Article

El ‘car-sharing’ a les ciutats: una estratègia de doble tall

Natalia Fabra, Catarina Pintassilgo i Mateus Souza, EnergyEcoLab, Universidad Carlos III de Madrid
Projecte seleccionat en la Social Research Call 2020 (LCF/PR/SR20/52550008)

El trànsit i la contaminació són problemes apressants a moltes ciutats de tot el món. Per pal·liar-los, els responsables polítics recorren a diverses estratègies, com ara l’aplicació de taxes per congestió i la creació de zones de baixes emissions i, darrerament, la introducció del 'car-sharing' sense estacionament fix ('free-floating car-sharing'). Es tracta d’un servei d’ús compartit d’automòbils, normalment elèctrics, que permet als usuaris llogar-los per minuts, amb l’avantatge afegit que els poden recollir i deixar en qualsevol punt dins d’una zona determinada, atès que l’estacionament d’aquests vehicles no està subjecte a una ubicació fixa. Aquest article analitza les pautes d’ús d’aquest servei a partir dels desplaçaments fets a Madrid durant l’any 2019. S’ha observat l’existència de complementarietats entre aquest tipus de mobilitat compartida i el transport públic en zones de renda mitjana en què les opcions de mobilitat pública són escasses.
Punts clau
  • 1
       A Madrid, el servei de 'car-sharing' sense estacionament fix se sol prestar en barris de renda alta i mitjana. Això vol dir, d’una banda, que els individus de renda baixa tenen menys possibilitats de fer-lo servir i, de l’altra, que la renda, sumada a altres factors, té un paper important a l’hora d’analitzar els efectes generats per aquest servei.
  • 2
       El transport públic sol ser escàs en els barris de renda mitjana. Per això, és probable que la majoria dels clients habituals del 'car-sharing' recorrin a aquest servei per complementar les escasses alternatives de mobilitat.
  • 3
       Els barris de renda mitjana són els que presenten unes taxes de motorització (nombre d’automòbils per llar) més altes. S’ha constatat que molts dels usuaris més habituals del 'car-sharing' fan servir aquest servei com a substitut de l’automòbil particular per complementar la xarxa de transport públic existent.
  • 4
       L’anàlisi de la freqüència dels desplaçaments fets mitjançant el servei de 'car-sharing' indica que les persones solen utilitzar-lo, principalment, amb finalitats de lleure, i no pas per desplaçar-se a la feina. Per tant, encara que no l’utilitzin cada dia, aquest tipus de servei continua sent molt vàlid davant l’absència d’alternatives de transport públic, en especial de nit.
  • 5
       L’ús del 'car-sharing' assoleix el nivell més alt abans que el trànsit general i disminueix significativament durant l’hora punta del trànsit del matí. A més a més, és una opció molt popular a l’estiu, quan el trànsit convencional disminueix. Això indica que aquesta mena de mobilitat compartida contribueix a alleujar el trànsit rodat i, per tant, a reduir la congestió del trànsit urbà.
  • 6
       Ara bé, la consecució d’aquests efectes dependrà de la manera com es faci servir aquesta mena de mobilitat compartida i de si la seva utilització va acompanyada d’una reducció del nombre d’automòbils particulars. Així doncs, tret que es compleixin una sèrie de condicions, és possible que aquesta estratègia generi uns efectes contraris als desitjats.
carsharingCAT_0.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

El turisme, davant del repte de la sostenibilitat

Turisme i sostenibilitat: realitat disjuntiva o conciliadora? El turisme és una activitat econòmica molt important, però com hi podem aplicar una perspectiva de sostenibilitat? En aquest cicle de conferències reflexionarem sobre l’essència del viatge, la seva capacitat transformadora, el seu vincle amb l’ètica i el feminisme i la seva relació amb la tecnologia.

Article

Medi ambient i ocupació: jugar net té premi?

L’Observatori Social de ”la Caixa” es pregunta si és possible conjugar preocupació pel medi ambient i creixement econòmic. Aquest estudi, un dels primers en aquest camp, demostra el vincle positiu entre ecoinnovació i creació d’ocupació, fins i tot en èpoques de recessió.

Infodada

El repte del canvi climàtic

Com ha evolucionat la temperatura mitjana de la Terra des de l’any 1880? 2014, 2015, 2016 i 2017 han estat els anys més càlids registrats.

Ressenya

Psicosociologia del canvi climàtic

El canvi climàtic és un problema molt complex, i les possibles solucions no es poden basar en el binomi de veritable o fals, sinó de millor o pitjor. Ressenyem dos llibres que parlen sobre com aquest debat deixa de ser una qüestió tècnica i racional per esdevenir una qüestió de valors i estils de vida.

També et pot interessar

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus


Inclusió social

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Empatitzen millor amb gent gran després d’experimentar limitacions

Article

Empatitzen millor amb gent gran després d’experimentar limitacions


Inclusió social

Experiment en el qual els participants es van posar en la pell d'una persona gran mitjançant simulació demostra que es van millorar les habilitats empàtiques.

El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?

Article

El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?


Ciència

Els joves de tots dos països fan servir el mòbil d’una manera semblant; no obstant això, hi ha unes lleugeres diferències.