Fractura entre dones i homes

Fractura entre dones i homes

Col·lecció Fractures socials

Jordi Sevilla, Belén Santa Cruz, Diana Ortega, Economistes;

La fractura de gènere es redueix significativament, però queda un llarg camí per fer.
Punts clau
  • 1
       Les mobilitzacions multitudinàries que reclamen la igualtat real entre homes i dones són el reflex millor i més fidel de la fractura de gènere que es manifesta a tot el món. Espanya, malgrat els avanços experimentats en les darreres dècades, encara és lluny d’assolir la igualtat de gènere de manera real i efectiva; persisteix una fonda fractura que és urgent d’analitzar si es vol aspirar al país just i igualitari que tant reclama la societat civil espanyola. En aquest sentit, una onada feminista sacseja el món, cada vegada amb més força: el «feminisme 4.0» (segons el concepte encunyat per Nuria Varela al llibre ‘Feminismo 4.0. La cuarta ola’). Aquest feminisme es proposa d’afrontar alguns desafiaments importants, com ara el fet de posar fi al cost d’oportunitat, en termes econòmics i de talent, de la fractura de gènere, trobar un nou espai de convivència i aconseguir que la societat avanci cap a una nova realitat igualitària.
  • 2
       Els principals organismes internacionals reconeixen el progrés que ha viscut Espanya els darrers anys en igualtat de gènere, tot i que també destaquen alguns aspectes que encara cal millorar. El Fòrum Econòmic Mundial, al recent informe global sobre la fractura de gènere (Global Gender Gap Report 2020), situa Espanya entre els cinc països on més ha millorat l’índex d’igualtat de gènere; ha passat a ocupar la vuitena posició mundial i la sisena a Europa occidental. L’estudi, que analitza des de l’any 2006 els desequilibris de gènere existents a 153 països de tot el món, fa més de deu anys que és encapçalat per Islàndia. Aquest informe destaca la necessitat d’introduir millores en els àmbits de l’educació, la igualtat salarial i d’ingressos, la presència de dones als llocs directius, la conciliació entre la vida personal, laboral i familiar, el reconeixement de l’economia de la cura i les altres activitats no remunerades.
  • 3
       Una de les fractures més visibles en aquest àmbit es manifesta en el mercat laboral, en el qual destaquen les elevades taxes de desocupació i els índexs de precarietat laboral en la població femenina, com també una bretxa salarial que voreja el 22%. Crida igualment l’atenció l’anomenat «sostre de vidre»: les dones amb prou feines ocupen entre el 12% i el 18% dels llocs directius empresarials. A tall d’exemple, veiem que tan sols el 27,6% dels consellers de l’IBEX 35 són dones.
  • 4
       És igual de manifesta la fractura vinculada a la conciliació, la maternitat i l’anomenada «economia de la cura». La conciliació entre la vida personal, laboral i familiar és un problema que sol representar un fre a la carrera professional de les dones. Aquesta fractura augmenta amb el pas dels anys i la maternitat sembla que l’agreuja: entre la població femenina de 25 a 29 anys, sense descendents, la fractura de gènere se situa en l’índex més baix (14,1%), mentre que en una etapa posterior, en cas que aquesta població tingui fills, l’índex puja al 17,5%. A Espanya, segons dades de l’estudi La corresponsabilidad en las tareas de cuidados, una cuestión sin resolver, elaborat pel Departament Confederal de la Dona Treballadora de la UGT, el 93% de les excedències per tenir cura dels fills les demanen dones; a més a més, les dones dediquen el doble de temps que no pas els homes a activitats no remunerades, la qual cosa representa el 67% de la producció no remunerada a Espanya. Si la dedicació no professional de les tasques de cura es formalitzés, equivaldria a més de 977.000 llocs de treball anuals a jornada completa, amb un potencial econòmic de 7.812 milions d’euros l’any, segons l’estudi ‘Coste de oportunidad de la brecha de género en la conciliación’ de la plataforma ClosinGap, encapçalada per Merck.
  • 5
       La fractura de gènere culmina amb taxes de pobresa i de vulnerabilitat econòmica femenines més altes, especialment entre col·lectius com ara els de dones joves, immigrants i famílies monoparentals. A això s’hi afegeix, a més, una despesa pública social orientada a la família i a la infància insuficient i ineficient, com assenyala el Fons Monetari Internacional (FMI) per a Espanya.
  • 6
       Amb vista al futur, són preocupants les actuals dinàmiques de feminització i masculinització de determinades professions, com també les fractures de gènere en educació i entre els graduats en noves tecnologies i carreres de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (STEM). Així, per exemple, en l’àmbit de la intel·ligència artificial, a escala internacional amb prou feines el 22% dels professionals que s’hi dediquen són dones. Pel que fa a un altre gran repte, el canvi climàtic, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), a l’estudi ‘Gender-based violence and environment linkages’, adverteix que les dones i les nenes són el grup que, potencialment, patiran més els efectes negatius de l’emergència climàtica.
  • 7
       Superar la fractura entre dones i homes és una qüestió de justícia social, dignitat de les persones i qualitat democràtica. A més a més, però, és clau per al benestar social i el desenvolupament social i econòmic del país, ja que permet aprofitar el 100% del seu potencial i talent. Estem disposats a desaprofitar la meitat del talent de la població? És evident que aquest potencial no s’hauria de malaguanyar; per això, en aquest informe es presenten diverses propostes de futur, extretes d’un debat amb expertes en la matèria, per aportar solucions que ajudin a resoldre aquesta fractura.
Xifres clau

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Desigualtats en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19: qui tenia la capacitat de resposta?

Hi va haver desigualtat en la recerca sobre les desigualtats de la covid-19? Ho analitzem en aquest estudi comparatiu centrat en la producció i distribució d’investigacions i les col·laboracions entre països.

Informe

El salari mínim, una mesura a favor del pacte social

El salari mínim interprofessional va augmentar un 29,1 % entre el 2019 i el 2020. Quins efectes ha tingut aquest increment en el benestar social i la lluita contra la desigualtat?

Informe

Incertesa laboral i preferències per la redistribució d’ingressos

La dualitat entre contractes temporals i permanents condiciona el mercat de treball a Espanya i genera diferències de seguretat laboral i ingressos. Quin impacte té sobre les preferències de redistribució de la població?

Informe

Discapacitat, desigualtat i redistribució de la renda

Quin és l’impacte econòmic de la discapacitat? Aquest informe mostra que les llars amb algun membre amb discapacitat presenten menys nivells de renda.

Informe

Els ingressos del capital i la desigualtat de la renda a Espanya, 1980-2020

També et pot interessar

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social

Infodada

Percentatge de persones que se situen per damunt dels seus pares o avis en l'escala social


Inclusió social

El 29 % dels espanyols se situen socialment per sobre dels pares i més del 40 % opinen que han ascendit en l’escala social respecte dels avis.

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat

Infodada

Nombre de generacions necessàries perquè els nascuts en famílies d'ingressos baixos es puguin acostar al nivell mitjà d'ingressos en la seva societat


Inclusió social

Segons aquest indicador, a Espanya calen 4 generacions per millorar els ingressos d’una família amb una economia precària.

Taxa de fecunditat

Infodada

Taxa de fecunditat


Inclusió social

La taxa de fecunditat de les dones a Espanya és d’1,23 fills per dona, el segon país de la Unió Europea amb la taxa més baixa.