Article

Punts forts i febles de l’economia espanyola davant el repte de la digitalització

R. Alós, F. Miguélez, O. Molina, Universitat Autònoma de Barcelona

Malgrat una bona posició pel que fa a la connectivitat o als serveis públics digitals, la poca adaptació a l’economia digital de les petites i mitjanes empreses i les mancances en la formació del capital humà fan que els reptes i les incerteses que planteja la digitalització siguin especialment alts a Espanya.
Punts clau
  • 1
       Dins la UE, Espanya se situa en el 10è lloc en digitalització. Supera la mitjana europea en connectivitat i destaca en integració de la tecnologia digital i en serveis públics digitals, però en queda per sota en capital humà i en l’ús d’internet.
  • 2
       El model productiu, l’escàs esforç inversor en R+D+i, una cultura empresarial poc emprenedora i l’elevada precarietat en les condicions d’ocupació representen punts febles davant el repte de la digitalització.
  • 3
       La formació dels treballadors, especialment dels joves; l’atractiu inversor d’algunes ciutats; les infraestructures digitals i de connexió, i una bona administració pública digital són punts forts per a l’economia digital.
L’educació, el model productiu i les inversions, punts pendents de millora
Economi%3FaSociedadDigitalCAT-03_PREVI.png

Amb prou feines el 55% de les persones entre 16 i 74 anys tenen capacitats digitals bàsiques i els especialistes en tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) representen tan sols el 3% de la població ocupada, la qual cosa situa Espanya en la 19a posició entre els 28 països membres de la UE. Aquestes importants mancances s’expliquen en part pel sistema educatiu, però també per un model productiu que recolza en una elevada presència de llocs de treball inestables. De fet, el pes del sector de les TIC en el producte interior brut (PIB) se situa molt per sota de la mitjana de la UE (l’any 2015 Espanya ocupava el lloc 20è entre els 28 països membres). En el mateix sentit, si la majoria de països de la Unió han incrementat la inversió en R+D+i des del moment àlgid de la crisi, a Espanya aquesta inversió ha baixat de l’1,35% del PIB el 2010 a l’1,21% el 2017.

D’acord amb aquestes dades, el 38,5% d’experts consultats assenyalen que el punt més feble és el model productiu, mentre que el 27,4% considera que és el sistema educatiu el que ha de millorar més. En canvi, l’alta valoració de les capacitats, la formació i l’adaptabilitat dels treballadors (43,3%) constitueix un punt fort que permet d’afrontar el futur amb un cert optimisme.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

El jovent espanyol i el portuguès fa servir el mòbil diferent?

Els joves de tots dos països fan servir el mòbil d’una manera semblant; no obstant això, hi ha unes lleugeres diferències.

Article

Incidència de l’ús d’internet i de l’educació en les desigualtats en salut. Estudi de la població espanyola de 50 a 79 anys

Pot Internet ajudar-nos a mantenir una bona salut? Segons aquest estudi, millorar l'alfabetització sanitària de la població i proporcionar-los accés a internet podria contribuir a reduir desigualtats en salut.

Article

Estils d’aferrament: els vincles afectius condicionen l’ús del mòbil entre els joves i la seva satisfacció relacional

Els joves que han establert vincles afectius i emocionals segurs utilitzen el mòbil majoritàriament per a comunicar-se i socialitzar. Què passa amb els joves que el fan servir per evadir-se?

Article

Les interaccions socials dels joves: cara a cara, entre amics i familiars, i poca presència del mòbil

Sembla que hem acceptat que les persones joves es relacionen a través del mòbil. No obstant això, aquest estudi mostra que dos de cada tres de les interaccions socials que tenen són cara a cara. Com, i per què, interacciona el jovent?

Article

De quina manera condicionen les nostres xarxes de coneguts el suport que donem a la redistribució econòmica i a la protecció social?

Analitzem com les opinions sobre la redistribució econòmica i la protecció social no només depenen dels ingressos familiars, sinó també del sou que cobren les persones de l’entorn social immediat.

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.