Article

El nom de l’immigrant com a primer factor de discriminació

Un experiment de camp revela dificultats d’integració social per a les persones amb noms d’origen estranger

Cornel Nesseler, Universitat de Ciència i Tecnologia de Noruega, NTNU; Carlos Gómez-González, Universitat de Zuric, UZH; Helmut Dietl, Universitat de Zuric, UZH; Adaptació: Xavier Aguilar;

Aprofitant la popularitat del futbol, s’ha dut a terme un experiment de camp sobre l’accés a les activitats socials dels immigrants. L’experiment consistia a fer-se passar per un jugador aficionat que demana participar en un entrenament de prova en un equip amateur i enviar un missatge electrònic als entrenadors de més de vint mil clubs de tot Europa. Malgrat que les peticions eren idèntiques, les enviades com a futbolistes amb noms locals van obtenir més respostes afirmatives que les enviades amb noms d’origen estranger. En el cas d’Espanya, la preferència en benefici dels jugadors autòctons ha estat evident; la diferència és de tretze punts i se situa per damunt de la mitjana europea. Els resultats posen de manifest unes dificultats per a la integració social que, més endavant, poden comportar també barreres d’integració laboral i econòmica.
Punts clau
  • 1
       Des de comptes de correu electrònic amb perfils clarament identificables com a locals o immigrants es va demanar fer una prova en un equip de futbol amateur.
  • 2
       Les peticions dels estrangers van rebre menys atenció que les dels autòctons, tant a Suïssa com, de manera encara més marcada, a Espanya.
  • 3
       La discriminació pel nom afecta tant els immigrants tot just acabats d’arribar com els de segona i tercera generació.
  • 4
       La recerca s’estendrà a una vintena de països europeus i permetrà d’analitzar les diferències de resultats entre països i si es tendeix a penalitzar més els noms d’unes procedències determinades.
Ràtio de respostes afirmatives segons l’origen del nom a Espanya
Ràtio de respostes afirmatives segons l’origen del nom a Espanya

Les peticions enviades a clubs de futbol locals amb noms com Daniel Rodríguez o Pablo González, de referència clarament autòctona, van obtenir una resposta positiva pràcticament en la meitat dels casos. En canvi, poc més d’una tercera part de les firmades amb noms d’origen estranger, com ara Youssef Alami, van prosperar.

 

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.