La Unesco, en la seva Agenda 2030, destaca la necessitat d’assolir la igualtat de gènere i d’empoderar totes les dones i nenes, i reconeix la important fractura digital que hi ha en l’accés de les dones a les carreres de l’àmbit de les STEM.

A Espanya, segons el Libro Blanco de las mujeres en el ámbito tecnológico (2019), tan sols el 16% dels professionals en l’àmbit de les STEM són dones, i ben poques adolescents, el 0,7%, manifesten interès per estudiar un grau relacionat amb les tecnologies digitals. Diverses administracions –estatals, europees i internacionals– inverteixen esforços per atreure les dones a aquest àmbit. Per exemple, la Fundació Isonomia imparteix cursos en tecnologies de la informació i la comunicació per a dones, a més de dur a terme recerca i campanyes de difusió en aquest sentit. A escala europea, la iniciativa Women in Science s’emmarca en l’estratègia de la UE per assolir la igualtat de gènere en la recerca i la innovació. Institucions internacionals com ara la Unesco persegueixen també el mateix objectiu. No obstant això, les darreres dades disponibles del sistema universitari espanyol sobre matriculació de graus, abandonament dels estudis, rendiment acadèmic (percentatge d’assignatures aprovades respecte a les matriculades) i resultats obtinguts (nota mitjana de l’expedient acadèmic) mostren diferències de gènere en tots els indicadors.

En la línia d’aprofundir en l’anàlisi de la fractura de gènere existent, els resultats del projecte MindGAP, en els quals es basa aquest article, han de contribuir a determinar el paper de l’autopercepció de la competència digital com a predictor de les matriculacions en els estudis de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. Així mateix, el projecte permetrà definir el perfil de les dones que acaben els estudis en l’àrea de les STEM.

A Espanya, segons dades obtingudes del Sistema Integrat d’Informació Universitària (SIIU), del Ministeri d’Universitats, s’observa, per a tots els graus universitaris cientificotecnològics, una marcada fractura de gènere en termes d’accés als estudis universitaris. L’accés de les dones a aquests estudis, que es mesura a partir de les matriculacions, és més baix per comparació a estudis d’altres branques. Així, les carreres que les dones trien més són clarament d’àmbits aliens a les STEM: en educació, el 78% del total són dones; en ciències de la salut i serveis socials, el 72%; en ciències socials, el 63%, i en arts i humanitats, el 61%.

En les STEM, la fractura encara és més gran per als estudis relacionats amb la tecnologia (13% de dones matriculades, enfront del 87% d’homes) i l’enginyeria (29% i 71%, respectivament). En el cas de les matemàtiques, cada vegada són menys les dones matriculades. Per a les ciències, observem que la proporció de dones matriculades també és més baixa, concretament del 42% enfront del 58% d’homes, mentre que l’única excepció la trobem en les ciències de la vida (59% de dones i 41% d’homes).

Segons l’estudi «Why don’t more girls choose to pursue a science career?», elaborat per la OCDE a partir de dades del 2018 sobre el rendiment acadèmic dels estudiants en matemàtiques, ciències i lectura en educació secundària (en el marc del Programa Internacional d’Avaluació dels Alumnes, PISA), la fractura de gènere en l’àmbit de les STEM ja és evident entre els joves de 15 anys. Així mateix, l’informe Descifrar el código: la educación de las niñas y las mujeres en ciencias, tecnología, ingeniería y matemáticas (STEM), publicat el 2019 per la Unesco, destaca, entre els diferents factors que influeixen en la decisió sobre els futurs estudis, com es percep cada estudiant a ell mateix davant d’aquesta mena d’estudis científics, a més de la influència directa del context familiar i educatiu.

Els primers anys de carrera és habitual abandonar els estudis o canviar de grau universitari, i això baixa gradualment a mesura que avancen els cursos. L’abandonament dels estudis sovinteja més en graus impartits per universitats a distància, i entre els aspectes que l’explicarien trobem la dificultat per estudiar de manera autònoma o el sentiment de solitud que pot generar el fet de no assistir a classes presencials.

