Article

Desajustos entre les hores treballades i desitjades en la població jove

Una anàlisi de l’evolució a Espanya, 2000-2018

Margarita Torre, Universidad Carlos III de Madrid
Projecte seleccionat en la Convocatòria per donar suport a projectes de recerca social: formació professional, abandonament escolar i precarietat laboral

Els desajustos entre les hores que una persona treballa i les que voldria treballar tenen conseqüències importants a nivell personal, familiar i organitzatiu. Els darrers deu anys el percentatge de joves que pateixen desajustos d’aquesta mena ha augmentat significativament, sobretot entre els que voldrien treballar més hores de les que treballen ara. No tan sols ha augmentat el nombre de joves insatisfets, sinó també el nombre mitjà d’hores que els joves voldrien treballar de més o de menys. La crisi econòmica del 2008 va augmentar la precarització i va provocar un increment de desigualtat entre homes i dones, i entre joves de diferents nivells socioeconòmics. És important fomentar la igualtat entre els joves i evitar que la crisi que es derivarà de l’emergència sanitària provocada per la covid-19 agreugi aquesta fractura.
Punts clau
  • 1
       El percentatge de població jove que experimenta desajustos entre les hores que treballen i les que voldrien treballar no ha deixat d’augmentar des de la crisi del 2008, sobretot entre els que voldrien treballar més hores.
  • 2
       No tan sols augmenta el nombre de joves afectats pel desajust, sinó que la bretxa entre el nombre d’hores treballades i el nombre d’hores que voldrien treballar també és cada vegada més gran.
  • 3
       Les feines a temps parcial, els contractes temporals i les ocupacions majoritàriament femenines són els factors principals que expliquen que els joves treballin menys hores de les que voldrien. Els joves procedents de fora de la UE-15 i les dones en són els més afectats.
  • 4
       Els joves professionals i els directius són els que acusen més l’excés del temps de treball, seguits de les mares amb fills.
  • 5
       Aquests factors tenen una importància cabdal a l’hora de dissenyar polítiques que fomentin la igualtat d’oportunitats entre joves de diferents orígens socials i el benestar organitzatiu davant la crisi que es derivarà de l’emergència sanitària provocada per la covid-19.
Desajust entre les hores treballades i desitjades entre la població jove espanyola. Percentatge de joves que voldrien treballar més o menys hores de les que treballen, 2000-2018
Desajust entre les hores treballades i desitjades entre la població jove espanyola. Percentatge de joves que voldrien treballar més o menys hores de les que treballen, 2000-2018

La distribució del temps de treball és paradoxal. A Espanya, el percentatge de joves que treballen a temps parcial de manera involuntària va passar del 31% el 2000 al 58% el 2018 (amb un màxim del 68,5% el 2014), mentre que la mitjana de la zona euro és del 14,8% (dades de l’EU-LFS 2018). Al mateix temps, assistim a la implantació d’una cultura laboral que exigeix llargues jornades de feina fora de l’horari laboral per complir els objectius de les empreses.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Infodada

Taxa de desocupació

Sabies que el 2020 la taxa d’atur juvenil triplicava la dels més grans? Descobreix-ne les xifres en aquest indicador.

Infodada

Taxes d'ocupació de la població per edat

Entre el 2010 i el 2020 va disminuir la taxa d’ocupació de la població més jove, mentre que va augmentar la dels majors de 55 anys.

Bones pràctiques

L’efecte dels programes de jubilació anticipada sobre l’ocupació juvenil

Contràriament al que es desprèn d’una concepció força generalitzada, endarrerir la sortida del mercat laboral no disminueix l’ocupació juvenil, sinó que la podria impulsar.

Infodada

Joves (15-29 anys) que ni estudien ni treballen

El percentatge dels anomenats «ninis» (ni estudien ni treballen) és molt més alt a Espanya entre les dones d’origen estranger que entre els homes (27,8 %, respecte del 21,6 %).

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.