Article
Avança la ciència a cop de funerals?
-
1Quan una persona que fa recerca d’alt nivell desapareix prematurament, al seu camp proliferen els articles escrits per investigadors amb els quals no havia col·laborat mai.
-
2Aquesta proliferació no s’explica per una reorganització del lideratge dins el camp, sinó per l’entrada de nous científics que fins ara n’havien estat al marge. Les dades indiquen que l’increment de les noves aportacions es concentra en qüestions essencials, però s’hi incorporen més idees procedents d’entorns als quals el científic traspassat no havia contribuït.
-
3Els nous articles ofereixen aportacions rellevants, si hem de jutjar-ho per l’impacte a llarg termini quant a citacions rebudes.
-
4L’entrada d’actors nous té menys impacte allà on el llegat d’una xarxa de col·laboradors compacta és capaç de mantenir barreres d’entrada, tant intel·lectuals com socials.
-
5Les reticències a considerar i incorporar idees d’avantguarda només se suavitzen quan els actors d’un camp de recerca estan disposats a acceptar-les i a donar-los suport.

Cinc anys després de la mort d’una gran figura científica, els seus col·laboradors publiquen entorn del 40% menys. Durant el mateix temps, el nombre de publicacions dels no col·laboradors augmenta una mitjana del 8%. Com que el nombre de no col·laboradors és molt més gran que el de col·laboradors, l’activitat dels no col·laboradors acaba compensant del tot la productivitat més baixa dels col·laboradors, i l’efecte augmenta al llarg dels anys. Observem un comportament semblant si en lloc de centrar-nos en les publicacions científiques ho fem en la destinació del finançament científic: després de la mort de la figura destacada, els científics aliens al camp en què treballava el seu col·lega traspassat no tan sols publiquen amb més empenta, sinó que també reben més finançament.