L’abandonament educatiu prematur reflecteix les desigualtats socials

Maribel García Gracia i Albert Sánchez-Gelabert, Universitat Autònoma de Barcelona

L’abandonament educatiu prematur, a Espanya, afecta les persones que no continuen els estudis, tant si és al final de l’ensenyament obligatori com en el batxillerat o en la formació professional de grau mitjà. La taxa d’abandonament educatiu prematur es calcula per als joves d’entre 18 i 24 anys que no han assolit una titulació a l’ensenyament secundari superior i no continuen estudiant, i expressa profundes desigualtats socials i de condicions d’escolarització. L’estudi en què es basa aquest article s’ha elaborat a partir de les dades de registre facilitades pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, i ha permès seguir els itineraris formatius de 73.947 alumnes nascuts l’any 2001 a Catalunya. Els alumnes que van obtenir notes altes al final de l’ensenyament secundari obligatori (ESO) tenen una major presència en els itineraris d’estudis postobligatoris finalitzats, mentre que els que encara cursaven estudis postobligatoris van obtenir unes notes més baixes, i encara més els que van abandonar prematurament els estudis. Tot i la relació entre notes i itineraris, el baix rendiment no explica del tot l’abandonament educatiu: les probabilitats d’abandonament dels estudis per part de molts joves tenen a veure, a més a més, amb la precarietat econòmica i social dels progenitors i amb la concentració d’alumnat vulnerable i de nacionalitat estrangera en centres d’alta complexitat.
Punts clau
  • 1
       L’abandonament educatiu prematur té lloc majoritàriament al final de l’ensenyament secundari obligatori (14%), però també al llarg de l’ensenyament postobligatori (7%), en particular, en la formació professional de grau mitjà.
  • 2
       Dos de cada tres alumnes que abandonen l’educació secundària obligatòria acumulen retard educatiu, entès com el fet de no trobar-se un alumne en el curs que li correspondria per edat.
  • 3
       Les notes baixes no expliquen del tot l’abandonament educatiu prematur: sis de cada deu joves que abandonen els estudis de manera prematura havien aprovat l’ESO.
  • 4
       L’alumnat amb necessitats educatives especials, per raons socials o per incorporació tardana al sistema educatiu, està més present en els itineraris d’abandonament educatiu prematur que la resta de la població estudiada.
  • 5
       Els alumnes escolaritzats en centres d’alta complexitat tenen el doble de probabilitats d’abandonar de forma prematura els estudis que els escolaritzats en altres centres.
L’abandonament educatiu prematur no s’explica només per les notes baixes
L’abandonament educatiu prematur no s’explica només per les notes baixes

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Activitat

L’educació del futur. Reptes i propostes d’avui

Com es pot assolir eficaçment una educació competencial? El cicle d’educació coorganitzat per l’Observatori Social i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UPC se centra en els alumnes, docents, currículums i centres educatius per aportar respostes significatives.

Activitat

Criptomonedes i NFT. El nou or digital

Es parla molt de criptomonedes i NFT, però realment sabem què són i què suposen per a la societat futura? En aquest cicle analitzarem la qüestió en profunditat.

Última entrevista

Entrevista

La polarització social, per Míriam Juan Torres

Míriam Juan Torres, investigadora a l'Othering & Belonging Institute de la UC Berkeley i assessora sènior a More in Common, ens parla del què i el perquè de l'anomenada polarització social.

Olhar para além dos telemóveis para compreender o bem-estar dos jovens adultos portugueses

No atual contexto da pandemia de COVID-19, tecnologias como os telemóveis são uma espada de dois gumes. Os resultados deste estudo mostram que, por um lado, a utilização problemática das tecnologias móveis está associada a níveis mais baixos de bem-estar entre os jovens adultos. Por outro lado, os jovens adultos portugueses acreditam que as tecnologias móveis foram essenciais para o seu bem-estar durante os confinamentos e perante as regras de distanciamento social desencadeadas pela pandemia.

També et pot interessar

L’educació del futur. Reptes i propostes d’avui

Activitat

L’educació del futur. Reptes i propostes d’avui


Com es pot assolir eficaçment una educació competencial? El cicle d’educació coorganitzat per l’Observatori Social i l’Institut de Ciències de l’Educació de la UPC se centra en els alumnes, docents, currículums i centres educatius per aportar respostes significatives.

Criptomonedes i NFT. El nou or digital

Activitat

Criptomonedes i NFT. El nou or digital


Es parla molt de criptomonedes i NFT, però realment sabem què són i què suposen per a la societat futura? En aquest cicle analitzarem la qüestió en profunditat.

La polarització social, per Míriam Juan Torres

Entrevista

La polarització social, per Míriam Juan Torres


Míriam Juan Torres, investigadora a l'Othering & Belonging Institute de la UC Berkeley i assessora sènior a More in Common, ens parla del què i el perquè de l'anomenada polarització social.