Entre els científics morts hi havia pocs editors de publicacions acadèmiques o integrants de comissions que concedeixen beques de recerca; per això vam descartar la possibilitat que utilitzessin la seva influència per determinar qui podia publicar o no el seu treball o rebre ajuts dins el seu camp. No obstant això, si les barreres que limiten l’entrada no provenen del control directe de les figures eminents, què és el que desincentiva l’accés als «forans», és a dir, a les persones que fins aleshores no havien participat en el camp?
L’ombra de Goliat
Hi ha la possibilitat que als investigadors aliens al camp els descoratgi, simplement, la perspectiva de qüestionar una figura eminent de la disciplina. Podríem dir que amb la mera presència d’un acadèmic de renom n’hi ha prou per desanimar els que, des de fora, pretenen accedir a un camp de recerca en particular. En aquests àmbits, una bona part de les noves entrades tenen lloc quan desapareix una figura especialment rellevant.
Tot i així, pot ser que la capacitat remarcable d’aquest científic de renom no sigui l’únic factor que influeix en l’entrada (en la no entrada, de fet) de nous investigadors. Per aquest motiu, el nostre estudi analitza també com les especificitats de cada camp de recerca quant a coherència intel·lectual i social modulen les relacions entre investigadors nous i antics, i quin paper hi tenen els col·laboradors de la gran figura traspassada.
La coherència intel·lectual del camp de recerca
Fins i tot després de la desaparició d’un líder en un camp de recerca, pot passar que no hi hagi incentius per accedir a aquest camp si, des de fora, es percep que és un entorn intel·lectualment coherent. Considerem que un entorn és intel·lectualment coherent quan els investigadors que hi participen comparteixen el conjunt de plantejaments, enfocaments i metodologies que l’impulsen. En altres paraules, si no hi ha grans controvèrsies ni fissures que permetin l’entrada de noves teories després de la mort de la gran figura. Per aprofundir en aquest concepte proposem dues mesures de coherència intel·lectual.
L’entrada de noves idees és molt més gran quan ens trobem en camps de recerca amb una baixa coherència intel·lectual o social
El primer índex de coherència intel·lectual reflecteix fins a quin punt els articles d’un mateix camp fan servir paraules clau semblants. Com més coincideixen les paraules clau, més coherent és el camp. El segon índex fa servir la llista de referències esmentades a cada article del camp abans de la mort del científic destacat. Com més alta és la proporció de treballs del mateix camp citats en aquests articles, més coherent és el camp i, per tant, menys incentius tenen els investigadors externs per entrar-hi.
La coherència social del camp
D’altra banda, podríem considerar que un camp és socialment coherent quan els investigadors que hi treballen col·laboren sovint els uns amb els altres, i també quan revisen mútuament els textos que produeixen. Per usar un terme més col·loquial, podríem dir que aleshores aquest camp és endogàmic. A fi d’indagar en aquests aspectes, hem desenvolupat dues hipòtesis de coherència social.
La primera hipòtesi és que els camps en què les grans figures han tingut molts deixebles acolliran pitjor els científics forans que no pas els camps en què els líders no han format gaires graduats o investigadors postdoctorals. La segona hipòtesi és que els camps que presenten més coherència social són aquells en què és més fàcil trobar-hi coautors.
Quina coherència intel·lectual i social mostren les dades?
Quan observem una alta coherència intel·lectual o social en un camp de recerca, els col·laboradors més estrets de l’investigador traspassat podrien continuar regulant-ne l’accés. Es podria donar el cas que la presència de grans figures hagi estat una font de dinamisme mentre vivien, però la renovació de líders provinents d’altres àmbits només l’observem en les àrees més disposades a recolzar i acceptar idees fresques i alienes.

Les dades demostren una entrada més limitada d’investigadors forans en camps intel·lectualment coherents que han girat entorn d’un conjunt reduït de tècniques o idees. De la mateixa manera, la influència de noves idees i enfocaments es veu atenuada en aquells camps en què les xarxes de col·laboració són especialment denses.
Per tant, podem concloure que els col·laboradors essencials del científic traspassat encara poden regular l’entrada al camp mitjançant barreres intel·lectuals i socials, i les relacionades amb la provisió de recursos.