Article

El benestar personal i l’ús de la tecnologia en confinament

Javier García-Manglano, Charo Sádaba, Cecilia Serrano i Claudia López, grup de recerca Jóvenes en Transición, Instituto Cultura y Sociedad, Universitat de Navarra

Milions de persones en diferents països s’han vist confinades a les seves llars amb motiu de la pandèmia del SARS-CoV-2, la qual cosa ha donat lloc a una experiència social, personal i psicològica sense precedents. En un estudi internacional, amb més de 9.300 respostes en països de parla hispana, els autors han detectat que la majoria dels participants reconeixen haver patit un impacte negatiu en el seu benestar. En aquesta situació, la tecnologia ha estat de gran ajuda per a la població, ja que ha permès mantenir el contacte amb familiars i amics, treballar i estudiar a distància o realitzar compres des de casa. Però la quantitat de temps dedicat a l’ús de pantalles és rellevant per al benestar personal: un ús excessiu de la tecnologia s’associa amb menys benestar.
Punts clau
  • 1
       Tan sols un 17 % de la població enquestada afirma que el seu benestar no s’ha vist afectat pel confinament; un 45 % diu haver-ho passat una mica més malament; un 28 %, bastant més malament, i un 10 %, molt més malament.
  • 2
       Els joves, les dones i la població sense estudis superiors presenten nivells més baixos de benestar que les persones grans, els homes i les persones amb estudis superiors.
  • 3
       El 70 % dels enquestats han augmentat bastant o molt el temps davant de pantalles durant el confinament; el 27 % diu haver-lo incrementat poc i només el 3 % diu que no està fent servir la tecnologia més que abans de la crisi sanitària.
  • 4
       De mitjana, durant el confinament es van fer servir les pantalles durant 9 hores i 16 minuts cada dia: una mica més de 5 hores es van dedicar a feina o estudi, i la resta, a altres usos com comunicar-se o entretenir-se. 5. Les persones que utilitzen molt la tecnologia per evadir-se, tafanejar en les vides dels altres o consumir pornografia presenten nivells més baixos de benestar.
  • 5
       Les persones que utilitzen molt la tecnologia per evadir-se, tafanejar en les vides dels altres o consumir pornografia presenten nivells més baixos de benestar.
  • 6
       S’observen nivells alts de benestar entre aquells que han augmentat l’exercici físic i la pràctica d’activitats sense pantalles durant el confinament, i també entre els que afirmen estar molt satisfets amb els seus familiars i amics.
Més temps diari en xarxes socials, entreteniment i comunicació s’associa amb nivells més baixos de benestar
Més temps diari en xarxes socials, entreteniment i comunicació s’associa amb nivells més baixos de benestar

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

Benestar i salut mental en una societat digitalitzada

Els canvis tecnològics també repercuteixen en la salut mental, sobretot en les noves generacions de natius digitals. Analitzarem alguns fenòmens, com les addiccions a les pantalles, l’impacte de les xarxes socials en l’autoimatge o els riscos del metavers, en aquest cicle de conferències coorganitzat amb la Fundació FAD Juventud.

Article

Pot una intervenció psicològica a través d’internet promoure benestar en pacients amb fibromiàlgia?

Després d’una intervenció psicològica a través d’internet, el 39 % de les pacients amb fibromiàlgia que van participar en aquest estudi van reportar una millora moderada de l’estat d’ànim.

Infodada

Llars amb intensitat de treball molt baixa i fills dependents, amb més risc de pobresa i exclusió social

El 79,3 % de les llars amb infants i molt baixa intensitat de treball estava el 2017 en risc de pobresa. Aquesta xifra supera la mitjana europea?

Ressenya

La desigualtat surt cara: lliçons sobre els costos i les conseqüències de la pobresa infantil a les societats avançades

Les lectures que aquí es ressenyen plantegen per què és important per a tothom, i no tan sols per als més vulnerables, aconseguir societats més igualitàries.

Article

L’impacte persistent de la crisi econòmica en la pobresa infantil

Malgrat la recuperació econòmica, l’any 2018 tres de cada deu infants vivien en situació de pobresa ancorada. La pobresa durant la infància té conseqüències al llarg de tota la vida. N’analitzem l’impacte.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.