Publicador de continguts

Nova desigualtat a Espanya i noves polítiques per afrontar-la

Capítol

Nova desigualtat a Espanya i noves polítiques per afrontar-la

José Moisés Martín Carretero, Professor d’Economia i Emprenedoria de la Universitat Camilo José Cela Director de Red2Red Consultores. Director de Red2Red Consultores;
null

A Espanya, el mercat laboral, les polítiques fiscals poc redistributives i la vulnerabilitat davant del canvi tecnològic configuren un escenari en què la desigualtat i la pobresa poden arribar a cronificar-se i superar, així, la capacitat de mantenir la cohesió social que té l’estat del benestar. Davant d’aquesta realitat, han sorgit una sèrie de mesures de caràcter polític i econòmic per enfortir la cohesió i lluitar contra la pobresa que han anat guanyant pes en el debat públic. Aquest capítol fa una breu panoràmica del procés de transformació de les desigualtats a Espanya, dels nous patrons de desigualtat que han anat sorgint (treballadors pobres, llars amb fills en situació de pobresa, etc.), i també del menú d’opcions que l’agenda pública té damunt la taula a l’hora de portar a terme la tasca de mantenir la cohesió social i, fins i tot, d’enfortir-la. De manera complementària a les reformes del sistema social contributiu i a l’estat del benestar, s’han desenvolupat diferents estratègies d’ingressos condicionats, com ara les rendes mínimes d’inserció o els ingressos mínims garantits. Aquest capítol analitza, concretament, mesures com ara l’impost negatiu sobre la renda, el crèdit fiscal, la renda bàsica universal, la dotació de capital universal des del naixement i, fins i tot, la proposta de feina garantida. Convé reflexionar per conèixer aquestes mesures i determinar quina s’adapta més bé a les condicions econòmiques, socials, polítiques i culturals del nostre país. La pregunta decisiva que ens hem de fer és si posar en marxa aquestes polítiques ha de servir per complementar o bé substituir la reforma necessària del nostre estat del benestar.
Punts clau
  • 1
       Un dels canvis més decisius que han experimentat les condicions socials al nostre país és el que s’ha produït en l’estructura generacional de la pobresa.
  • 2
       El sistema fiscal espanyol, per comparació als dels països del nostre entorn, és un dels que genera menys redistribució.
  • 3
       La digitalització de l’economia és un factor multiplicador de la desigualtat, perquè fa que la productivitat es concentri en molt poques empreses, i apareguin els fenòmens de la polarització i la flexibilització del mercat de treball.
  • 4
       L’experiència internacional indica que els programes de transferències condicionades poden ser molt reeixits.
  • 5
       Cal portar a terme una reforma en profunditat del sistema de protecció social espanyol per tal d’adequar-lo a les noves necessitats socials i econòmiques.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat en emissions de carboni a Espanya segons la renda i l’edat

Article

Cistella de la compra i ajudes no condicionades

Són saludables les compres d’aliments que fan els usuaris dels ajuts de la Creu Roja?

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

També et pot interessar

Introducció

Capítol

Introducció


Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Capítol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits


Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Canvi tecnològic i renda bàsica

Capítol

Canvi tecnològic i renda bàsica


El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.