L’experiment de camp va començar a Suïssa, un país amb una diversitat que inclou cultures diverses i quatre llengües oficials, a més d’un elevat percentatge d’estrangers. Es van crear comptes de correu electrònic amb noms propis típics d’origen alemany, francès i italià, juntament amb altres d’origen forà. Per elaborar les identitats falses, el Departament de Lingüística de la Universitat de Zuric va col·laborar per trobar noms amb una altra penetració que no deixessin cap dubte sobre la procedència del subjecte, com ara Christian Meyer, Nicolas Dubois, Marco Bernasconi o Bojan Lukic.

Utilitzant aquests perfils, es va enviar als entrenadors de 1.188 equips suïssos de categories amateurs una sol·licitud per participar en una sessió d’entrenament. Als missatges, idèntics llevat del nom, el jugador fictici explicava que tenia experiència en aquell nivell de joc.

​​​

​​​Les respostes dels entrenadors es van fer servir per determinar fins a quin punt les diferències de regió o nació interferien en la possibilitat d’accedir a una activitat social i transversal com és el futbol. Un cop comprovada la viabilitat de la metodologia, es va decidir d’aplicar-la a una escala més gran en un estudi que s’està duent a terme a 22 països europeus.

Aquest nou experiment de camp no estudia l’acceptació de la diversitat regional i se centra en la integració de diferents perfils d’immigrant. A Espanya, per exemple, es va contactar amb 1.410 clubs de futbol fent servir noms locals (Alejandro López i David García) o amb arrels àrabs (Mohamed Bennani i Youssef Alami), romanesos (Ştefan Ionescu i Gabriel Popescu) i anglosaxons (James Williams i Jack Brown).

L’esport amateur d’equip és una eina útil d’integració social, amb una influència positiva àmpliament demostrada i promoguda des de les institucions (Duarte et al., 2012; Council of European Union, 2010). Els investigadors van escollir el futbol perquè és l’esport més popular a Espanya i a tot Europa i perquè disposa d’unes normes internacionals de manera que les diferències culturals no interfereixen a l’hora de practicar-lo.

​​​​

La recerca sobre integració social depèn de mesures objectives que, com sol passar amb altres aspectes de les ciències socials, sovint no són fàcils de quantificar. Aquest experiment per mesurar com la població amfitriona tracta individus amb noms estrangers es va basar en el comportament observat i no en dades autoreportades, ja que aquestes dades poden contenir distorsions subjectives. A més a més, tenint en compte la metodologia, tampoc hi va haver risc de distorsions per factors com l’aparença, l’actitud o l’accent, que de vegades poden generar un biaix inconscientment (Bertrand i Mullainathan, 2004).

Les dades preliminars de l’estudi elaborat a Espanya en el marc de la recerca europea indiquen que la proporció de respostes afirmatives a les peticions dels jugadors estrangers és significativament més baixa (36%) que en el cas dels jugadors autòctons (49%). Els investigadors van considerar com a respostes negatives les que explicitaven clarament aquesta negativa i les peticions que no van obtenir resposta, mentre que van considerar com a afirmatives les que admetien el jugador a prova o les que ho feien amb alguna consulta addicional, per exemple sobre els equips en què havia jugat anteriorment o la posició que ocupa habitualment al camp.

Aquests resultats mostren la mateixa tendència que als altres països europeus, incloent-hi l’estudi elaborat a Suïssa: es prioritza l’atenció a les peticions amb noms autòctons per davant de les que tenen noms estrangers. A més a més, malgrat que a Espanya l’índex de respostes és més baix que a Suïssa per a qualsevol tipus de jugador, es fa palesa una preferència molt més marcada en benefici dels locals. La diferència, de tretze punts, és pràcticament el doble que l’obtinguda en l’estudi suís i se situa per damunt de la mitjana europea.

​​​​

El pas següent en la recerca és estudiar si hi ha diferències rellevants d’acceptació segons el país de procedència del sol·licitant i també si els resultats obtinguts a Espanya difereixen gaire respecte als dels altres països europeus. A l’experiment dut a terme a Suïssa, els investigadors van constatar que les sol·licituds amb noms de procedència àrab van rebre clarament menys respostes positives que les enviades amb noms d’altres procedències. A Espanya, els primers resultats indiquen que els noms britànics són lleugerament menys discriminats que els àrabs o els romanesos, tot i que aquestes diferències encara s’han d’analitzar amb prudència.

En les societats actuals cada vegada hi ha més presència d’individus procedents d’altres països i regions, i el seu funcionament depèn, en bona part, de com s’hi integra aquesta diversitat. La interacció amb la població local en activitats socials com ara l’esport reforça la integració i facilita trencar de mica en mica les barreres culturals i idiomàtiques. La recerca social ha demostrat que el contacte i les interaccions socials redueixen els prejudicis i milloren la integració (Schneider, 2008).

En general, la discriminació en l’accés a activitats socials sol ser més acusada per als estrangers que no tenen un bon coneixement de la llengua local (Mattern i Shaw, 2010). En el cas de la discriminació vinculada només al nom, es perjudica tant les persones arribades de fa poc com els immigrants de segona o tercera generació amb plenes competències lingüístiques.

D’altra banda, aquesta mena de comportaments genera un perjudici en cadena per als més desafavorits: estudis d’economia laboral han demostrat que la inclusió social repercuteix directament en la inclusió econòmica, de manera que una persona més ben connectada i integrada tindrà més possibilitats de trobar feina i de prosperar.

​​​​Aquest article s’ha adaptat a partir de l’estudi:

NESSELER, C., C. GÓMEZ-GONZÁLEZ i H. DIETL (2019): «What’s in a name? Measuring access to social activities with a field experiment», Palgrave Communications, 5 (160).

Altres referències:

GÓMEZ-GONZÁLEZ, C., NESSELER, C. i DIETL, H.M. (2021): «Mapping discrimination in Europe through a field experiment in amateur sport», Humanit Soc Sci Commun, 8 (95).

BERTRAND, M., i S. MULLAINATHAN (2004): «Are Emily and Greg more employable than Lakisha and Jamal? A field experiment on labor market discrimination», American Economic Review, 94(4).

COUNCIL OF EUROPEAN UNION (2010): Council conclusions of 18 November 2010 on the role of sport as a source of and a driver for active social inclusion.

DUARTE, R., D. ARAÚJO, V. CORREIA i K. DAVIDS (2012): «Sports teams as superorganisms», Sports Medicine, 42(8).

MATTERN, K. D., i E. J. SHAW (2010): «A look beyond cognitive predictors of academic success: understanding the relationship between academic self-beliefs and outcomes», Journal of College Student Development, 51(6).

SCHNEIDER, S. L. (2008): «Anti-immigrant attitudes in Europe: outgroup size and perceived ethnic threat», European Sociological Review, 24(1).