Horacio Levy, OCDE
Els sistemes europeus de protecció social difereixen considerablement d’un país a l’altre pel que fa a envergadura, estructura i impacte en la desigualtat d’ingressos. El sistema espanyol és més petit, se centra més en les prestacions econòmiques contributives i és menys redistributiu que els d’altres membres de la UE. Dur a terme reformes estructurals posant al centre els grups més vulnerables (incloent-hi les llars amb infants, joves i dones) podria contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya –actualment una de les més elevades de l’Europa occidental. La crisi originada arran de la covid-19 ha fet augmentar la precarietat laboral i amenaça d’incrementar la taxa d’atur. A la majoria de països europeus, entre ells Espanya, s’han adoptat mesures sense precedents per ampliar l’accés a uns programes socials ara molt més quantiosos a fi de reduir la desigualtat econòmica a curt termini. Però és possible que els efectes regressius de la crisi en el mercat laboral perdurin a llarg termini si no s’adopten altres mesures adequades.
Punts clau
-
1A Espanya la despesa social pública representa el 23 % del PIB, un dels nivells més baixos de l’Europa occidental. A més, està més centrada en prestacions econòmiques contributives (per exemple, pensions i prestacions d’atur), que constitueixen el 64 % de la despesa total, mentre que a la UE-27 aquesta proporció és del 52 %.
-
2En comparació amb la majoria de membres de la UE, a Espanya una proporció més gran de prestacions socials en efectiu va a parar a llars amb rendes elevades, en detriment de les llars amb rendes més baixes. Mentre que a la UE-27 la distribució de prestacions entre els diferents grups de renda és bastant uniforme, a Espanya les llars del quintil amb uns ingressos més alts reben 1,6 vegades més que les del quintil amb menys ingressos.
-
3Espanya és un dels països de l’Europa occidental on les desigualtats són més accentuades: s’observen grans diferències en els ingressos procedents del mercat, mentre que la redistribució fiscal i de prestacions és insuficient. Per exemple, en proporció a la renda mitjana disponible, les prestacions econòmiques que reben infants, joves i dones a Espanya són significativament inferiors a la mitjana europea.
-
4Així mateix, caldria emprendre reformes estructurals per reduir la desigualtat, ja que els petits canvis en les polítiques actuals no seran suficients per incrementar de manera considerable la redistribució d’ingressos a Espanya.
-
5Les polítiques per mitigar les conseqüències econòmiques de la pandèmia de la covid-19 han estat eficaces per lluitar contra la desigualtat econòmica a curt termini. Però és possible que els efectes regressius de la crisi en el mercat laboral perdurin a llarg termini si no s’adopten altres mesures adequades.
Percentatge de prestacions socials en efectiu que reben les llars, per quintils de renda disponible (2018)
A Espanya les prestacions socials en efectiu afavoreixen les llars amb rendes més elevades.
