Publicador de continguts

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista que els nens i les nenes pateixen a casa: què hi diu el professorat?

Carme Montserrat, Marta Garcia-Molsosa, Pere Soler, Anna Planas, Edgar Iglesias i Paula Boned, Liberi/ Universitat de Girona
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2020 (LCF/PR/SR20/52550014)

El projecte de recerca «SomAquí!»/”WeAreHere!” aborda el problema de la violència masclista des de la perspectiva dels nens i les nenes amb la finalitat de contribuir a la detecció precoç d’aquesta mena de violència des de l’entorn escolar. En la primera fase es van constituir sis grups d’experts, formats per infants i adolescents, que van acompanyar l’equip d’investigació al llarg de la recerca. Amb aquests grups es van dissenyar els qüestionaris que més endavant van contestar 3.650 nens i nenes de cursos compresos entre quart de primària i quart d’ESO d’entre un total de 106 centres educatius de Catalunya. En la segona fase, els resultats de la qual es presenten en aquest article, s’ha volgut copsar les valoracions de les direccions, docents o d’altres persones dels equips educatius d’aquests 106 centres. Es van recollir 322 respostes de 86 centres, necessàries per poder escoltar la seva veu i perquè en una tercera fase es pugui elaborar un model de detecció precoç consensuat i aplicable al context escolar. Els resultats que es presenten en aquest article descriuen el tractament de la violència masclista en els centres educatius, els obstacles percebuts pel professorat a l’hora de detectar-ne casos, i el rol que hi tenen i que hi haurien de tenir els centres educatius i el personal docent per poder ajudar els infants que pateixen situacions de violència masclista a casa.
Punts clau
  • 1
       En general, els centres educatius fan un tractament poc sistematitzat de la violència masclista. Normalment, quan aborden aquest tema, solen parlar de violència física (90%), de violència sexual (78%) i de violència psicològica (76%), i ho fan, principalment, utilitzant informació gràfica (pòsters, fullets, etc.), d’una manera puntual en dies especials i en funció, sobretot, de la persona docent i de l’etapa d’ensenyament. Només el 22% del professorat afirma que la temàtica està integrada en el projecte educatiu de centre.
  • 2
       Segons els docents, l’alumnat no sol comunicar-los aquesta mena de situacions: majoritàriament no diuen res (68%) i defugen el tema o protegeixen els progenitors (45%). El centre educatiu se n’assabenta quan hi ha signes evidents que ho posen de manifest o per mitjà d’altres professionals. Es considera que les qüestions organitzatives del centre, però també de formació i de falses creences del professorat, són els principals obstacles per abordar el tema.
  • 3
       El personal docent creu que s’ha d’implicar en el problema i que cal derivar els casos que es detectin des dels centres (60%). Per fer-ho, necessiten un espai tranquil i segur, una millor coordinació entre els diferents serveis del territori, i l’establiment d’un programa específic en el projecte educatiu de centre. En general, pensen que els cal suport, més formació i conèixer els protocols.
condicionesGeneralesCAT_1.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Identificació violència contra dones

El 30% de les persones enquestades per a aquest estudi declaren conèixer o haver presenciat una situació de violència contra les dones en el seu entorn.

Article

L’assetjament sexual entre adolescents: formes més prevalents i diferències de gènere

Segons aquest estudi, 7 de cada 10 adolescents van ser objecte de comentaris i insults sexuals. Les taxes d’agressió sexual dels nois van duplicar les de les noies, tant de manera presencial com online.

Article

Continuen vius els estereotips de gènere en el segle XXI?

Persisteixen els estereotips de gènere que fan que trets com el lideratge i l’emprenedoria s’identifiquin com a masculins.

Article

La formació en comunicació oral

El 77,5 % dels universitaris afirma no haver rebut cap formació per comunicar-se oralment.

Article

Educació efectes oportunitats jovent

Quin impacte té l’educació en l’accés del jovent al mercat laboral?, i en les oportunitats de participació social, cultural i esportiva?

També et pot interessar

La formació en comunicació oral

Article

La formació en comunicació oral


Educació

El 77,5 % dels universitaris afirma no haver rebut cap formació per comunicar-se oralment.

Work4Progress de la Fundació ”la Caixa”

Bones pràctiques

Work4Progress de la Fundació ”la Caixa”


Educació

El programa Work4Progress de la Fundació ”la Caixa” pretén anar més enllà del suport a projectes aïllats promovent plataformes d’innovació social.

Educació efectes oportunitats jovent

Article

Educació efectes oportunitats jovent


Educació

Quin impacte té l’educació en l’accés del jovent al mercat laboral?, i en les oportunitats de participació social, cultural i esportiva?