Bones pràctiques

Lloger assequible de "la Caixa"

4.000 habitatges per a col·lectius que els necessiten especialment

Problemàtica

L’accés a un habitatge digne, que aculli els projectes vitals de joves, famílies i persones grans, és una de les preocupacions més grans de la nostra societat

Per cobrir les necessitats vitals i participar activament en la societat, tota persona ha de poder accedir a un habitatge digne. Per als joves, en plena formació de la seva pròpia llar, l’habitatge condiciona l’emancipació i l’autonomia, que al seu torn acaben condicionant la fecunditat de la població. Per a les famílies, que afronten el creixement de la llar, l’habitatge condiciona l’accés a oportunitats laborals, educatives i socials. I per a les persones grans, en procés de contracció de la llar, la qualitat de l’habitatge condiciona la qualitat de l’envelliment.

En el context actual, en què moltes persones pateixen dificultats per accedir a un habitatge per causes socioeconòmiques, tots els agents del sistema poden fer una aportació per facilitar la vida de les persones. Arran d’això es crea el Programa d’Habitatge Assequible.

1. Plantejament

El Programa d’Habitatge Assequible ofereix habitatges de qualitat a preus assequibles per a joves, famílies i persones grans

El programa ha identificat que aquests tres col·lectius han de rebre atenció prioritària pel que fa a les necessitats d’habitatge assequible: joves entre 18 i 35 anys, persones de més de 65 anys i adults amb fills a càrrec. Per a aquests col·lectius s’ofereixen contractes de lloguer de cinc anys, amb una renda inferior a la que estableix el règim de protecció oficial i amb una fiança equivalent a una mensualitat de lloguer.

Per poder-hi accedir, cal tenir la nacionalitat espanyola o un permís de residència permanent. Els beneficiaris no poden ser titulars ni cotitulars de cap habitatge. Els ingressos anuals mínims varien de 8.000 a 28.000 euros segons la promoció, i els ingressos màxims no poden superar 4,5 vegades el valor de l’IPREM.

2. Resultats

Des del 2005, 10.565 persones s’han beneficiat d’aquest programa, inclosos els titulars del contracte i les persones que hi conviuen

D’ençà que es va iniciar el programa s’han llogat 4.000 habitatges amb aquestes condicions amb un lloguer mitjà de 331 euros mensuals. Els destinataris són majoritàriament joves, que representen el 73% dels beneficiaris i s’hi estan de mitjana 5,7 anys. D’altra banda, les persones grans constitueixen el 4% dels usuaris, amb un període d’estada de 7,3 anys de mitjana. Pel que fa a altres col·lectius socialment vulnerables, un total de 45 persones amb mobilitat reduïda o algun grau de discapacitat han pogut accedir a habitatges adaptats a les seves necessitats. 

El 2017, l’últim any amb dades consolidades, es van lliurar 92 pisos en nous contractes i es van renovar 766 contractes ja existents per un termini addicional de tres anys.

Classificació

Etiquetes

Temàtiques

Continguts relacionats

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.

Article

L’evidència científica contribueix a desactivar creences infundades?

Hi ha la creença majoritària que fixar un topall màxim als lloguers facilitaria que més persones poguessin accedir a un habitatge, però què diuen els estudis? Analitzem si disposar d’informació modifica les opinions.

Informe

Habitatge

Quins desafiaments socials representa l'habitatge digne a Espanya? Aquest informe n'analitza tres reptes en aquest camp: l’accés, les condicions i les necessitats energètiques.

Article

Sistema d’habitatge i estat del benestar. El cas espanyol en el marc europeu

El sistema de benestar a Espanya no ha dedicat mai gaire atenció a l’habitatge. En aquest article n'expliquem el perquè.

Article

Per què els joves no poden accedir a un habitatge en propietat?

D'ençà que va començar la crisi econòmica, hi ha un descens accelerat dels propietaris joves: avui només el 26% dels menors de 29 anys tenen un pis en propietat, mentre que el 2008 eren el 54%. Analitzem les causes i les conseqüències d'aquest canvi.

També et pot interessar

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia

Article

Desigualtat de gènere en la feina remunerada i no remunerada després de la pandèmia


Inclusió social

Després de la pandèmia, el 30% dels homes i el 33% de les dones amb fills menors teletreballen algun dia de la setmana. Segons aquest estudi, això podria afavorir més igualtat amb relació a les responsabilitats familiars.

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya

Article

Com prevenir la discriminació i l’exclusió social a Espanya


Inclusió social

A Espanya, no tots els grups immigrants es perceben de la mateixa manera. Segons aquest estudi, el 35,9 % dels ciutadans autòctons van declarar tenir contactes positius amb marroquins, mentre que la xifra s’incrementa fins al 59,8 % en la relació amb persones d’origen llatinoamericà.

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural

Article

Revisió sistemàtica de la recerca sobre vulnerabilitat rural


Inclusió social

Aquest article presenta una revisió sistemàtica de la literatura sobre recerca en matèria de vulnerabilitat rural per identificar les diferents tendències relatives a les fonts de vulnerabilitat socioambiental a l'Espanya rural.