Avança la ciència a cop de funerals?

Christian Fons-Rosen, Universitat Pompeu Fabra

Els resultats d’aquest estudi aporten evidència al llarg debat sobre com influeixen els individus, les institucions i els incentius en l’evolució de la ciència. Per poder fer la recerca es fan servir les dades sobre la vida i la carrera de científics d’elit que van morir prematurament. Aquestes dades ens permeten calcular com canvia, després d’aquesta mort prematura, la producció de coneixement en els seus camps d’especialització.
Punts clau
  • 1
       Quan una persona que fa recerca d’alt nivell desapareix prematurament, al seu camp proliferen els articles escrits per investigadors amb els quals no havia col·laborat mai.
  • 2
       Aquesta proliferació no s’explica per una reorganització del lideratge dins el camp, sinó per l’entrada de nous científics que fins ara n’havien estat al marge. Les dades indiquen que l’increment de les noves aportacions es concentra en qüestions essencials, però s’hi incorporen més idees procedents d’entorns als quals el científic traspassat no havia contribuït.
  • 3
       Els nous articles ofereixen aportacions rellevants, si hem de jutjar-ho per l’impacte a llarg termini quant a citacions rebudes.
  • 4
       L’entrada d’actors nous té menys impacte allà on el llegat d’una xarxa de col·laboradors compacta és capaç de mantenir barreres d’entrada, tant intel·lectuals com socials.
  • 5
       Les reticències a considerar i incorporar idees d’avantguarda només se suavitzen quan els actors d’un camp de recerca estan disposats a acceptar-les i a donar-los suport.
Mort d'una gran figura científica i activista publicadora
Mort d'una gran figura científica i activista publicadora

Cinc anys després de la mort d’una gran figura científica, els seus col·laboradors publiquen entorn del 40% menys. Durant el mateix temps, el nombre de publicacions dels no col·laboradors augmenta una mitjana del 8%. Com que el nombre de no col·laboradors és molt més gran que el de col·laboradors, l’activitat dels no col·laboradors acaba compensant del tot la productivitat més baixa dels col·laboradors, i l’efecte augmenta al llarg dels anys. Observem un comportament semblant si en lloc de centrar-nos en les publicacions científiques ho fem en la destinació del finançament científic: després de la mort de la figura destacada, els científics aliens al camp en què treballava el seu col·lega traspassat no tan sols publiquen amb més empenta, sinó que també reben més finançament.

Classificació

Autor

Christian Fons-Rosen , Universitat Pompeu Fabra

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

L’evolució de la ciència i la tecnologia a Espanya i Portugal

La Unió Europea es va fixar l’objectiu que el sector empresarial inverteixi en R+D el 2 % del PIB. Com està sent la convergència d’Espanya i Portugal cap a aquesta meta?

Activitat

Ja pots veure el col·loqui "Recerca i innovació a Espanya i Portugal"

Quins són els factors decisius en els sistemes de recerca i innovació d'un país? I els vincles entre ciència i empresa? Pots veure aquí el vídeo del col·loqui que vam organitzar per debatre el tema.

Bones pràctiques

Els instruments de participació ciutadana en el marc de la innovació tecnològica

Què opina la societat sobre els possibles impactes de la ciència i la tecnologia? Cal establir mecanismes de participació ciutadana per generar confiança i detectar punts de millora.

Infodada

Despesa en R+D per sectors

El 2019, el percentatge de pressupost públic total destinat a R+D va ser d’un 1,24 % a Espanya i un 0,82 % a Portugal, tots dos per sota de la mitjana de l’EU-27.

Infodada

Empreses innovadores i cooperació empresarial en activitats d'R+D

A Espanya i Portugal, la proporció d’empreses innovadores, com també el grau en què col·laboren amb altres empreses i organitzacions, és inferior a la mitjana de l’EU-27.

També et pot interessar

Article

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

L’addicció als jocs d’atzar en l’adolescència: apostes, tecnologies i consum de drogues

Ciència

Segons aquest estudi, els jocs d’atzar preferits pels adolescents són les apostes esportives i hi ha més prevalença de l’addicció al joc online en els nois.

Article

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

De moderats a hiperconnectats: sis perfils d’ús del mòbil i el seu impacte en el benestar personal

Ciència

Quin ús fan els joves espanyols del telèfon mòbil? Aquest estudi indica que el 19 % estan hiperconnectats i que mostren dificultats per controlar l’ús d’aquesta tecnologia.

Article

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Es pot destapar el frau fiscal amb algorismes?

Ciència

Els defraudadors ho tenen més difícil amb les noves tècniques de big data i d’intel·ligència artificial que detecten la riquesa oculta, l’abús de l’enginyeria fiscal agressiva i el blanqueig de capitals.