Publicador de continguts

Des de Stockton fins a Chicago i Nova York: altres laboratoris de renda bàsica

Capítol

Des de Stockton fins a Chicago i Nova York: altres laboratoris de renda bàsica

Ana Berenguer, Vicepresidenta d’anàlisi i estudis de l’equip de desenvolupament econòmic de l’ajuntament de Nova York (NYCEDC);
null

Davant l’increment de la desigualtat i l’avanç tecnològic que polaritza el mercat laboral, diverses iniciatives als Estats Units han començat a apostar per estudiar la renda bàsica, especialment les administracions locals de les ciutats, que estan prenent posicions sense precedents. En destaca el programa pilot de Nova York, que proporciona als ciutadans un nivell d’ingressos garantit amb l’objectiu d’ajudar els participants en el programa a ajustar l’ús del temps entre el treball remunerat i la capacitació laboral o els programes educatius, per millorar les seves perspectives a llarg termini i els guanys futurs. Amb aquesta prova, a més, Nova York pretén impulsar el diàleg nacional i omplir els buits existents tant en el camp de la recerca com en el de la política als Estats Units. Independentment de la forma que adopti la renda bàsica, davant dels reptes que planteja la nova economia, un ingrés bàsic hauria de ser incondicional i proporcionar un salari mínim per mitigar la inseguretat econòmica quan hom perd la feina o es retalla la jornada laboral.
Punts clau
  • 1
       Diversos grups a la ciutat de Nova York treballen amb institucions privades, acadèmiques i sense ànim de lucre per implementar solucions que augmentin la seguretat econòmica dels treballadors amb baixos ingressos i capacitar-los per millorar les seves opcions laborals i de vida.
  • 2
       El corrent més recent de la renda bàsica universal és que no hauria de ser universal sinó una política més, dins una sèrie de mesures encaminades a garantir un ingrés mínim per als treballadors pobres.
  • 3
       Davant l’actual administració federal republicana, les ciutats troben que han d’agafar la iniciativa i comencen a prendre decisions sense precedents.
  • 4
       Un programa pilot de renda bàsica a Nova York podria impulsar el diàleg nacional i omplir els buits existents entre el camp de la recerca i el de la política als Estats Units.
  • 5
       La proposta més estesa és finançar la renda bàsica a través de nous impostos o fluxos d’ingressos com ara la taxa Tobin o models de propietat pública, més que no pas augmentar els impostos progressius sobre els ingressos.
  • 6
       Independentment de la forma que adopti la renda bàsica, davant dels reptes que planteja la nova economia, un ingrés bàsic hauria de ser incondicional i proporcionar un ingrés mínim per mitigar la inseguretat econòmica quan hom perd la feina o es retalla la jornada laboral.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtat en emissions de carboni a Espanya segons la renda i l’edat

Article

Cistella de la compra i ajudes no condicionades

Són saludables les compres d’aliments que fan els usuaris dels ajuts de la Creu Roja?

Article

Dinàmica pobresa a Espanya i altres països europeus

Les persones pobres tenen més probabilitatsde tenir una carència addicional i menys probabilitats de deixar de patir una que les persones que no són pobres.

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Article

Classes particulars i desigualtat econòmica a Espanya

Un 33% de l’alumnat amb menys capacitat econòmica assisteix a classes particulars, en contrast amb el 57% de l’alumnat del perfil més alt. Els diferencials en la participació en activitats extraescolars pel que fa a la capacitat econòmica es fan més amplis a l’ESO.

També et pot interessar

Introducció

Capítol

Introducció


Introducció a càrrec del coordinador i director de l’informe, Jordi Sevilla. Economista i exministre d’Administracions Públiques (2004-2007).

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits

Capítol

Els complements salarials i la garantia d’ingressos: possibilitats i límits


Es pot garantir una renda a tota la societat assignant alguna mena de complement als salaris? Repassem les característiques principals dels complements salarials a partir de diferents experiències, especialment anglosaxones.

Canvi tecnològic i renda bàsica

Capítol

Canvi tecnològic i renda bàsica


El canvi tecnològic sembla afavorir una augment de la polarització salarial i de la desigualtat. En aquest context, la renda bàsica universal s’entreveu com una mesura per compensar els més desafavorits pels canvis en els sistemes de producció.