Col·lecció Fractures Socials. Una introducció

Informe

Col·lecció Fractures Socials. Una introducció

Jordi Sevilla, Economista;

Vivim una era de confrontació. Una època en què s’imposen «els discursos d’odi que miren de suscitar no l’empatia, sinó l’antipatia; no la pertinença, sinó la divisió; no la continuïtat, sinó la ruptura». Una època «de caos i de xocs que deixa ben poc espai per a la deliberació democràtica, els relats col•lectius i, fins i tot, simplement la paraula». Un moment històric que fa «un ús estratègic de la mentida» i que «imposa un combat frontal que esmicola el terreny de la política i la diversitat de la societat» (Christian Salmon).
Punts clau
  • 1
       Una onada de fúria ciutadana recorre el món, amb mobilitzacions socials a França, Hong Kong, Xile, Algèria, l’Índia... L’ordre internacional que imperava més o menys del 1945 ençà es comença a esfondrar. La Primavera Àrab, els moviments de protesta per la crisi mundial del 2008, el Me Too i les mobilitzacions que es proposen combatre de manera urgent la crisi climàtica, per només esmentar quatre exemples, posen de manifest aquestes ruptures de vells consensos socials i polítics.
  • 2
       Després de la recessió i les polítiques que es van posar en marxa, molts ciutadans es van veure afectats per la crisi, que va deixar ferides sobtades i fondes. A més a més, quan els ciutadans dels països desenvolupats, sobretot els europeus, es van adreçar als seus governs en cerca de protecció, es van trobar que aquests governs els giraven l’esquena, lligats de mans i peus per uns compromisos internacionals que en limitaven els marges d’actuació i els empenyien a aplicar retallades i austeritat.
  • 3
       Tot plegat va deixar un pòsit de desigualtat i una sensació de descontentament i injustícia social. I d’això en treuen profit les ideologies extremes i el populisme, alimentats per les promeses incomplertes, per una recuperació econòmica que no arriba a tothom de la mateixa manera, per la insatisfacció ciutadana davant la polarització creixent de la renda i la riquesa, per la por creixent d’aquells que senten que els han robat el futur i per la necessitat humana de buscar culpables.
  • 4
       Ens trobem davant d’un conjunt de revoltes dispars i desarticulades contra «el que no m’agrada», l’origen de les quals està en un col·lectiu que se sent maltractat o que troba que no se l’ha tingut en compte (i això ens duu al concepte de fractura) pels poders públics. A més, però, les diverses fractures que existeixen o s’han creat se sostenen sobre allò que ens diferencia; l’adversari esdevé l’enemic; la negociació, claudicació, i l’acord, rendició.
  • 5
       L’objecte del treball que prologuem aquí, Fractures que trenquen la societat espanyola, és ajudar a entendre les causes de tots aquests preocupants fenòmens socials, i mirar de proposar-hi solucions. Ens referirem, en particular, a les fractures que amenacen la cohesió social i deterioren la convivència democràtica entre ciutadans que comparteixen els mateixos drets formals. Fractures, en definitiva, que impedeixen que les persones desenvolupin plenament els seus projectes de vida en llibertat.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

Informe

Desigualtat i sistemes de protecció social a Europa

Article

La desigualtat salarial durant la pandèmia: les ajudes públiques

Quin impacte ha tingut la crisi econòmica generada per la covid-19 sobre la desigualtat salarial? N’hi ha hagut prou amb els ajuts públic? Analitzem quins han estat els col·lectius més afectats.

Infodada

Exclusió social del mercat de treball

La diferència en la taxa de desocupació d’homes i dones al nostre país és més gran que la mitjana europea. Com ha evolucionat durant els últims anys de crisi econòmica?

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.