Article

Estar a l’atur perjudica la salut mental?

Lídia Farré, Universitat de Barcelona, IAE (CSIC), MOVE i IZA; Francesco Fasani, Queen Mary University of London, IZA i CEPR; Hannes Mueller, IAE (CSIC), Barcelona GSE i MOVE; Adaptació: Michele Catanzaro

L’atur de llarga durada és una causa probable de desordres mentals. Aquest article analitza com el col·lapse del sector de la construcció va deixar molts dels seus treballadors fora del mercat laboral durant llargs períodes. Alhora, segons una anàlisi de les enquestes nacionals de salut, aquestes persones van experimentar un gran empitjorament de la seva salut mental. La càrrega d’aquests desordres mentals és tan gran que fins i tot podria haver alentit la recuperació del conjunt de l’economia espanyola.
Punts clau
  • 1
       Entre el 2006 i el 2011, cada vegada que la taxa de desocupació en la construcció augmentava 10 punts percentuals, els desordres mentals relatats pels treballadors expulsats del sector augmentaven entorn de 3 punts percentuals.
  • 2
       En la crisi a Espanya no tan sols va augmentar l’atur, sinó també la seva durada. El 2006, el 2% de la població activa havia experimentat períodes de desocupació de més de dos anys. El 2011, aquest grup s’havia multiplicat gairebé per quatre i rondava el 8%.
  • 3
       En el sector de la construcció, la incidència de l’atur de llarga durada es va multiplicar per 18: va passar del 0,1% de la població activa, l’any 2006, a prop de l’1,8%, el 2011.
  • 4
       L’esclat de la bombolla immobiliària ofereix una oportunitat única per identificar els efectes de l’atur en la salut mental. Si una part prou gran de la població es troba en aquestes circumstàncies, s’afegeix un llast addicional per a l’enlairament d’una economia.
La desocupació afecta la salut mental
La desocupació afecta la salut mental

L’atur afecta la salut mental, o viceversa? Desocupació i mala salut mental estan relacionats. Tanmateix, els investigadors es pregunten si l’atur causa problemes mentals, o bé les persones amb problemes mentals tenen més probabilitat d’estar a l’atur. En el cas de la crisi espanyola, ateses les seves característiques extraordinàries, es pot concloure que el més probable és que l’atur afecti la salut mental dels treballadors, i no al revés.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Benestar i salut mental en una societat digitalitzada

Els canvis tecnològics també repercuteixen en la salut mental, sobretot en les noves generacions de natius digitals. Analitzarem alguns fenòmens, com les addiccions a les pantalles, l’impacte de les xarxes socials en l’autoimatge o els riscos del metavers, en aquest cicle de conferències coorganitzat amb la Fundació FAD Juventud.

Activitat

Salut mental i entorn social

Com afecten la salut mental, les desigualats socials o de gènere? En col·laboració amb l’entitat Salut Mental Catalunya, en aquest cicle de conferències tractem, des de diferents perspectives, com influeix l’entorn social en el benestar emocional de les persones.

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

Activitat

Cicle de conferències en CaixaForum Girona: Salut mental en infants, adolescents i joves. Una mirada comunitària

Com podem cuidar la salut mental en infants, adolescents i joves? Entorn educatiu, xarxes socials, recursos per promoure el benestar emocional… Quines eines i estratègies hem de fer servir?

Activitat

Cicle de conferències en CaixaForum Lleida: Salut mental en infants, adolescents i joves. Una mirada comunitària

Com podem cuidar la salut mental en infants, adolescents i joves? Entorn educatiu, xarxes socials, recursos per promoure el benestar emocional… Quines eines i estratègies hem de fer servir?

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.