En general, dones i homes abandonen en un percentatge més alt els estudis de ciències socials (30,1%), seguits pels de la branca d’arts i humanitats (28,8%) i, en tercer lloc, pels estudis tecnològics (27,9%). Per gènere, malgrat que les dones no solen triar els graus de les STEM, un cop iniciats, són les que menys abandonen aquesta mena d’estudis.

A les universitats presencials, que representen el 85% del total, el percentatge d’abandonament global de les dones és inferior respecte al dels homes, entre 2 i 6 punts, llevat de l’àmbit dels esports, el turisme, l’hostaleria i altres considerats serveis pel SIIU. En canvi, aquesta tendència desapareix a les universitats no presencials, ja que, en algunes àrees, les dones abandonen en un nombre més alt els estudis superiors, sobretot en els graus de les STEM.

En el sistema universitari espanyol, les dones tenen un rendiment acadèmic mitjà més alt que els homes, mesurat pel percentatge de crèdits aprovats respecte als matriculats. Concretament, el curs 2019-2020 les dones van superar prop del 88% de les assignatures a què s’havien matriculat, mentre que la xifra equivalent per als homes va ser del 80%. En l’àrea de les STEM també detectem aquest mateix patró, tot i que la diferència entre dones i homes és més alta en els estudis d’enginyeria i més baixa en els graus de ciències.

La nota mitjana obtinguda als estudis universitaris de les STEM és semblant per a tots dos sexes. No obstant això, els homes obtenen millors notes a les carreres vinculades a les matemàtiques (7,2 sobre 10), mentre que les dones presenten millors resultats acadèmics en enginyeries i arquitectura (6,8 sobre 10), carreres en què també es detecta una taxa de rendiment més alta.

Les dades confirmen l’existència d’una fractura de gènere en l’accés als graus universitaris a Espanya, que es concentra a les àrees de tecnologia i enginyeria. Les dones que cursen carreres de l’àmbit de les STEM, però, obtenen de mitjana una millor taxa de rendiment acadèmic que els homes i unes notes semblants.

En aquest sentit, un cop evidenciada la fractura d’accés als estudis de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, el pas següent és descriure què passa als nivells educatius anteriors, és a dir, definir en quin moment i en relació amb quins aspectes s’inicia la fractura de gènere, i com evoluciona aquesta bretxa durant l’educació preuniversitària. Això hauria de contribuir a assolir la plena inclusió de les dones a l’àrea de les STEM, un àmbit en què ara per ara el talent femení no és ben representat.

A partir d’un enfocament quantitatiu, el projecte MindGAP, en el qual es basa aquest estudi, mesura el rendiment de les habilitats digitals i l’abandonament dels estudis de les STEM a les institucions educatives. Així mateix, compara aquesta informació amb la que s’obté a partir dels instruments d’autopercepció de la competència digital, en una mostra representativa d’estudiants espanyols des de l’educació primària fins a l’etapa universitària. La identificació de la manera en què diversos factors sociodemogràfics –i, especialment, l’autopercepció de la competència digital– determinen l’elecció dels estudis superiors pot contribuir a l’hora de dissenyar mesures que encoratgin la matriculació de les dones en estudis universitaris de l’àmbit de les STEM.

MATEOS, S., i C. GÓMEZ (2019): Libro Blanco de las mujeres en el ámbito tecnológico, Madrid: Secretaría de Estado para el Avance Digital, Ministerio de Economía y Empresa.

MOMOSTAFA, T. (2019): «Why don’t more girls choose to pursue a science career?», PISA in Focus, 93, OECD Publishing.

OCDE (2015): Students, Computers and Learning. Making the Connection, OECD Publishing.

Unesco (2019): Descifrar el código: la educación de las niñas y las mujeres en ciencias, tecnología, ingeniería y matemáticas (STEM).