Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Un experiment de camp revela dificultats d’integració social per a les persones amb noms d’origen estranger

Cornel Nesseler, Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, NTNU; Carlos Gómez-González, Universitat de Zuric, UZH; Helmut Dietl, Universitat de Zuric, UZH; Adaptació: Xavier Aguilar

Aprofitant la popularitat del futbol, s’ha dut a terme un experiment de camp sobre l’accés a les activitats socials dels immigrants. L’experiment consistia a fer-se passar per un jugador aficionat que demana participar en un entrenament de prova en un equip amateur i enviar un missatge electrònic als entrenadors de més de vint mil clubs de tot Europa. Malgrat que les peticions eren idèntiques, les enviades com a futbolistes amb noms locals van obtenir més respostes afirmatives que les enviades amb noms d’origen estranger. En el cas d’Espanya, la preferència en benefici dels jugadors autòctons ha estat evident; la diferència és de tretze punts i se situa per damunt de la mitjana europea. Els resultats posen de manifest unes dificultats per a la integració social que, més endavant, poden comportar també barreres d’integració laboral i econòmica.
Punts clau
  • 1
       Des de comptes de correu electrònic amb perfils clarament identificables com a locals o immigrants es va demanar fer una prova en un equip de futbol amateur.
  • 2
       Les peticions dels estrangers van rebre menys atenció que les dels autòctons, tant a Suïssa com, de manera encara més marcada, a Espanya.
  • 3
       La discriminació pel nom afecta tant els immigrants tot just acabats d’arribar com els de segona i tercera generació.
  • 4
       La recerca s’estendrà a una vintena de països europeus i permetrà d’analitzar les diferències de resultats entre països i si es tendeix a penalitzar més els noms d’unes procedències determinades.
Ràtio de respostes afirmatives segons l’origen del nom a Espanya
Ràtio de respostes afirmatives segons l’origen del nom a Espanya

Les peticions enviades a clubs de futbol locals amb noms com Daniel Rodríguez o Pablo González, de referència clarament autòctona, van obtenir una resposta positiva pràcticament en la meitat dels casos. En canvi, poc més d’una tercera part de les firmades amb noms d’origen estranger, com ara Youssef Alami, van prosperar.

 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Activitat

Europa, terra d’acollida per a tothom?

Som igual de solidaris amb tots els refugiats? En aquest cicle de conferències, coorganitzat amb l’Associació Catalana de Sociologia, analitzarem el paper d’Europa com a terra d’acollida.

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.