precoç d’aquesta mena de violència des de l’entorn escolar. En la primera fase es van constituir sis grups d’experts, formats per infants i adolescents, que van acompanyar l’equip d’investigació al llarg de la recerca. Amb aquests grups es van dissenyar els qüestionaris que més endavant van contestar 3.650 nens i nenes de cursos compresos entre quart de primària i quart d’ESO d’entre un total de 106 centres educatius de Catalunya. En la segona fase, els resultats de la qual es presenten en aquest article, s’ha volgut copsar les valoracions de les direccions, docents o d’altres persones dels equips educatius d’aquests 106 centres. Es van recollir 322 respostes de 86 centres, necessàries per poder escoltar la seva veu i perquè en una tercera fase es pugui elaborar un model de detecció precoç consensuat i aplicable al context escolar. Els resultats que es presenten en aquest article descriuen el tractament de la violència masclista en els centres educatius, els obstacles percebuts pel professorat a l’hora de detectar-ne casos, i el rol que hi tenen i que hi haurien de tenir els centres educatius i el personal docent per poder ajudar els infants que pateixen situacions de violència masclista a casa.
Punts clau
  • 1
       En general, els centres educatius fan un tractament poc sistematitzat de la violència masclista. Normalment, quan aborden aquest tema, solen parlar de violència física (90%), de violència sexual (78%) i de violència psicològica (76%), i ho fan, principalment, utilitzant informació gràfica (pòsters, fullets, etc.), d’una manera puntual en dies especials i en funció, sobretot, de la persona docent i de l’etapa d’ensenyament. Només el 22% del professorat afirma que la temàtica està integrada en el projecte educatiu de centre.
  • 2
       Segons els docents, l’alumnat no sol comunicar-los aquesta mena de situacions: majoritàriament no diuen res (68%) i defugen el tema o protegeixen els progenitors (45%). El centre educatiu se n’assabenta quan hi ha signes evidents que ho posen de manifest o per mitjà d’altres professionals. Es considera que les qüestions organitzatives del centre, però també de formació i de falses creences del professorat, són els principals obstacles per abordar el tema.
  • 3
       El personal docent creu que s’ha d’implicar en el problema i que cal derivar els casos que es detectin des dels centres (60%). Per fer-ho, necessiten un espai tranquil i segur, una millor coordinació entre els diferents serveis del territori, i l’establiment d’un programa específic en el projecte educatiu de centre. En general, pensen que els cal suport, més formació i conèixer els protocols.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Usos, habilitats i actitud en matèria de tecnologia digital. Hi ha una bretxa de gènere?

Els nois consideren que són més hàbils que les noies en matèria de tecnologia i de comunicació digital, mentre que les noies pensen que estan més preparades en els aspectes ètics i de seguretat.

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre educació i societat (FS22-2B)

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” ha tingut com a objectiu donar suport a projectes de recerca en ciències socials en què es facin servir dades d’enquestes quantitatives sobre l’educació i la societat a Espanya.

Informe

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa

Què hi ha darrere les desigualtats educatives? Els factors aliens als estudiats (com el gènere, la procedència o l’estatus econòmic i cultural dels pares) expliquen un 32 % de les diferències en el rendiment acadèmic.

També et pot interessar

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa

Informe

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa


Educació

Què hi ha darrere les desigualtats educatives? Els factors aliens als estudiats (com el gènere, la procedència o l’estatus econòmic i cultural dels pares) expliquen un 32 % de les diferències en el rendiment acadèmic.

La Formació Professional a Catalunya: rendiment acadèmic, modalitat dual i gènere

Article

La Formació Professional a Catalunya: rendiment acadèmic, modalitat dual i gènere


Educació

Mentre que les dones continuen apostant per graus més socials, aquest informe indica que les ocupacions més necessàries el 2030 seran les vinculades a l’economia digital

Porcentatge de població amb educació bàsica i superior

Infodada

Porcentatge de població amb educació bàsica i superior


Educació

El nivell d’estudis a Espanya mostra més polarització que a la resta de la Unió Europea. Aquest indicador ofereix les dades que ho proven.