Publicador de continguts

Article

L’impacte de la Formació Professional Dual en la inserció laboral a Catalunya

Samuel Bentolila, CEMFI; Caterina Calsamiglia, IPEG; Marcel Jansen, Universitat Autònoma de Madrid
Projecte seleccionat en la convocatòria Social Research 2020

Aquest article analitza, partint de dades administratives, l’impacte que la introducció de la Formació Professional Dual de Grau Superior ha tingut en la inserció laboral dels joves a Catalunya durant el període 2018-2020. L’FP Dual és un model educatiu que permet que els estudiants passin més temps com a aprenents en empreses que en l’FP Presencial, i en què les mateixes empreses s’ocupen d’una part de la formació. Després d’estudiar diverses dimensions de l’acompliment laboral d’aquests joves durant els dotze mesos següents a la seva graduació, s’observa que els graduats de l’FP Dual treballen més dies l’any que els de l’FP Presencial, tenen una renda laboral més elevada, treballen amb menys freqüència a temps parcial i signen un contracte indefinit més sovint. Malgrat que aquestes diferències no es produeixen d’una manera homogènia en tots els cicles formatius, es constata que la millor inserció dels graduats de l’FP Dual subsisteix després de tenir en compte les principals característiques individuals.
Punts clau
  • 1
       L’FP Dual ha tingut un creixement molt lent des que es va introduir a Espanya el 2012. En el curs 2020-2021, solament representava el 5,5% dels matriculats. Catalunya, que concentra el 10% dels matriculats, supera la mitjana nacional.
  • 2
       Els graduats de l’FP Dual i els de l’FP Presencial són molt similars, però a l’FP Dual la proporció de dones és inferior i hi ha una fracció de nascuts fora d’Espanya una mica superior. A més, també tenen més experiència laboral a l’inici dels estudis. L’FP Dual s’imparteix més sovint en centres públics.
  • 3
       Els graduats d’FP Superior (inclou les dues modalitats) només treballen 168 dies equivalents a jornada completa l’any. Els graduats de l’FP Dual treballen 27 dies més l’any que els de l’FP Presencial i 41 dies equivalents a temps complet. També treballen amb menys freqüència a temps parcial i més sovint amb un contracte indefinit.
  • 4
       La renda laboral mitjana dels graduats de l’FP és baixa (8.354 euros anuals). El salari diari mitjà dels graduats de l’FP Dual i l’FP presencial és molt semblant, però els de l’FP Dual guanyen un 28% més perquè treballen més dies.
  • 5
       En alguns cicles formatius, els graduats de l’FP Dual treballen, de mitjana, fins a 70 dies més que els de l’FP Presencial.
  • 6
       Després de considerar un conjunt de característiques individuals, les diferències en l’acompliment laboral entre modalitats subsisteixen, però són més petites.
FP+DualCAT_0.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

Article

L’impacte de la violència masclista en els fills i les filles: el paper de l’escola segons l’alumnat

El 93% dels infants han sentit parlar de la violència masclista. El context escolar és la font d’informació preferent, però en cas de situació de violència masclista dubten si seria l’espai on podrien trobar ajuda.

Convocatòria

Convocatòria per donar suport a projectes de recerca sobre educació i societat (FS22-2B)

Aquesta convocatòria de l’Observatori Social de la Fundació ”la Caixa” ha tingut com a objectiu donar suport a projectes de recerca en ciències socials en què es facin servir dades d’enquestes quantitatives sobre l’educació i la societat a Espanya.

També et pot interessar

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya


Educació

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista

Article

El rol dels centres educatius en la detecció de la violència masclista


Educació

El 68 % dels menors que pateixen violència de gènere a casa no diu res en l'àmbit acadèmic i els docents només ho perceben si hi ha signes evidents de la violència. Com podem elaborar un model de prevenció de violències masclistes eficaç en escoles i instituts?

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa

Informe

Desigualtat d’oportunitats en el rendiment educatiu a Espanya i Europa


Educació

Què hi ha darrere les desigualtats educatives? Els factors aliens als estudiats (com el gènere, la procedència o l’estatus econòmic i cultural dels pares) expliquen un 32 % de les diferències en el rendiment acadèmic.