Article

Quines són les condicions de treball dels repartidors de la darrera milla?

Annachiara Longoni, Sergio Salas, Cristina Sancha, Vicenta Sierra i Frank Wiengarten, ESADE Business School - Universitat Ramon Llull
Projecte seleccionat en la Social Research 2019 (LCF/PR/SR19/52540008)

En el repartiment de la darrera milla, l’oferta i la demanda s’ajusten mobilitzant els repartidors ('riders') segons demanda mitjançant aplicacions en línia. Aquest model de negoci ha generat noves oportunitats en el sector de la restauració, però també ha creat unes condicions de treball precàries per als 'riders', que veuen limitats els seus ingressos, la seva estabilitat laboral i els seus drets/proteccions (entre d’altres, la representació dels treballadors a les empreses, la cobertura dels convenis col·lectius i les baixes per malaltia). No obstant això, la major part de l’evidència relativa a aquesta relació laboral és anecdòtica i les dades quantitatives són limitades. Els autors d’aquest article han enquestat 392 'riders' de sis plataformes de repartiment de menjar a domicili de tot Espanya per tal d’identificar els diversos graus de precarietat laboral entre els enquestats. Curiosament, la vulnerabilitat dels riders segons el continent d’origen o el nivell d’estudis no es va correlacionar amb més precarietat. Una proporció més elevada dels enquestats que presentaven el grau de precarietat més baix treballen per a la plataforma com a ocupació principal i tenien accés a un vehicle motoritzat. Finalment, els enquestats experimentaven uns nivells de cansament i d’estrès similars, amb independència de quin fos el seu grau de precarietat.
Punts clau
  • 1
       Menys d’una quarta part dels enquestats presentaven una precarietat baixa en les seves condicions de treball, definides d’acord amb els ingressos, l’estabilitat laboral i els drets/proteccions.
  • 2
       Les condicions de treball precàries no es correlacionaven amb el continent d’origen, però, curiosament, sí que ho feien amb l’educació. Al voltant del 41% dels enquestats del grup menys precari només tenien estudis primaris o secundaris, en comparació amb aproximadament el 35% de tota la mostra.
  • 3
       Treballar per a una plataforma de repartiment de la darrera milla com a ocupació principal es va correlacionar amb una precarietat més baixa (entorn del 96% dels casos del grup menys precari, en comparació amb una mica menys del 85% de la mostra global).
  • 4
       Un grau de precarietat més baix es va correlacionar amb el fet de tenir accés a un vehicle motoritzat (al voltant del 71% dels enquestats del grup menys precari, en comparació amb gairebé el 46% de la mostra global).
  • 5
       De mitjana, els enquestats van declarar nivells elevats de cansament (4,06 de 5 punts) i d’estrès (2,53 de 5 punts), amb independència del grau de precarietat.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Com són les condicions laborals i de vida dels artistes i els professionals de la cultura?

Es pot viure de l’art? Segons aquest estudi, més de la meitat dels professionals perceben dificultats a l’hora de viure de la seva feina i el 60% declaren que guanyen menys de 1.500 euros. El col·lectiu més vulnerable són els artistes joves.

Infodada

Taxa de desocupació

Sabies que el 2020 la taxa d’atur juvenil triplicava la dels més grans? Descobreix-ne les xifres en aquest indicador.

Infodada

Taxes d'ocupació de la població per edat

Entre el 2010 i el 2020 va disminuir la taxa d’ocupació de la població més jove, mentre que va augmentar la dels majors de 55 anys.

Bones pràctiques

L’efecte dels programes de jubilació anticipada sobre l’ocupació juvenil

Contràriament al que es desprèn d’una concepció força generalitzada, endarrerir la sortida del mercat laboral no disminueix l’ocupació juvenil, sinó que la podria impulsar.

Article

Sol·licitants i becaris del programa de beques de ”la Caixa”: qui són?

El programa de beques de la Fundació Bancària ”la Caixa”, que finança estudis de postgrau, té un gran impacte en les carreres dels seus beneficiaris. Qui les demana i quins factors en determinen la concessió?

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.