Aquest article avalua l’impacte en el mercat laboral de les mesures de confinament adoptades a la majoria de països de la Unió Europea per contenir l’expansió del coronavirus. Aquestes mesures són semblants en uns països i altres, encara que l’impacte varia, entre altres motius, pel disseny de les institucions i per les característiques de l’estructura productiva de cada país. A més a més, la crisi repercuteix de manera desigual en diversos grups de treballadors. Afecta amb més severitat països com ara Espanya, el Regne Unit i Itàlia, i en l’àmbit nacional i de manera generalitzada, incideix molt més en els treballadors més vulnerables, com veurem més detalladament tot seguit.

Per avaluar l’impacte de la crisi en el mercat laboral, hem extret la informació rellevant de la legislació aprovada per Espanya, Itàlia i Alemanya per engegar les mesures de confinament i restricció de l’activitat econòmica. Fem servir aquesta informació com a base per a identificar els sectors essencials i els no essencials. En segon lloc, hem identificat les activitats directament tancades mitjançant aquesta legislació perquè comporten un risc especial per a la salut pública (en la mesura en què impliquen un contacte directe amb el públic). Finalment, hem classificat els sectors segons la possibilitat de treballar-hi de manera remota. Amb aquests criteris hem establert cinc categories de sectors, caracteritzats segons la manera com els afecten les mesures:

1. Essencials i plenament actius: la producció d’aliments i begudes, les activitats dels professionals de la salut, el subministrament d’energia elèctrica i gas, etc.

2. Actius a través del teletreball: educació, activitats científiques i professionals, etc.

3. Principalment essencials i parcialment actius: serveis com ara els de venda a la menuda, la fabricació de productes químics i de paper, etc.

4. Principalment no essencials: amb activitats que es permeten només si s’adopten precaucions addicionals, com són diverses activitats industrials no essencials, la reparació de maquinària i ordinadors, la construcció, etc.

5. Tancats: restaurants, hotels, activitats culturals, etc.

Aquesta classificació s’ha aplicat a una extracció ad hoc de l’Enquesta de població activa europea (amb dades anuals del 2018), de manera que podem comparar la proporció de llocs de treball potencialment afectats (i no afectats) als diversos països, i creuar aquestes categories amb la informació d’algunes variables sociodemogràfiques. Així establim un perfil dels treballadors que es veuen més i menys afectats per la crisi actual.

Sembla raonable esperar que els països amb una proporció més alta de llocs de treball en els sectors tancats per les restriccions sobre l’activitat pateixin un impacte més gran. En el conjunt de la Unió Europea (UE), aquesta categoria representa gairebé el 10% de l’ocupació, però hi ha diferències importants entre països. Així, en el cas d’Espanya la xifra puja fins al 14,2%, i altres països del sud de la UE també se situen per damunt de la mitjana europea.

El factor principal que explica aquestes diferències és l’especialització econòmica i productiva de cada país. Als països membres situats al sud de la Unió Europea, els llocs de treball d’activitats relacionades amb el lleure, els serveis personals i el turisme, com també altres activitats molt afectades en aquests moments, tenen un pes comparativament alt. A més, en aquests països hi ha més ocupació per compte propi i més contractes temporals, la qual cosa agreuja els efectes negatius de la interrupció d’aquestes activitats. En contrast, els països del centre i el nord de la UE tenen una proporció més elevada de llocs de treball en sectors actius (perquè es consideren essencials o perquè es poden desenvolupar a distància), de manera que estan menys exposats a les conseqüències negatives de la crisi actual.

Pel que fa a la prevalença de teletreball per països i sectors, en general hi ha països (com són Finlàndia, Luxemburg o els Països Baixos) que abans de la crisi ja presentaven una mitjana superior a l’europea. Això és important perquè en principi fa que estiguin més ben preparats per a la transició massiva al teletreball que ha desencadenat la crisi. Malauradament, alguns dels països en què la prevalença del teletreball era més baixa són, un cop més, els més afectats per la pandèmia (incloent-hi Espanya i Itàlia).

L’anàlisi de la composició sociodemogràfica dels sectors definits permet d’avaluar les implicacions de la crisi des del punt de vista de la desigualtat. La taula 1 mostra els salaris mitjans de les feines que  conformen cada categoria (en una escala de 0 a 100); els sous més alts se situen en el sector teletreballable i els més baixos en el tancat. Dit altrament: a Espanya, de mitjana, un treballador del sector que ha estat tancat percep uns ingressos inferiors als de quasi el 70% dels llocs de treball.

Aquesta taula inclou la variable més representativa de totes les analitzades, perquè en si mateixa és prou il·lustrativa i perquè els salaris són una bona aproximació a la qualitat de l’ocupació. Aquesta anàlisi ens permetria d’extrapolar, a partir dels patrons que visualitzem, i fer-nos una idea més àmplia del tipus de feines que componen cada categoria. Podem plantejar el mateix exercici amb variables relatives al gènere, l’edat, el tipus de feina i el nivell de qualificacions a cada sector (com hem fet en l’informe complet). Totes aquestes dades, preses en conjunt, indiquen que els efectes de les mesures de confinament són clarament asimètrics. La crisi no tan sols afecta més els qui tenen menys ingressos, sinó que, a més:

• A la major part dels països hi ha més dones que no pas homes en el sector tancat per la crisi.

• El sector tancat per les mesures de confinament té una proporció molt alta de treballadors joves, mentre que el pes dels joves en els sectors menys afectats per la crisi és molt baix. Tot al contrari, els treballadors més veterans estan sobrerepresentats en el sector essencial i actiu, la qual cosa implica que laboralment es veuen menys afectats que els treballadors joves. No obstant això, aquesta circumstància podria ser problemàtica des del punt de vista sanitari, ja que és un grup de més risc, no només per l’edat, sinó perquè està més exposat al contagi de la malaltia al lloc de treball. 

• Tant les feines per compte propi com els contractes temporals (taula 2) són especialment comuns en el sector tancat, tot i que hi ha diferències importants entre països. Aquestes formes d’ocupació, sovint precàries, són més comunes als països del sud i el centre i l’est d’Europa.

• Hi ha un patró clar en tots els països que mostra que la majoria de treballadors dels sectors teletreballables estan altament qualificats, mentre que els treballadors poc qualificats es distribueixen més equitativament en les altres categories.
   

Les mesures de confinament, de compliment obligat per posar fre al problema de salut pública més greu que hem hagut d’afrontar en molt de temps, té un impacte inevitable en el mercat laboral. Les dades d’aquest estudi i d’altres indiquen que aquest impacte no és simètric. Ben al contrari, els efectes negatius de la crisi es concentren en els treballadors més vulnerables i desafavorits. Concretament, les activitats que es consideren no essencials i que han estat interrompudes (serveis personals, hostaleria, etc.) es caracteritzen, a tots els països, per oferir salaris baixos i unes condicions laborals més precàries que les altres, a més de tenir una concentració més alta de dones i treballadors joves.

D’altra banda, s’espera que l’impacte de les mesures de confinament al mercat laboral serà més fort en alguns països del sud de la Unió Europea. Malgrat que ara es tracti d’una crisi amb causes que no són polítiques, el resultat és que aquests països s’han vist greument afectats per partida doble en un període de temps molt curt.
 

Aquest article resumeix les principals conclusions d’un informe tot just publicat pel Centre Comú de Recerca de la Comissió Europea: M. Fana, S. Tolan, S. Torrejón, C. Urzi Brancati, E. Fernández-Macías: «The COVID confinement measures and EU labour markets», EUR 30190 EN, Oficina de Publicacions de la Unió Europea, Luxemburg, 2020.