Bones pràctiques

De refugiats a ciutadans

La ciutat alemanya d’Altena s’ha abocat a acollir persones refugiades o sol·licitants d’asil, posant en pràctica un conjunt d’iniciatives per a facilitar-ne una ràpida integració social. El més remarcable d’aquesta experiència és el protagonisme de la societat civil, tot i que també té el suport municipal.


Dades bàsiques

 

  • Nom original: Von Flüchtlingen zu Bürgern.

  • Àmbit geogràfic: Altena (Alemanya).

  • Entitat impulsora: La societat civil, amb el suport de l’Ajuntament.

  • Col·lectius als quals s’adreça: Població immigrada i, en particular, les persones
    refugiades o que demanen asil.

  • Any d'inici: 2015.


https://www.stellwerkaltena.de/projekte/flüchtlings-betreuung/

1. Context

Altena és una ciutat industrial del land de Renània del Nord-Westfàlia. Després de diverses dècades d’un fort declivi demogràfic i econòmic, el 2015 tenia 18.715 habitants més grans de 65 anys, més del 22% de la població. Els migrants representaven l’11,3% del total, i els principals països d’origen eren Turquia, Grècia, Síria, Itàlia i Polònia. 

2. Intervenció

L’Ajuntament va veure en la immigració una oportunitat per revitalitzar el municipi tant econòmicament com socialment, de manera que el 2015 va sol·licitar d’acollir 370 persones refugiades i sol·licitants d’asil, 100 més que la quota que els pertocava. Això va posar en marxa una sèrie d’iniciatives comunitàries per afavorir la integració ràpida dels immigrats. L’Ajuntament no té un pla formal d’acollida, però impulsa i dona suport a les propostes ciutadanes mitjançant ajuda logística (cessió de locals i personal, participació en la gestió i la coordinació) i, en una mesura més limitada, financera (finança les necessitats bàsiques dels sol·licitants d’asil fins que se’ls reconeix l’estatus).

Aquesta «estratègia de ciutat» es resumeix en el lema resumeix en el lema De refugiats a ciutadans (Von Flüchtlingen zu Bürgern), l’eix del qual és l’acompanyament intensiu des del primer moment. Normalment la persona immigrada arriba a l’Oficina d’Integració, un organisme autònom que l’ajuda en matèria d’allotjament, que es fa en habitatges normalitzats i no en centres d’acollida. Tot seguit se l’envia a Stellwerk, l’agència local de voluntariat, que li assigna un mentor (Kümmerer) que li ofereix informació i assessorament en l’àrea que necessiti (aprenentatge de l’idioma, reconeixement de títols i capacitació professional, tràmits administratius, escolarització de menors).

Finalment, hom anima l’immigrant a participar en les múltiples activitats lúdiques i culturals organitzades tant per l’Oficina d’Integració com per Stellwerk, algunes de les quals s’han dissenyat específicament per ajudar-los en la integració. 

3. Resultats

Una detallada avaluació qualitativa de l’OCDE feta el 2018 destaca aquests factors clau:

  • El protagonisme de la societat civil, que supleix l’escassa capacitat financera de l’Ajuntament per a assumir l’acollida.

  • La implicació de l’Ajuntament, que es manté en un segon pla, però col·labora amb la societat civil.

  • Les reduïdes dimensions del municipi i la poca complexitat administrativa,que faciliten la prestació de suports flexibles i individualitzats.

  • L’allotjament en habitatges normalitzats.

  • L’èxit dels cursos d’alemany, amb una metodologia nova que permet el ràpid.
    aprenentatge de l’idioma.

El 2017 la iniciativa va guanyar el primer Premi Nacional per a la Integració (Nationalen Integrationpreis) i el 2019 ha estat reconeguda com a bona pràctica per la Unió Europea.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Informe

Evolució de la bretxa salarial entre joves autòctons i immigrants a Espanya

De quina manera afecta el nostre origen als salaris? Analitzarem l’evolució de les trajectòries salarials de joves autòctons i immigrants entre el 2007 i el 2015.

Infodada

Condicionants demogràfics

Els canvis poblacionals es poden produir per variacions motivades per canvis naturals i per moviments migratoris.

Article

Educació compensatòria a primària: una mesura útil per als alumnes immigrants?

Funcionen els programes d’educació compensatòria adreçats a estudiants de col·lectius desfavorits? Aquest estudi mostra que només aconsegueixen beneficiar alumnes immigrants si tenen una proporció en el grup escolar que no supera el 50 %.

Article

La presència dels immigrants en la política local es troba molt per sota del seu pes demogràfic a Espanya

Els ajuntaments espanyols reflecteixen la diversitat d’origen de la població? Analitzem l’accés dels immigrants a la política local i si hi ha diferències entre els diversos col·lectius estrangers.

També et pot interessar

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa


Inclusió social

El sistema de protecció social espanyol és menys redistributiu que els d’altres països de la UE. Quines reformes podrien contribuir a reduir la desigualtat econòmica a Espanya?

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic


Inclusió social

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia

Article

Actituds tecnocràtiques a Espanya durant la pandèmia


Inclusió social

En temps de crisi, els ciutadans s’estimen més adoptar un tipus de govern més tècnic? Segons aquest estudi, les actituds tecnocràtiques entre els espanyols van augmentar durant la pandèmia, especialment entre els votants de dretes.