Publicador de continguts

Article

Quines són les condicions de treball dels repartidors de la darrera milla?

Annachiara Longoni, Sergio Salas, Cristina Sancha, Vicenta Sierra i Frank Wiengarten, ESADE Business School - Universitat Ramon Llull
Projecte seleccionat en la Social Research 2019 (LCF/PR/SR19/52540008)

En el repartiment de la darrera milla, l’oferta i la demanda s’ajusten mobilitzant els repartidors ('riders') segons demanda mitjançant aplicacions en línia. Aquest model de negoci ha generat noves oportunitats en el sector de la restauració, però també ha creat unes condicions de treball precàries per als 'riders', que veuen limitats els seus ingressos, la seva estabilitat laboral i els seus drets/proteccions (entre d’altres, la representació dels treballadors a les empreses, la cobertura dels convenis col·lectius i les baixes per malaltia). No obstant això, la major part de l’evidència relativa a aquesta relació laboral és anecdòtica i les dades quantitatives són limitades. Els autors d’aquest article han enquestat 392 'riders' de sis plataformes de repartiment de menjar a domicili de tot Espanya per tal d’identificar els diversos graus de precarietat laboral entre els enquestats. Curiosament, la vulnerabilitat dels riders segons el continent d’origen o el nivell d’estudis no es va correlacionar amb més precarietat. Una proporció més elevada dels enquestats que presentaven el grau de precarietat més baix treballen per a la plataforma com a ocupació principal i tenien accés a un vehicle motoritzat. Finalment, els enquestats experimentaven uns nivells de cansament i d’estrès similars, amb independència de quin fos el seu grau de precarietat.
Punts clau
  • 1
       Menys d’una quarta part dels enquestats presentaven una precarietat baixa en les seves condicions de treball, definides d’acord amb els ingressos, l’estabilitat laboral i els drets/proteccions.
  • 2
       Les condicions de treball precàries no es correlacionaven amb el continent d’origen, però, curiosament, sí que ho feien amb l’educació. Al voltant del 41% dels enquestats del grup menys precari només tenien estudis primaris o secundaris, en comparació amb aproximadament el 35% de tota la mostra.
  • 3
       Treballar per a una plataforma de repartiment de la darrera milla com a ocupació principal es va correlacionar amb una precarietat més baixa (entorn del 96% dels casos del grup menys precari, en comparació amb una mica menys del 85% de la mostra global).
  • 4
       Un grau de precarietat més baix es va correlacionar amb el fet de tenir accés a un vehicle motoritzat (al voltant del 71% dels enquestats del grup menys precari, en comparació amb gairebé el 46% de la mostra global).
  • 5
       De mitjana, els enquestats van declarar nivells elevats de cansament (4,06 de 5 punts) i d’estrès (2,53 de 5 punts), amb independència del grau de precarietat.
RepartidoresDeLa+u%E2%95%A0%C3%BCltimaMillaCAT_1.png

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Dossier

Joves, oportunitats i futur

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Article

Temporalitat treballadors joves

La reducció de la temporalitat dels joves a partir de la reforma laboral resulta molt evident a Espanya i gairebé imperceptible a Portugal. Per què?

Article

El teletreball després de la pandèmia

La implicació dels homes en les tasques de la llar augmenta quan teletreballen?

Article

Detecció de l’assetjament psicològic a la feina i el seu impacte negatiu en el benestar psicològic

El 11,2% de la població presenta una probabilitat elevada de patir una situació d'assetjament en el seu lloc de treball i poden desenvolupar un trastorn d'ansietat generalitzada. Com detectar possibles casos d'assetjament psicològic?

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

També et pot interessar

Joves, oportunitats i futur

Dossier

Joves, oportunitats i futur


Inclusió social

A quins reptes s’enfronten els joves d’Espanya i Portugal? En el dotzè Dossier de l’Observatori Social ho analitzem.

Entrevista Robert Pogue Harrison joves

Entrevista

Entrevista Robert Pogue Harrison joves


Inclusió social

Robert Pogue Harrison examina el concepte de joventut des del punt de vista de la filosofia i els estudis culturals. Com la definim?

Temporalitat treballadors joves

Article

Temporalitat treballadors joves


Inclusió social

La reducció de la temporalitat dels joves a partir de la reforma laboral resulta molt evident a Espanya i gairebé imperceptible a Portugal. Per què?